Vacunes, eines clau per a la prevenció (versió 2021)

Amb l'èxit de les vacunes, la prevalença d’algunes malalties, com el xarampió o la rubeola, ha baixat de manera dràstica. Per això, la seva severitat ja no es percep. Com a conseqüència, també baixa la percepció social de la necessitat de vacunar-nos, fet que exposa la població a greus repercussions de salut. Si la cobertura d’immunització de la població cau, es poden donar nous casos, com ha passat amb la diftèria en algunes localitats d'Espanya

La vacunació és un acte de solidaritat que ajuda a lluitar contra malalties i epidèmies a Europa i arreu del món. Les persones no vacunades posen en perill les que no poden vacunar-se per motius mèdics (per exemple, nens petits, dones embarassades i persones amb immunodeficiències).

A Espanya, els costos de les vacunes bàsiques recomanades estan coberts per la Seguretat Social. Els costos de les vacunes complementàries, no incloses en el calendari de vacunes, no estan coberts.

Les vacunes són la manera més efectiva de protegir-nos de malalties greus com la diftèria, el tètanus, la tos ferina, la poliomielitis, la meningitis, el xarampió i moltes altres. Gràcies a l'alt percentatge de persones vacunades, la propagació d'aquestes malalties a Europa ha retrocedit molt o ha desaparegut per complet. També són molt efectives per protegir-nos de virus que han emergit recentment, com és el cas del Coronavirus SARS-CoV-2.

Els adolescents estan especialment exposats al risc d'infectar-se amb l'hepatitis B. El virus es transmet principalment per via sexual, però també a través de petites ferides. Aquesta malaltia no només causa infeccions agudes, sinó que també pot derivar en una patologia crònica. La vacunació evita l'aparició de la malaltia i evita les formes cròniques.

En el cas dels infants espanyols, es recomana la vacunació contra: hepatitis B, diftèria, tètanus, tos ferina, poliomielitis, Haemophilus influenzae tipus B, meningococ C i ACWY, pneumococ, xarampió, rubèola, galteres (parotiditis epidèmica), varicel·la i virus del papil·loma humà. A Catalunya, Ceuta i Melilla es vacuna també contra l'hepatitis A. També es recomanen altres vacunes per a determinats grups d'edat i de risc, com ara la de la grip.

El virus del papil·loma humà (VPH) és la causa d’una de les infeccions de transmissió sexual més comunes i gairebé tots els casos de càncer cervical són originats per aquest virus. La vacunació contra el VPH proporciona protecció contra el càncer en un 70% dels casos.

No hi ha vacunes exemptes de riscos, però els perills són molt menors que els d'una malaltia natural. De fet, estan considerades com un dels fàrmacs més segurs. Les vacunes que actualment estan al mercat ja s'han provat amb èxit en milions d'infants i adults.

Igual que passa amb tots els medicaments, les vacunes també poden produir efectes secundaris ocasionals. La majoria dels efectes secundaris, com la febre, la inflamació, el cansament i dolor en la zona de la injecció són transitoris i desapareixen en pocs dies. Els efectes secundaris greus i els danys permanents són extremament rars.

La varicel·la és una malaltia viral molt contagiosa que es transmet de persona a persona i que sol contraure's durant la infància. En aquesta franja d'edat, la varicel·la és una malaltia molesta, però generalment benigna. El risc de complicacions, però, augmenta bruscament quan una persona emmalalteix de varicel·la en l'edat adulta. Per tant, és important protegir amb la vacunació tots els adolescents que no l'hagin contret durant la infància.

Algunes vacunes, com la de la diftèria o la del tètanus, no ofereixen protecció contra la malaltia durant tota la vida. Per garantir una protecció permanent, aquestes vacunes s'han de repetir periòdicament. Altres vacunes requereixen més dosis per assegurar una bona cobertura (per exemple, la del xarampió).

Fa anys es va publicar a la revista científica Lancet un article que relacionava les vacunes i l'autisme. No obstant això, en vint estudis que es van realitzar en sis països diferents on hi van participar desenes de milers de persones no es va trobar cap associació entre la vacuna triple vírica (xarampió, galteres i rubèola) i l'autisme.

L'any 2015 hi va haver un brot de diftèria a Catalunya (a Olot) que va causar la mort d’un nen de 6 anys que no estava vacunat contra la malaltia. També es van identificar deu persones que eren portadores de la infecció, vuit de les quals eren nens. Totes elles havien estat vacunades i havien tingut contacte amb el nen de 6 anys, però no van desenvolupar la malaltia.

Durant el brot de diftèria a Olot l'any 2015, es van identificar 10 persones portadores de la malaltia que no la van desenvolupar perquè havien estat vacunades. Tot i això, van haver de quedar-se a casa durant deu dies per evitar contagiar les persones no vacunades.

