Xenotrasplantaments

Discover PlayDecide. Download games, prepare, play. GET STARTED

Play the game

Download, prepare, discuss & collect results.

Què són els xenotrasplantaments?
Els xenotrasplantaments són un tipus de cirurgia que implica l’ús de cèl·lules, teixits i òrgans vius d’origen.

Author / translator Andrea Bandelli

Què són els xenotrasplantaments?
Els xenotrasplantaments són un tipus de cirurgia que implica l’ús de cèl·lules, teixits i òrgans vius d’origen.

El debate sobre els xenotrasplantaments és important perquè planteja qüestions clau com ara:
• És moralment correcte criar animals modificats genèticament i usar els seus òrgans per a trasplantar-los a humans?
• Són acceptables els xenotrasplantaments o suposen un risc massa alt?
• Fins quan hauríem de continuar substituint òrgans i cèl·lules en una vida humana?
• Els pacients de xenotrasplantaments i les seves famílies haurien d’estar subjectes a les restriccions de les autoritats reguladores per protegir la població de la possible propagació d’un virus?
• Com equilibrem les llibertats individuals i la disponibilitat d’un tractament mèdic amb el risc remot d’una epidèmia per traslladar un virus animal a la població humana?

Created 8 February 2010

Last edited 20 June 2018

Topics Ethics, Health, Science

Original English

Policy positions

Policy position 1

No trasplantar òrgans d’animals vius a pacients humans perquè és massa perillós

Policy position 2

Trasplantar òrgans d’animals a humans només si hi ha garantia que això proporcionarà grans beneficis, i si aquests beneficis superen els riscos sense cap mena de dubte.

Policy position 3

No trasplantar òrgans d’animals vius a pacients humans per raons ètiques i morals

Policy position 4

Trasplantar òrgans animals a pacients humans sempre que es demostri que els riscos són raonables.

Story cards

Sóc veterinària. És increïble com es pot arribar a estimar els porcs que criem. És dur veure’ls marxar, però ha de ser així. El que estaria malament realment seria tractar-los malament només perquè sabem que van a ser utilitzats en un experiment. Tenir-ne cura és quelcom que els devem. Sé que és antinatural que es passin la vida tancats, i de vegades aïllats, però tot i així penso que tenen un vida bona.

El cas de la Sophia

Fa 10 anys que treballo perquè els cors dels porcs puguin ser trasplantats als humans. He vist el terrible patiment amb els meus propis ulls de les persones nascudes amb una malaltia cardíaca congènita. El meu fill, Toby, va néixer amb el cor feble. Gairebé no podia caminar, i no podia jugar amb altres nens. Vam esperar trobar un donant de cor però va morir abans que n’hi hagués un de disponible. No vull que altres nens i altres famílies pateixin el que va patir Toby. Per això crec que el xenotrasplantament és important.

La Dra. Sharon Taylor

Estic esperant un trasplantament cardíac. He tingut durant molts anys el cor una mica xungo, però un accident de cotxe l’estiu passat va suposar tal commoció per al meu sistema que m’ha estat fallant des d’aleshores. Els metges em diuen que les probabilitats de trobar un donant de cor són escasses. He escoltat alguna sobre els xenotrasplantaments (trasplantar un cor de porc a un humà). Sóc vegetarià, i no vull fer-ho, però la idea és més atractiva com més temps passa. Només vull veure créixer la meva filla i trobar-me bé.

El cas del Ben

Sóc cirurgià cardíac en un hospital. La meva especialitat és el trasplantament. Hi ha molta gent en la llista d’espera d’òrgans de donants, i la majoria d’ells no poden dur una vida activa. M’interessa la utilització de cors de porcs com a alternativa als cors humans. A alguns pacients els entusiasmaria aquesta possibilitat. Només em preocupa la transmissió de virus. Després de les amenaces del VIH i la malaltia de Creutzfeldt-Jakob, hem d’anar amb molt de compte. No volem desencadenar més malalties al món.

