Neurociències – “la millora de les funcions cerebrals”

Discover PlayDecide. Download games, prepare, play. GET STARTED

Play the game

Download, prepare, discuss & collect results.

Author / translator Andrea Bandelli

És probable que els medicaments creats per tractar malalties també puguin millorar les nostres aptituds naturals. És possible també que la medicació per tractar l’Alzheimer sigui capaç de millorar considerablement el funcionament normal de la memòria. Les medicines estimulants, que s’usen avui dia per tractar els infants amb trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat, també augmenten la capacitat “normal” de concentració del cervell. També es pot millorar l’estat emocional. La nova generació de medicaments per tractar la depressió també tenen efectes sobre les persones que no pateixen depressió: les persones que els prenen es preocupen menys per les trivialitats diàries i viuen la vida de manera més optimista i amb més seguretat.
En lloc d’usar-se terapèuticament, potser aquests medicaments s’usin algun dia per millorar les funcions del cos humà, el cervell i la psique. Amb tots els beneficis que se li suposen a aquests medicaments i a “millorar-nos” a nosaltres mateixos, és inevitable que es consumeixen per aquesta finalitat? ¿Podem, o fins i tot, hauríem d’intentar posar un límit a això?
La qüestió és del tot vàlida si al final resulta que aquests medicaments no són perjudicials. Què hi ha de dolent a augmentar la memòria, la intel·ligència, els nivells d’atenció, la capacitat de concentració? O fins i tot, potenciar la creativitat, l’empatia o la sociabilitat? Diàriament ens refugiem en el cafè, el tabac o el gotet de vi? Potser no ho fem principalment per l’efecte de la cafeïna, la nicotina o l’alcohol en el cervell? És diferent una pastilla d’una tassa de cafè?

Created 8 February 2010

Last edited 21 June 2018

Topics Ethics, Health, Science

Original English

Policy positions

Policy position 1

Si hagués una valoració substancial dels possibles efectes negatius, no s’haurien de fer més controls sobre els efectes de l’alcohol i el tabac en les funcions cerebrals, deixant el mercat que decideixi.

Policy position 2

“Les millores de les funcions cerebrals” haurien de estar regulades en qualsevol circumstància amb un estricte control mèdic, és a dir, les ha de prescriure un metge.

Policy position 3

“Les millores de les funcions cerebrals” no haurien d’estar a l’abast del públic en general, sinó que s’ha de continuar amb la recerca (amb proves clíniques, ús militar, etc.) perquè es puguin entreveure les conseqüències, tant mèdiques com socials a llarg termini.

Policy position 4

L’ús d’aquest tipus d’estimulants per millorar una conducta normal és moralment inacceptable per la qual cosa l’ús d’aquestes substàncies hauria de ser únicament terapèutic —tractament de malalties, discapacitats i altres trastorns.

Story cards

Estic complint condemna a Texas per un presumpte assassinat el 1981 del qual em van declarar culpable. Tot i que sóc innocent, en 20 anys no he pogut trobar cap prova que recolzés el meu cas. Aleshores, l’any passat em van fer unes proves de mesurament de les empremtes cerebrals. Em van posar una mena de casc d’elèctrodes i em van ensenyar fotos de l’escena del crim barrejades amb fotos que no tenien res a veure amb això. Em van dir que encara que intentés dissimular les meves reaccions, l’aparell detectaria si hi havia algun record de l’escena del crim gravat al meu cervell. I per descomptat, no n’hi van trobar cap. Per fi tinc esperança.

El cas del Kevin

Tinc Parkinson des de fa més de vuit anys, les meves extremitats tremolen i es mouen bruscament. Darrerament no responc a la medicació tan bé com abans, i les meves extremitats es retorcen incontrolablement. El meu metge diu que la medicació ha arribat al seu límit. M’ha suggerit l’Estimulació Cerebral Profunda. M’implantarien un elèctrode al cervell per regular els símptomes. Jo el podria obrir i tancar amb una espècie de marcapassos al pit. Les probabilitats d’èxit són moltes, però això no em convertiria en quelcom semblant a un robot?

El cas de l’Olive

Tinc 63 anys i des de fa poc em falla la memòria. Els resultats de les proves diuen que tinc un deteriorament cognitiu lleu (DCL), que és un estat previ a la demència. Segurament m’afectarà l’Alzheimer als propers cinc anys, però no és del tot segur. Els metges m’han receptat un medicament que frena una mica aquest deteriorament, encara que no l’atura. Jo vull aquest medicament com sigui, perquè la idea de la demència ens fa por a la meva família i a mi. Però el medicament és molt car, i no sé quant de temps me’l podran subvencionar.

