VIH/SIDA i la responsabilitat legal

El Richard Schmidt és un metge de Louisiana, Estats Units, que va ser acusat de contagiar la seva amant Janice injectant-li sang infectada amb el VIH d’un dels seus pacients. La Janice va al·legar que el Schmidt li havia injectat la sang com a venjança perquè ella havia intentar finalitzar la seva relació. Els científics van poder determinar que era més que probable que el pacient del Schmidt fos la font del virus trobat a Trahan. El Schmidt va ser declarat culpable i va ser condemnat a 50 anys de presó.

El mes de juny del 2004 el Morat va ser declarat culpable segons la legislació sobre enverinament (França no té lleis específiques anti-VIH) d’ocultar la seva condició a dues dones, les quals van resultar infectades de VIH per aquest motiu. Ell va ser condemnat a sis anys de presó..
Femmes Positives és un grup francès de pressió per a la instauració d’una legislació específica sobre la transmissió del VIH que els doni dret de processar a antics amants..
Aquests dos factors han estimulat un debat massiu a França sobre si les persones seropositives haurien de classificar-se en “víctimes” i “criminals” a ulls de la llei, o si hauria de prevaler la doctrina convencional de la “responsabilitat compartida”.

El març del 2005 Dica va ser declarat culpable al Regne Unit per danys físics greus per imprudència (en comptes de deliberats) a dues dones. Ell afirmava que les dones havien acceptat plenament els riscos de practicar sexe amb ell sense protecció. Tanmateix, l’acusació va argumentar que havia persuadit de manera activa una de les dones per tal de no usar preservatiu, tot i que sabia que era portador del VIH. A més, va fer creure a l‘altra que era seronegatiu, ric, advocat i solter, quan en realitat era seropositiu, estava a l’atur i estava casat i amb quatre fills. Va ser empresonat durant quatre anys i mig.

Maig del 2005: una mare de Hamilton, Canadà, va ser acusada de negligència criminal amb resultat de danys corporals després d’haver rebutjat l’atenció mèdica abans i després del part i haver ignorat els consells que haurien evitat que el seu fill es contagiés de VIH. Després d’haver donat a llum un bebè sa el 2003, es va tornar a quedar embarassada el 2004 i va canviar d’assegurança mèdica. No va advertir als nous metges que era seropositiva, per la qual cosa el seu bebè no va rebre la medicació necessària. Malgrat que no va alletar el seu primer fill per prescripció mèdica, sí que ho va fer amb el segon, i per això el bebè es va contagiar.

El mes de juny de 2005 Dalley, neozelandès, va ser declarat culpable per perjudicis després d’haver practicat sexe sense protecció amb la seva nòvia i no haver-li revelat la seva condició. Ella no s’havia contagiat, però en un principi li va dir a la família de Dalley que sí ho havia fet. Després va admetre que havia mentit, però l’acusació es va mantenir a causa de l’estrès i trauma psicològic que ella presumptament havia patit en descobrir la condició del seu nòvio. Dalley va ser condemnat a 300 hores de treball comunitari, sis mesos de supervisió i una compensació de 1.000 $ per cobrir les despeses d’assessorament i d’altres de la seva nòvia.

El juny de 2005, la Creu Roja Canadenca va ser demandada pel contagi de més de 1.000 ciutadans canadencs amb el VIH per l’ús de sang infectada a la fi dels anys 80 i començament dels 90. La Creu Roja havia fet algunes proves del VIH i l’hepatitis de manera defectuosa durant alguns anys després que estiguessin disponibles les proves per a aquestes malalties. Els càrrecs oficials van ser retirats quan l’organització va admetre la seva culpa, va demanar disculpes i va accedir a indemnitzar les víctimes. A més d’una multa de 5.000$, va donar 1,5 milions de $ (no dels fons de donacions públiques) per finançar, primerament, beques per a infants infectats, i en segon lloc, la recerca d’errors mèdics.

El Pavlos Gergiou, un pescador xipriota, va contagiar la seva amant britànica, Janette Pink, durant una relació estiuenca. La Sra. Pink va aconseguir persuadir els Tribunals xipriotes de dur-lo a judici el 1997. Va ser condemnat a 15 mesos de presó. Alhora, el govern britànic va anunciar que la Llei de Delictes contra les Persones de 1861 anava a ser revisada perquè la transmissió deliberada, encara que no imprudent, de malalties fos punible amb condemnes que fossin fins a la cadena perpètua. Això no s’ha dut a terme, fent possible el primer cas de la història de transmissió per imprudència el 2003 (veg. “Mohammed Dica”).

El 2000, al Feston Konzani, un africà que vivia, buscant asil, al Regne Unit, li van diagnosticar el VIH i li van aconsellar que advertís les seves futures parelles de la seva condició de seropositiu. Les dones es van contagiar i el van dur a judici. El Konzani va sostenir que les dones havien acceptat el risc de contraure una malaltia de transmissió sexual en consentir practicar sexe amb ell sense protecció. El 2004 va ser condemnat a 10 anys de presó. El jutge va dir que la sentència tenia com a objectiu dissuadir d’altres persones seropositives que fessin el mateix. In 2004 he was sentenced to 10 years’ imprisonment. The judge told him the sentence was intended to deter other HIV positive people who did the same.