El Dr. Dean Kusafuko

Tinc 18 anys. He estat viatjant per Àfrica del Sud durant tres mesos abans d’entrar a la universitat. M’he entristit molt. Molta gent mor per malalties relacionades amb la sida. A Occident es disposa de medicaments que podrien ajudar-los, però no s’envien allí. Els preservatius podrien evitar que s’estengués el VIH, però tampoc no s’hi envien! Per què no es fa res a Occident per ajudar-los? Per què els científics continuen donant diners a mans plenes per a la recerca de nous camps com ara la creació de porcs modificats genèticament per a la donació d’òrgans? Hi ha altres maneres de reduir el patiment humà i millors maneres de gastar els diners.

El cas de la Hilda

Visc a Nova Delhi amb la meva dona, Radha, que és metgessa, i la meva família. Crec que és el karma (el resultat de les accions d’una persona en la seva vida o en una vida anterior) el que causa els defectes de naixement, com ara els defectes cardíacs congènits. Radha diu que a Occident volen posar cors de porc... als éssers humans! A Occident els científics proven coses només per fer descobriments i per la fama. Mentrestant, cada dia veig gent que passa gana, o que està esguerrada per malalties que es podrien haver previngut. Per què es permet que continuï aquesta desigualtat?

El cas del Vishnu

El meu fill, que ara té 35 anys, té una malformació cardíaca i gairebé mor en néixer. Camina lentament amb un bastó i necessita atenció constant. Encara que tenim prou diners per provar molts tractaments, cap li ha ajudat. El meu fill porta anys en la llista d’espera per a un trasplantament. Faria qualsevol cosa per veure al meu fill sa i feliç. M’han dit que es podrien trasplantar cors de porcs a humans. Espero els científics ho aconsegueixin. Però, arribaran a temps per salvar el meu fill?

El cas de la Nanou

Necessitava un cor desesperadament, i quan em van oferir un cor de porc, em va entusiasmar la idea. Per descomptat que estic encantada de sentir-me millor i de ser capaç de fer més coses. Però a mesura que passa el temps, em sento pitjor per tenir part d’un porc dins meu. Si fos, per exemple, una pròtesi de maluc feta a partir d’un os de porc, no em faria res, però el cor és diferent. Crec que, encara que el meu cor no ha rebutjat el cor de porc físicament, ho ha fet emocionalment.

L’Anna a l’any 2030

INFO CARDSISSUE CARDS

De totes maneres, no ens mengem els porcs?

Alguns diuen que si matem porcs per a menjar-nos-els, no hauríem d’usar els seus òrgans per salvar vides? Altres diuen que no és el mateix; menjar animals és natural però usar els seus òrgans és artificial.

Quins usos dels porcs haurien de permetre?

Hauríem de posar gens humans en els porcs o altres òrgans dels porcs en els humans? Hauríem de permetre la clonació de porcs per eliminar certs gens?

Llistes d’espera

Actualment, hi ha llargues llistes d’espera per a òrgans humans, que impliquen un deteriorament de la salut, força inquietud i la mort. Els seus partidaris sostenen que es podrien criar prou animals per a superar això.

Minories ètniques

Els xenotrasplantaments serien particularment útils per a les persones que pertanyen a minories ètniques per a qui resulta difícil trobar òrgans humans compatibles.

Aturar el tràfic d’òrgans

La compra i venda d’òrgans humans, especialment ronyons, continua malgrat la legislació que les prohibeix a molts països. Els xenotrasplantaments fets amb èxit podrien ajudar a aturar-lo.

Una alternativa als teixits humans

El xenotrasplantament podria ser una alternativa a l’ús de teixit humà de fetus avortats.

Acceptar la mortalitat

Estem intentant esquivar la mort? Hi ha un punt en què hauríem d’acceptar la nostra mortalitat i deixar de substituir òrgans?

Usar animals per a tractar els humans?

Fins a on podem justificar l’ús d’animals per trobar tractaments per als humans?

Un dilema ètic

Està malament crear animals per extreure’ls els òrgans per al seu trasplantament?

Equilibrar els riscos

A un malalt terminal a qui li ofereixen un cor de porc, el risc dels virus li pot semblar relativament petit.