El cas de la Rose

Hola, tinc 43 anys i sóc mestressa de casa i mare de tres fills. Pateixo depressió des de fa alguns anys. El meu metge em recepta antidepressius, que m’ajuden a veure el costat bo de la vida. Ja no m’imagino com seria la meva vida sense les pastilles. Tanmateix, em pregunto quina mena de persona seria jo sense aquestes pastilles. Qui sóc, després de tot? M’ajuda aquest medicament a trobar la meva veritable personalitat? O fa de mi una persona diferent, sempre feliç i somrient, però una desconeguda per a mi mateixa?

El cas de la Susan

Fa tres anys vaig declarar com a testimoni en el judici d’en Lee, d’aleshores 11 anys, per l’intent d’assassinat d’un nen de 15. Vaig dir el que creia, i és que en Lee no tenia control sobre el seu propi comportament violent perquè va créixer en un entorn familiar violent. Vaig usar tècniques de neuroimatge per demostrar que el seu cervell tenia menys matèria grisa del normal al lòbul prefrontal. Això s’ajusta al perfil clàssic de l’individu violent. Això va ajudar que el jurat l’absolgués del càrrec d’intent d’assassinat i el declarés d’agressió greu.

El cas del Dr. Anderson

Sóc professora d’un centre de secundària. Gairebé un terç dels meus alumnes prenen Ritalin, encara que molts no tenen trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat, que és per a això que es prescriu normalment. Cada vegada hi ha més pares rics que els donen el medicament als seus fills per ajudar-los a concentrar-se en l’estudi. Arribarà el dia que hàgim de demanar als alumnes una mostra d’orina juntament amb els exàmens per esbrinar si les seves notes són fruit del treball dur o dels medicaments?

El cas de la Margaret

El John i jo acabem de ser pares del nostre primer fill, un nen meravellós que es diu Oliver. Ara he de tornar a la meva feina com a escriptora autònoma. Se’m trenca el cor per haver de deixar l’Oliver a una escola bressol tots els dies. El personal és molt professional, però he llegit que els nens que estan a escoles bressol són més propensos a la delinqüència quan són adults. D’altra banda, si el tinc a casa, haurà de passar molt de temps veient vídeos i televisió, i he llegit que això també és perjudicial.

El cas de la Sybil

El meu fill Kevin va tenir un accident de moto fa cinc anys. Tenia 22 anys. Des d’aleshores, està en una mena d’estat de coma anomenat “estat vegetatiu”. La seva escorça cerebral està morta, per això mai més no podrà pensar ni sentir. L’única part del seu cervell que continua viva és el “cervell animal”, que és el que fa bategar el seu cor i li permet respirar. No hi ha cap possibilitat que es desperti, així que de quina cosa serveix això? Unes vegades sento que està viu, altres sento que està mort, i altres vegades ja no sé quina és la diferència.

El cas de la Barbara

INFO CARDSISSUE CARDS

La regulació de les tècniques

Hauria d’estar permès el diagnòstic per neuroimatge per altres finalitats que no siguin el diagnòstic o el tractament de malalties? Qui hauria d’estar autoritzat per a usar-lo?

Elèctrodes i medicaments

És diferent dur un elèctrode al cervell de prendre un medicament?

Llibertat i dignitat humana

El tractament mèdic dictaminat per un jutge per comportament agressiu o sexualment inapropiat, és una violació de la llibertat de l’individu i la dignitat humana? I si el tractament consisteix en la implantació d’elèctrodes?

“Millorar-se” un mateix

Quin d’aquests aspectes de mi mateix milloraria artificialment (amb medicines, elèctrodes, EMT) si fos possible?:
• La memòria?
• La intel·ligència?
• L’estat d’ànim?
Hi ha mètodes més acceptables que altres?

Fàrmacs i societat

Tindrà efectes socials a gran escala la millora de les funcions cerebrals? Hi haurà grups socials que tinguin avantatge sobre altres si els usen?

Fàrmacs per als poderosos

Hauríem de demanar que els presidents i primers ministres prenguin fàrmacs per millorar les funcions cerebrals, ja que prenen decisions que afecten tot el món?

