Migracions globals

Un immigrant és una persona nascuda a l'estranger que no resideix al seu país natiu. L'estatus d'immigrant és permanent: un individu continua sent part de la població immigrant, fins i tot, si li han concedit la nacionalitat del país on ha estat rebut. Quina és la diferència entre un immigrant i un emigrant?

L'equilibri migratori és la diferència entre el nombre de persones que entren al país i el nombre de persones que en surten al llarg de l'any.Aquest concepte és independent de la nacionalitat.Pot utilitzar-se l'equilibri migratori per contrarestar un índex de natalitat baix?

La zona Schengen inclou 27 estats membres de la UE, a més d’Islàndia, Noruega, Suïssa i Lichtenstein. La zona va ser creada com a resultat dels acords de Schengen, que autoritzen les persones a viatjar lliurement per aquests països, i serveixen per homogeneïtzar els controls que es fan els viatgers. En la vostra opinió, hauríem de tornar a un sistema amb més restriccions de fronteres dins de l’àrea Schengen, per evitar la immigració il.legal?

Alguns investigadors han destacat el fet que l’home emigra molt menys del que els models econòmics i demogràfics prediuen. Com que l’home se sent vinculat als seus éssers estimats , la seva llengua i el seu país, i , com que el capital humà no està prou estandaritzat com per ser fàcilment transferible, l’home té mil raons per no emigrar. Per tant, què és el que fa que l’home emigri?

Una enquesta europea va mostrar que, si bé molts dels habitants dels països on hi ha emigració tenen al cap la idea d'emigrar al Nord (entre el 20% i el 40%, de la població contempla aquesta opció, segons el país), molt pocs (menys del 5%) tenen pensat fer-ho en els dos propers anys, i només una petita minoria ha començat a fer-ne els preparatius.
Què obstaculitza l'emigració?
What are the obstacles to emigration?

Els immigrants, especialment les dones i els joves, tenen més dificultats per accedir al mercat laboral que els habitants d’un estat. El nombre de joves estrangers que tenen feina és un 14% inferior en comparació als ciutadans propis dels Països Baixos i del Regne Unit. La diferència en el cas de les dones arriba al 34% als Països Baixos. Hauríem de restringir el nombre i el tipus de llocs de treball accessibles als immigrants?

En aquest començament del segle XXI, s’estima que hi ha al món 190 milions de migrants internacionals. Es tracta d’individus que han viscut fora del seu país d’origen durant menys d’un any. L’any 1965, la xifra era de 75 milions; el 1985 va ser de 105 milions i el 1990 el nombre de migrants va ser 120. Amb quins fets es podria relacionar aquest increment del nombre de migrants?

Avui dia, les tendències migratòries a tot el planeta estan formades per corrents migratòries que giren al voltant dels diferents focus de globalització: Amèrica del Nord, Europa Occidental, Japó, alguns estats de l’Orient mitjà, rics en importants recursos petroliers, les noves potències econòmiques del sud oest asiàtic i la República de Sud Àfrica. Creieu que un desequilibri demogràfic pot desencadenar conflictes?

La globalització i les estratègies de les grans empreses han generat una nova mobilitat internacional a les economies avançades. La circulació global de talent és un dels factors que expliquen l'increment de migracions internacionals. Cada cop més, els països del sud contribueixen a aquest tipus de migracions: n'és un exemple el cas dels treballadors indis experts en tecnologia de la informació. Pateixen "una fuga de cervells" els països del sud?

Turquia, Mèxic, Malàisia, Senegal i el Marroc són exemples de països on hi ha fluxos de migrants propis i, alhora, fluxos de migrants provinents d’altres països en trànsit. En conseqüència, la frontera entre Mèxic i els Estats Units, així com els estrets de Gibraltar i de Malacca estan sotmesos a una pressió considerable. Quines són les conseqüències econòmiques, humanes i polítiques per a les regions per on transiten els fluxos de refugiats?

La migració evoluciona paral·lelament als mercats laborals i la globalització. Un encarregat d’una empresa d’Indiana es trasllada a la Xina per formar treballadors de fàbriques sobre nous mètodes de producció; un professor de Johannesburg marxa a Sydney i d’allà a Hong Kong, on fa de professor; una infermera de Manila obté un a Dubai. Quines són les conseqüències de la globalització als mercats laborals dels països d’emigració i immigració?

Alguns països amb poca població però amb grans recursos petroliers tenen una població estrangera considerable i, en alguns casos, els immigrants arriben a ser la població majoritària. Aquests països inclouen: Els Emirats Àrabs Units (90%), Kuwait (72%), Qatar (64%), i també Arabia Saudí, Bahrain, Oman, Brunei i Líbia, on la proporció d’estrangers és d’entre 25% i 40% de la població del país. Aquests països estan perdent la seva identitat?