Les mesures d'higiene, com rentar-se les mans o utilitzar aigua neta, poden protegir les persones de malalties com el còlera, però sovint aquestes
mesures higièniques no són suficients. Quan existeix una vacuna, la transmissió de la infecció es redueix dràsticament.

Les vacunes contra la diftèria, el tètanus, la tos ferina i el xarampió permeten salvar la vida de 2,5 milions d'infants cada any. És una de les intervencions més efectives i rendibles de salut pública.

Cap vacuna proporciona una protecció del 100%, però hi ha algunes mesures que permeten augmentar la protecció, com ara les vacunes de recordatori. Més del 90% de les persones que van contraure el xarampió a Itàlia l'any 2009 no havien rebut les dues dosis recomanades de la vacuna.

La grip mata centenars de milers de persones cada any. Es recomana especialment la vacunació a persones majors de 65 anys, a pacients amb diabetis crònica, a persones amb el sistema immunitari afeblit i al personal sanitari. La vacunació contra la grip s'ha de repetir cada any, ja que el virus responsable de les epidèmies canvia constantment.

Si voleu viatjar a un país determinat, convé conèixer les vacunes requerides. Hi ha vacunes que són obligatòries en alguns països. Busqueu el punt d'atenció al viatger més proper per saber quines són les vacunes necessàries segons la vostra destinació.
D’altra banda, els viatges propicien la propagació de malalties infeccioses a zones on la infecció no era endèmica.

Les malalties infantils no s'han de subestimar, ja que algunes poden ser greus i provocar complicacions a infants i adults. Per aquest motiu, el calendari de vacunacions de l'Associació Espanyola de Pediatria recomana, per al 2021, vacunar-se contra 16 patògens.

Una part significativa de l'augment de la nostra esperança de vida, que en molts països europeus ja arriba a més dels 80 anys, depèn del fet que gairebé tothom estigui vacunat. La vacunació continua sent actualment la millor eina de prevenció contra certes malalties infeccioses.

Als països pobres, cada dòlar gastat en les tres vacunes bàsiques (xarampió, galteres i rubèola) pot generar un estalvi de 16 dòlars en costos mèdics directes necessaris per curar aquestes malalties i pal·liar les seves conseqüències. La immunització contra 7 infeccions (tuberculosi, poliomielitis, diftèria, tètanus, tos ferina, hepatitis B i xarampió) costa 17 dòlars, una xifra irrisòria en comparació amb el cost de qualsevol altra intervenció.

No hi ha cap correlació documentada entre les vacunes i la síndrome de la mort sobtada del lactant. Les vacunes s'administren en un moment en què els infants poden patir aquesta síndrome, per la qual cosa és possible que es relacionin erròniament.

Els candidats a convertir-se en vacuna s'han d'analitzar i provar en cèl·lules i animals mitjançant estudis molt costosos. Si s'obtenen bons resultats en aquestes proves, es demana a les autoritats que aprovin un assaig clínic amb humans on es comprova la seguretat i l’efectivitat. Aquests assajos comporten molts tràmits i més proves. Només si els resultats són positius i les autoritats aproven la vacuna, es pot comercialitzar.

Encara que sembli que algunes malalties s'han erradicat en alguns països europeus, en poblacions en què el nombre de persones vacunades és baix, s'hi produeixen brots esporàdics que poden comportar complicacions greus i, fins i tot, la mort de les persones que no estiguin protegides.

El tiomersal és un compost que conté mercuri i que s'utilitza per evitar el creixement de bacteris i de fongs als vials de les vacunes. Tot i això, la quantitat utilitzada és molt petita i no suposa cap risc per a la salut. En canvi, en altres situacions, com el consum de peix i marisc contaminat, es pot entrar en contacte amb un altre compost que també conté mercuri en més gran concentració que es pot acumular en l'organisme i esdevenir tòxic.

La petita quantitat d'alumini que contenen algunes vacunes no suposa cap risc. Una dosi de vacuna conté 0,5 mg d'alumini, mentre que s'estima que amb el menjar n'ingerim 8 mg cada dia sense que això ens causi problemes.

A l’inici de la pandèmia del coronavirus, per evitar la propagació, a Espanya es va declarar l’estat d’alarma i mesures especials com el confinament de la majoria de la població, que només podia sortir per adquirir productes essencials com medicaments i menjar. Només el personal essencial, com el personal sanitari, va poder anar a treballar. Fora de casa, calia seguir unes mesures preventives bàsiques: mascareta, rentat de mans i distància social

Els nadons i els infants estan exposats a molts microorganismes cada dia mentre juguen, mengen i respiren. Aquests actuen com a antígens, és a dir, activen la resposta immunitària. Els infants estan exposats tots els dies a una quantitat d’antígens molt més alta que la que s'aplica amb les vacunes en el calendari actual. El sistema immunitari dels infants està preparat per tolerar bé les vacunes.