Afectar l’evolució

Canviarem el curs de l’evolució humana si canviem artificialment el cervell humà?

Valorar els riscos

Com podem saber els riscos a llarg termini dels fàrmacs psicoactius, en especial quan la gent comença a prendre’ls a edat primerenca i els pren durant molt de temps?

El control de l’ús dels medicaments

“Un cop un medicament és aprovat i acceptat, hi haurà persones que l’utilitzin per a altres finalitats.”

S’obligarà la gent a millorar el seu cervell?

Existeix el perill que les empreses i les escoles que vulguin que els seus treballadors i estudiants rendeixin més els obliguin a millorar les seves funcions cerebrals. Això no es pot permetre.

L’efecte dels fàrmacs

Seré la mateixa persona després de prendre un fàrmac que actuï sobre el meu cervell?

Medicaments o teràpia

La depressió hauria de tractar-se amb medicaments o parlant amb un terapeuta?

On està el remei?

Si un problema està localitzat al cervell, hauria de trobar-se un remei només al cervell?

Establiment de límits

En l’àmbit dels trastorns emocionals, com podem establir un límit clar entre salut i malaltia?

Quina mena de trastorn és la depressió?

La depressió és un trastorn de l’individu o un trastorn de la societat?

Amagar el problema

Existeix el risc que la utilització de medicaments per augmentar les funcions del cervell amagui un problema social?

Les actituds de la societat

Fins a quin punt acceptem socialment de variació del comportament humà?

La inquietud sobre els medicaments

“A tots ens agradaria anar per la vida alegres i esvelts, concentrant-nos en la feina com un raig làser i gaudint totes les nits d’un sexe desenfrenat. Però a tots ens preocupa la idea d’aconseguir tot això amb medicaments. Per què?”

Qui ho controla?

“Qui defineix el comportament i els trastorns del comportament? Qui ha de controlar el tractament?”

Tenir avantatge

“És ètic usar els medicaments per tenir avantatge sobre els altres?”

Justícia i millora de les funcions cerebrals

“L’educació potencia la cognició i està distribuïda de manera desigual, i tanmateix la societat no està en contra de l’educació. Per contra, els potenciadors neurocognitius es podrien distribuir de manera senzilla a tota la població.”

Medicaments per aprovar exàmens

Si es desenvolupen els medicaments per potenciar la cognició, quines seran les implicacions per a les persones que els utilitzin per aprovar per exemple oposicions?

El cafè i d’altres estimulants

És diferent prendre un estimulant que prendre’s un cafè abans d’un examen?

Estendre els poders dels tribunals

Els tribunals ja poden dictaminar l’aplicació de tractaments per als criminals. Hi ha perill que s’imposi un tractament a qualsevol que la societat consideri un “pervertit”?

El cervell que evoluciona

Fa 20 anys, els científics pensaven que el cervell no canviava després de la infància, excepte per la pèrdua de neurones pròpia de l’envelliment. Ara sabem que el cervell es va remodelant a si mateix, com a resultat de l’aprenentatge i l’adaptació a l’entorn.

Què és la consciència?

Els científics diuen que quan som conscients d’estar fent alguna cosa, al nostre cervell ja està feta. Això significa que el cervell controla la nostra manera d’actuar, i que la consciència no controla les nostres accions, sinó que és una forma que té el cervell d’explicar les seves accions.

Vincles entre anatomia cerebral i comportament

Mentre cercaven un vincle entre conducta i anatomia o biologia cerebral, els científics van descobrir que 21 individus amb “conducta antisocial” tenien una mitjana de l’11% menys de volum en algunes parts del seu cervell.

Models animals

En estudiar els comportaments d’addicció, agressió i conducta parental en animals, es va descobrir que aquests es poden modificar amb medicaments. Aquesta recerca ja s’està aplicant en humans.

Resistència als medicaments

Els malalts de Parkinson no controlen bé els seus moviments. La causa és la mort de les neurones a la part del cervell que controla el moviment. Hi ha medicaments per a tractar el Parkinson, però moltes persones desenvolupen resistència a aquests.

Tractament de problemes biològics i psicològics

S’ha usat l’estimulació cerebral profunda per tractar el Parkinson y altres alteracions motores. Ara s’està provant per a tractar malalties psiquiàtriques com ara la depressió i el trastorn obsessiu-compulsiu.