Un risc de proporcions desconegudes

El risc de transmissió de virus a la població és molt remot, però podria tenir conseqüències molt greus, si això passés.

Individus enfront de la societat

Com equilibrem la vida i la salut d’un pacient o ésser estimat enfront a un risc més ampli per a la societat?

La consideració dels porcs

El fet d’usar porcs com a donants d’òrgans, tractar-los com a mercaderia per a l’ús humà, ens anima a pensar que només existeixen per al benefici humà?

Quan el risc és massa alt

L’any 2002, l’Institut Roslin del Regne Unit es va retirar de la recerca sobre xenotrasplantaments pel risc de propagació de retrovirus, i va decidir concentrar-se en la regeneració de teixits amb cèl·lules mare.

L’acceptació europea

En una enquesta duta a terme a Europa, el 36% de les persones enquestades opinava que els xenotrasplantaments eren acceptables.

Una crida a la prudència

“Res seria pitjor que, en intentar salvar les nostres vides, el que aconseguíssim fos una plaga”. Frase extreta d’un editorial a la revista New Scientist, 1998.

Un efecte secundari no desitjat

La introducció dels xenotrasplantaments no eliminarà la necessitat d’òrgans humans, però podria reduir la voluntat de la gent de fer donacions.

Patentar els animals

Les propostes de patentar els porcs modificats genèticament per als xenotrasplantaments augmentarien el debat sobre la moralitat i la legalitat de patentar animals.

Viure aïllats

Mantenir els porcs modificats genèticament sense infeccions podria implicar un canvi en les seves condicions de vida i perjudicarien el seu benestar. Se’ls podria mantenir aïllats sense els elements que podrien enriquir les seves vides.

Malalties sense símptomes

Algunes infeccions virals com ara el VIH poden tenir un llarg període latent en què no apareix cap símptoma. Una nova malaltia resultant del xenotrasplantament podria estendre’s durant alguns anys abans de ser identificada.

Quan és tard per a les proves

Els porcs, els micos i els simis tenen organismes infecciosos desconeguts que no podran ser sotmesos a proves. Els organismes infecciosos són identificats normalment només després que la malaltia que causen hagi emergit.

Respecte per les eleccions ètiques

Els pacients haurien de poder rebutjar un xenotrasplantament per raons ètiques, però aquest rebuig no hauria d’afectar les seves probabilitats d’obtenir un òrgan humà per al trasplantament.

L’equació cost-benefici

Els avantatges d’un xenotrasplantament s’haurien de comparar amb el cost dels serveis sanitaris. També haurien de comparar-se amb els avantatges de gastar la mateixa quantitat de diners en programes de salut pública.

Noves responsabilitats

L’Autoritat Reguladora Provisional de Xenotrasplantaments britànica ha afirmat que qualsevol persona que rep un trasplantament d’un òrgan animal hauria d’acceptar ser vigilat de per vida i no practicar mai sexe sense protecció.

Què són els xenotrasplantaments?

Els xenotrasplantaments suposen:
• El trasplantament d’òrgans complets
• Tractaments de trasplantament cel·lular
• Fetges bioartificials (BAL), en què s’usen cèl·lules hepàtiques porcines perquè facin les funcions d’un fetge normal.

Trasplantaments tradicionals

Des dels primers trasplantaments cardíacs, s’ha preferit el trasplantament d’òrgans vius (humans).

L’escassesa d’òrgans

Per cada òrgan procedent de donació hi ha 5 pacients esperant un trasplantament. Aquesta escassesa d’òrgans és greu, perquè normalment no existeixen tractaments alternatius.

Trasplantaments que salven vides

Les persones que pateixen fibrosi quística, una malaltia hereditària, no acostumen a viure més de trenta anys sense un trasplantament de pulmó o de cor i pulmó.

Donants vius

A Noruega, l’alt percentatge de trasplantaments de ronyó és degut al gran nombre de donants vius de ronyó.

Eficàcia de les companyes de donació

El 70% dels ciutadans britànics es declaren a favor de donar els seus òrgans després de la seva mort. Però només un quart de la població té targeta de donant. Les campanyes publicitàries no han provocat molt impacte.