Cada dosi d'una vacuna pediàtrica es programa al calendari seguint dos criteris: 1) que la maduresa del sistema immunitari de l'infant li permeti reaccionar adequadament a la vacuna i 2) que alhora li permeti estar protegit el més aviat possible.

L‘any 1980, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va anunciar que s’havia erradicat la verola a tot el món, gràcies a una campanya de vacunació coordinada globalment. Així es va posar fi a una malaltia que matava el 35% dels malalts i causava ceguera i diverses cicatrius als supervivents.

Abans que la vacuna del xarampió s'introduís l'any 1963, cada dos o tres anys es registraven importants epidèmies que arribaven a causar al voltant de 2,6 milions de morts l'any. Des de llavors, aquesta xifra ha anat disminuint i el 2016 hi va haver 89.780 morts per xarampió a tot el món. Per primera vegada, la xifra era inferior a 100.000 morts l'any. Si es deixés de vacunar contra aquesta malaltia, es podria tornar al context anterior.

Les vacunes estimulen el sistema immunitari, provoquen una resposta similar però menys intensa a la que produiria una infecció natural i eviten la malaltia i les seves complicacions en la majoria dels casos.

El 13 de març del 2020 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va passar a considerar la malaltia del Coronavirus una pandèmia després de que el nombre de casos fora del país d’origen, la Xina, es multipliquessin per 13 en dues setmanes i es tripliquessin els països afectats (114 països en aquell moment).
Quan un brot epidèmic afecta a regions geogràfiques extenses (per exemple, varis continents) es cataloga com a pandèmia.

Moltes malalties que requereixen una vacuna, com la malària o la tuberculosi, afecten a la població de països amb rentes mitjanes o baixes. Per diverses raons, com per exemple, les baixes expectatives de beneficis de les empreses farmacèutiques fan que no es sentin motivades a desenvolupar-les o a facilitar-ne l’accés a aquests països, en cas que existeixin.

L’any 2019, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va catalogar el moviment antivacunes com una de les majors amenaces per a la salut mundial. El moviment no és homogeni pel que fa als arguments que donen. Aquests són, per exemple, que les vacunes no funcionen, que poden ser perilloses, que les vacunacions obligatòries violen els drets individuals o que manca transparència sobre els components dels fàrmacs i els beneficis de les farmacèutiques

Quan es duu a terme un experiment en que es fa ús d'animals, com per exemple, durant el desenvolupament d’una vacuna, sempre s’ha de seguir el principi de les 3R: Reemplaçament, Reducció, Refinament.
• Reemplaçament: evitar o substituir l’ús d’animals, en cas que sigui possible
• Reducció: minimitzar el nombre d’animals utilitzats en l’experiment
• Refinament: minimitzar l’estrès i millorar el benestar dels animals a l’estudi.

Només a Catalunya, es va preveure que s’utilitzarien al menys 10 milions de xeringues i agulles per administrar les vacunes durant la campanya de vacunació de la Covid-19, comptant només amb una cobertura del 70% de la població. A més, es calcula que durant el període 2017-2020, es van administrar més de 12 milions de vacunes (amb una xeringa i una agulla per a cada una). Aquestes dades mostren l’enorme volum de residus sanitaris que es generen.

El coronavirus pot causar símptomes lleus però també molt greus. A Espanya, des de que es va iniciar la pandèmia hi ha hagut més de 84.000 defuncions i a nivell mundial han superat els 4,5 milions (dades fins agost 2021). Amb les variants identificades fins a aquesta data, des de que es va iniciar la campanya de vacunació, s’ha reduït molt la gravetat i mortalitat de la malaltia i també s’ha ajudat a prevenir la seva transmissió.

A Espanya la vacunació no és obligatòria. En certs moments durant la pandèmia del Coronovirus SARS-CoV-2 hi ha hagut controvèrsies entorn de si calia fer-la obligatòria. S’ha optat per no fer-ho donat que això vulneraria drets individuals i, alhora, donaria més arguments al moviment anti-vacunes.

Les xeringues utilitzades que provenen dels llocs de vacunació, els centres mèdics o els hospitals entren en un circuit de tractament específic per tal de preveure els riscos sanitaris. Habitualment, aquests residus s’esterilitzen en plantes específiques per assegurar que tots els microorganismes queden eliminats i després es trituren i es porten a un abocador o incineradora.