Teràpia amb cèl·lules mare

La malaltia de Parkinson és bona candidata per a la teràpia amb cèl·lules mare perquè l’àrea danyada del cervell és petita i fàcilment identificable. La substitució de les cèl·lules danyades amb l’ajut de cèl·lules mare podria comportar una millora o fins i tot la curació.

Lobotomia frontal

Entre 1930-1950 es tractava els pacients esquizofrènics extraient-los la part frontal del cervell, tot canviant-los la seva personalitat per sempre. Les tècniques modernes d’estimulació cerebral profunda actuen de manera més selectiva en el cervell i poden ser reversibles.

Estimulació Magnètica Transcranial (EMT)

Sembla que l’EMT pot millorar la memòria i el raonament, eliminar els efectes de la fatiga intensa o ensenyar noves habilitats.

La tendència a “medicalitzar”

En donar noms mèdics o psicològics a condicions que no ho són, estem promovent el tractament amb fàrmacs que haurien de ser prescrits per un metge?

Millores amb medicaments

Els tractaments amb fàrmacs poden fer les persones “millors del normal”. Les millores amb medicaments ja s’usen per a l’estat d’ànim, la memòria, la cognició i les funcions essencials com ara dormir, l’apetit i les relacions sexuals.

Nous antidepressius

Són molt més segurs que els anteriors, i tenen més aplicacions. Acostumen a usar-se per alegrar l’ànim de persones perfectament sanes que volen sentir-se “millor que bé”.

Tractament sense símptomes

La depressió pot anar i tornar, de vegades amb anys pel mig entre episodis. Avui dia els pacients poden ser tractats amb antidepressius de nova generació durant anys, encara que no mostrin símptomes.

Ficció o realitat?

A la novel·la d’Aldous Huxley de 1930, Un món feliç, una medicina anomenada soma treia tots els dolors. Avui hi ha una gran varietat de fàrmacs a elecció del consumidor o amb prescripció mèdica.

Epidèmia de depressió

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha identificat la depressió com el perill més gran per a la salut d’aquest segle. Els trastorns mentals són una de les principals causes de malaltia i discapacitat a Europa i la resta del món.

Medicaments sense prescripció mèdica

Molts medicaments per al cervell no només es prenen per tractar malalties. Algunes persones que prenen ansiolítics no tenen per què tenir ansietat.

Medicaments per a l’aprenentatge

S’ha demostrat que el Ritalin i altres medicaments psicoestimulants semblants augmenten l’atenció, la capacitat de resposta, la resolució de problemes i la planificació. És el medicament d’ús recreatiu més consumit als campus universitaris d’Estats Units.

Medicaments per augmentar la memòria

Moltes empreses farmacèutiques estan immerses en la recerca per desenvolupar fàrmacs per augmentar la memòria. Els complements nutricionals per millorar la memòria constitueixen ja una indústria de mil milions de dòlars, malgrat haver molt poques proves de la seva eficàcia.

Poder militar

Els fàrmacs per tractar els trastorns del son poden prolongar la vigília durant dies. L’exèrcit dels Estats Units ha estat investigant el seu ús en persones sanes.

Experiments militars

L’exèrcit dels Estats Units inverteix 20 milions de dòlars en la recerca de noves formes de prevenir el cansament i que els soldats puguin mantenir-se desperts, alerta i eficaços fins set dies seguits sense efectes secundaris.

Superhumans

L’exèrcit dels Estats Units ha suggerit que l’ésser humà necessita actualitzar-se. Estan investigant la forma de fer que els soldats siguin més intel·ligents, més durs, més ràpids i més forts —tot plegat, que siguin “superhumans”.

Els perills d’augmentar la memòria

Potser no sigui bo augmentar la memòria de manera crònica tots els dies de la teva vida. Potser produeixi efectes secundaris psicològics, com ara sobrecarregar el cervell am massa coses que no es poden oblidar.”

Medicaments de venda lliure

Molts medicaments per a millorar les funcions cerebrals estaven dissenyats en un principi per tractar condicions mèdiques, però s’ha demostrat que són prou segurs per al seu ús generalitzat.

Els mitjans de comunicació

No coneixem els efectes cerebrals de l’excés d’informació dels mitjans de comunicació en persones d’edat avançada. Alguns experts suggereixen que la influència dels mitjans en el cervell pot ser més perillosa que els medicaments.