Una forma de resoldre l’escassesa d’òrgans

Els xenotrasplantaments podrien resoldre l’escassesa d’òrgans per als trasplantaments, usant òrgans de porc o de primats (principalment simis i micos) per la seva semblança amb els humans en mida i estructura.

Són millors els porcs que els micos?

Els porcs són l’espècie preferida per a les donacions d’òrgans perquè els seus òrgans són de la mida adequada, són relativament barats i plantegen menys problemes ètics que si s’usen micos o simis.

Més enllà del trasplantament d’òrgans

A més d’òrgans complets, hi ha estudis sobre l’ús de neurones dels porcs per a tractar el Parkinson i la malaltia de Huntington.

Problemes de rebuig

La dificultat dels xenotrasplantaments rau en el fet que el sistema immune dels humans detecta el nou òrgan com a “estrany” i intenta atacar-lo.

Millores en els trasplantaments

El trasplantament d’òrgans està tenint més èxit perquè els medicaments immunosupressors inhibeixen el rebuig i per les millores en les tècniques quirúrgiques.

Esperança de vida després del trasplantament

Dos terços dels receptors de ronyó viuen més de cinc anys. Existeixen exemples de pacients trasplantats les vides dels quals s’han allargat vint anys o més.

Tractament de per vida

Fins i tot els pacients trasplantats amb òrgans humans requereixen medicaments immunosupressors de per vida.

Animals modificats genèticament

Per vèncer el rebuig, els científics modifiquen genèticament animals, tot extraient la molècula que fa que el sistema immune humà la detecti com d’una espècie estranya al sistema immunològic, o introduint gens humans en el porc.

Propagar malalties entre les espècies

L’òrgan trasplantat podria transmetre una malaltia entre espècies. Com més properes siguin, més probabilitats hi ha. Per aquesta raó, els porcs es consideren més segurs que els simis, però els virus porcins han infectat cèl·lules humanes a les proves dels laboratoris.

Amenaces ocultes

Alguns virus no provoquen malalties en l’espècie hoste, però poden causar-les si s’estenen a d’altres espècies.

Suprimir el sistema immunitari

Als pacients trasplantats se’ls inhibeix el sistema immunitari amb medicaments. Això els fa vulnerable als efectes dels retrovirus. Qualsevol infecció podria estendre’s a la població en general.

L’avantatge de clonar porcs

Es pot eliminar un gen dels porcs que normalment provoca el rebuig dels òrgans. L’eliminació d’aquest gen es pot fer només si s’usen porcs clonats.

Altres exemplars de malalties entre espècies

Es poden donar malalties creuades entre espècies. Una varietat del VIH es va originar als micos. L’encefalopatia espongiforme bovina (a malaltia de les “vaques boges”) va ser transferida als humans com la malaltia de Creutzfeldt-Jakob, una malaltia mortal. Vegeu la targeta d’informació 16

Transmissió de virus entre espècies

Els experiments als laboratoris han detectat transmissions de virus de cèl·lules porcines a cèl·lules humanes. No obstant això, no hi ha proves que les vàlvules cardíaques o la sang de porc hagin transmès algun virus als pacients.

Alternatives al xenotrasplantament 1

Prevenció. Una vida sana redueix les malalties cardíaques. Però això no evita l’existència de condicions diverses que impliquen la necessitat d’un trasplantament.

Alternatives al xenotrasplantament 2

Augmentar la donació d’òrgans. Es podria fer amb un sistema d’exclusió: s’assumiria que una persona està disposada a donar els seus òrgans després de morir, llevat que es digui el contrari.

Alternatives al xenotrasplantament 3

Els òrgans artificials, com un cor “a piles”, encara que es presentarien problemes propis com ara la coagulació sanguínia, i són molt cars.

Alternatives al xenotrasplantament 4

Les cèl·lules mare. Són cèl·lules mestra que poden produir altres tipus de cèl·lules. Es poden usar per produir teixit cardíac o hepàtic perquè ajudin els òrgans que no funcionen correctament.