El registre d’immigrants es basa en un mínim període d’estada, que varia a cada país; és d’un any al Regne Unit i a Suècia, de sis mesos a Itàlia, i de tres mesos a Bèlgica. A Alemanya i a Espanya, després d’uns pocs dies, una persona ja es considera migrant. Això comporta que, oficialment, el nombre d’immigrants sigui més alt. Però aquest nombre més elevat, és per com es recopilen les estadístiques, o és perquè la política atrau més immigrants?

Les Nacions Unides (ONU) calculen que 190 milions de persones viuen fora del seu país d’origen: 155 milions als països en vies de desenvolupament i 75 milions als països del primer món. La migració “Sud-Sud” és tan freqüent com la migració “Sud-Nord”. Cal assenyalar que els països del Nord també són punts de partida: per exemple, França té 700.000 emigrants, anomenats “expatriats”. Què motiva als expatriats del nord a marxar?

El febrer de 2008, John Maïna, un jove kenià de 19 anys, es va penjar al seu apartament. Havia arribat a França el març de 2006, i va demanar asil polític de seguida; però la seva petició va ser denegada dues vegades. En John havia abandonat Kenya per fugir de la secta Mungiki: quan el jove tenia 17 anys, l’havien obligat a unir-s’hi. Amb les noves restriccions dels drets d’asil a europa i EUA, encara és possible sol.licitar asil polític?

No són mai els més pobres els que migren, ja que normalment no tenen els mitjans per fer-ho; els migrants internacionals tenen ingressos mitjans. A més a més, als anys 90, els migrants amb més educació van representar la meitat de nous migrants de 25 anys o més, als països de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic). Es veu la migració com una xacra, als mitjans de comunicació? Perquè penses que pot passar això?

El 21% de la població japonesa té més de 65 anys, mentre que només el 16,6% en té menys de 14. Japó és el país més envellit del món, per davant d’Itàlia i Alemanya. El govern japonès ha aprovat noves mesures, en un intent de reduir aquest envelliment. Aquestes mesures inclouen grans beneficis per a les famílies. En la teva opinió, els incentius fiscals són l’única manera de revertir la baixada de l’índex de natalitat als països del nord?

L’asil és la protecció que un estat concedeix a un estranger que ha estat o pot ser perseguit per les autoritats del seu propi país. El 28 de juliol de 1951 la Convenció de Ginebra va definir l’estatus de refugiat i les condicions en què es podia obtenir el dret d’asil. Avui dia es compleixen sempre les condicions que regeixen el dret d’asil?

En aquesta convenció es va determinar que un refugiat és “qualsevol persona que, a causa del temor fundat de ser perseguit al seu país d’origen per raons de raça, religió, nacionalitat o pertinença a un determinat grup social o opinió política, es troba fora del seu país d’origen, temerós de recórrer a la protecció d’aquell país”. S’hauria de revisar aquesta convenció per incloure, per exemple, els refugiats climàtics?

La majoría dels països de la Unió Europea tenen partits polítics que s’oposen a la immigració i fan campanya per tancar les fronteres de la UE. Entre d’altres, hi ha la Lliga del Nord a Itàlia, el Partit Nacional Britànic a Anglaterra, el Front Nacional a França, el Partit Nacional Demòcrata a Alemanya i l’Interès Flamenc a Bèlgica.
S’haurien de prohibir aquests partits? Should these political parties be banned?

El terme “comunalisme” és utilitzat, en un sentit negatiu, per descriure qualsevol forma de etnocentrisme o sociocentrisme, implicant una tendència a romandre tancat en un mateix. Els seus crítics defineixen el “comunalisme” com un projecte sociopolític dirigit a controlar l’opinió i el comportament de tots aquells que pertanyen a una comunitat. Representa el comunalisme un obstacle a la integració?

Els immigrants i estrangers generalment alimenten la nostra por envers els altres. Ens espanta el desconegut, i l’home rebutja les diferències i allò que desconeix. És aquesta por la que impulsa el racisme i la xenofòbia. Coneixent als altres, els podem acceptar o rebutjar, però si és així ho fem des del coneixement. Tens por d’allò que no coneixes?

En els darrers temps, els conflictes ètnics s’han estès als països del sud, especialment a l’Àfrica (un exemple són les matances a Somàlia), i això continuarà essent en els pròxims anys. Aquests conflictes estan causats, normalment, perquè les divisions territorials són inconsistents amb la distribució geogràfica de les diferents ètnies. Hi ha alguna possible solució per a aquests conflictes?

Al llarg del segle XIX, els països europeus van colonitzar un gran nombre de poblacions, nacions i continents, sobretot per explotar els seus recursos naturals. Aquesta colonització va suposar nombrosos abusos, com ara l’esclavitud, que, per desgràcia, va ser àmpliament utilitzada a les colònies durant molts anys. No seria just, avui, permetre als descendents d’aquells esclaus viatjar a través de les fronteres dels seus antics colonitzadors?