Discover PlayDecide. Download games, prepare, play. GET STARTED

Migracions globals

Choose your language

PlayDecide games may be available in multiple languages

Play the game

Download, prepare, discuss & collect results.

SIGN INRegister

L’home sempre ha migrat. La mobilitat de les espècies ha poblat el nostre planeta gradualment, i els humans estan estesos per tot el planeta. Tradicionalment, fins a la primera meitat del segle XX, els fluxos migratoris anaven de sud a nord.

Author / translator Batxillerat Sant Gabriel Viladecans

L’home sempre ha migrat. La mobilitat de les espècies ha poblat el nostre planeta gradualment, i els humans estan estesos per tot el planeta. Tradicionalment, fins a la primera meitat del segle XX, els fluxos migratoris anaven de sud a nord. Malgrat això, des de 1950 aquests moviments s’han revertit d’alguna forma: els demògrafs fan una distinció entre un estranger -una noció que té en compte la nacionalitat- i un immigrant -un concepte que es refereix al país d’origen. S’estima que hi ha 200 milions d’immigrants a tot el món, només el 3% de tots els humans. Alguns deixen enrere el seu país per retrobar-se amb les seves famílies; altres, per motius econòmics, mentre que molts abandonen les seves llars com a refugiats. Analitzar la migració internacional és una bona manera de valorar la salut de les societats i les seves previsions futures. Aquestes noves formes de mobilitat internacional afecten molts països al món i són una de les preocupacions principals de molts estats. Els governs s’enfronten ara a reptes econòmics, polítics i socials. Els fluxos i el trànsit internacional s’han tornat extremadament complexos. Emigrar significa deixar enrere el país d’origen. Així mateix, viure en un país no comporta una integració inequívoca o una marginació. Els dos fluxos direccionals de migrants són ara un component inherent a la migració internacional. Els principals factors que porten als migrants a anar a viure a un país de la OCDE (l’Organització per la Cooperació Econòmica i Desenvolupament) són la necessitat de reunir-se amb la família i la voluntat de tenir accés a una feina. L’OCDE representa els governs de 30 països fermament arrelats als principis de democràcia i a l’economia de mercat. En termes de política migratòria, aquests estats normalment seleccionen els immigrants: intenten prohibir l’entrada a persones en situació d’il·legalitat i s’implanten mesures per atreure treballadors més qualificats. Els governs dels països de l’OCDE estan també en procés de definir amb més precisió quins consideren que són els drets i les responsabilitats dels immigrants, en particular pel que fa el paper que ells mateixos han d’assumir en la gestió de la seva pròpia integració.

Created 9 February 2022
Last edited 9 February 2022
Topics Mobility, Politics
Original English

Policy positions

Policy position 1

Les fronteres dels països desenvolupats han d’estar obert
Com que el relleu natural de població es troba en descens, les fronteres de l’OCDE (Organització Cooperativa pel Desenvolupament Econòmic) han d’obrir-se als immigrants al més ràpid possible, per evitar la catàstrofe demogràfica que representa no poder reemplaçar una generació amb una altra. L’ajut econòmic a les famílies és insuficient per fer pujar la taxa de natalitat.

Policy position 2

La immigració ha de tenir un objectiu. Les fronteres han de romandre obertes als immigrants que tenen una bona raó per emigrar.
El immigrants han de tenir un motiu i un objectiu quan decideixen abandonar el seu país. El seu estatus com a refugiats ha de ser el resultat de la inestabilitat política, la guerra, la fam, els desastres naturals o, simplement, la

Policy position 3

Els immigrants han de ser escollits segons criteris estrictes.
Només aquelles persones amb un cert nivell de recursos econòmics o que treballin en un sector econòmic on hi hagi necessitat de mà d’obra (hostaleria, càtering, obres públiques, etc) han de tenir dret a entrar a països desenvolupats. Els immigrants que busquen reunir les seves famílies han de sotmetre’s a proves d’ADN.

Policy position 4

Les fronteres dels països desenvolupats han de tancar-se al més ràpid possible.
De fet, una afluència massiva d’immigrants als països de l’OCDE només serviria per agreujar-ne la situació econòmica. Per això, les fronteres han de tancar-se i s’ha d’oferir a les famílies del país incentius econòmics per procrear per tal de contrarestar així la caiguda de la taxa de fecunditat.

Story cards

Thumbnail

Soc un activista dels drets humans i un membre de la “Terre de Partage” una associació de Marsella. L’objectiu de la nostra associació és assegurar-nos que l’arribada i la integració dels estrangers a França s’organitza de la millor manera possible. Nosaltres demanem la regularització immediata i incondicional de tots els immigrants no registrats que viuen a França. La gran majoria d’individus que arriben al país tenen qualificacions acadèmiques i bona salut; per tant, hem de deixar de veure els immigrants com una amenaça a la nostra societat. Per desgràcia, amb les noves lleis d’immigració, la nostra associació ara és considerada còmplice de la immigració il·legal. Establir un Ministeri d’immigració a França només servirà per endurir aquestes mesures i per augmentar la repressió contra els immigrants.

Hervé Petitjean
Thumbnail

Aquí a Dinamarca acollim cada cop més immigrants, gràcies a una política estricta, però justa respecte als estrangers. Soc membre del Parlament danès i pertanyo al Partit Liberal Danès (Venstre). La tardor passada vaig presentar un projecte de llei d'immigració que es va acabar votant. L'any 2007 vam acollir un 30% més d'immigrants a territori danès que l'any anterior, amb l'objectiu de seleccionar les persones més adients per unir-se a nosaltres. El sistema que vaig proposar està en marxa des de fa uns mesos. Aquest protocol ens permet gestionar de la millor manera possible les persones que arriben a Dinamarca i afavorir així la immigració que permeti que el nostre país progressi, en lloc de perpetuar la idea que Dinamarca és un refugi per a terroristes i extremistes islàmics.

Lene Wølberg
Thumbnail

Sóc antropòleg al Museu Britànic de Londres. Vaig estudiar a Budapest, Romania, i vaig obtenir el meu PhD aquí a Gran Bretanya. Vaig tenir una càlida acollida quan vaig arribar , gràcies a la meva formació acadèmica i a la coherència de la política britànica respecte als immigrants. Al voltant d’un 30% dels antropòlegs del Museu Britànic som estrangers i és molt enriquidor aprendre sobre diferents cultures, coneixent persones d’altres parts del món. No obstant això, la política d’immigració britànica només afavoreix els immigrants amb bones qualificacions acadèmiques o bé amb bons recursos financers, recursos que els meus germans i germanes que volien venir amb mi a Londres no disposaven. Per aquest motiu, ells es van haver de quedar a Romania vivint en condicions difícils. I he de ser jo qui viatgi a Romania per veure a la meva família. Sempre que puc, els envio també diners.

Pr. Ciprian Cristoscu
Thumbnail

Ja n’estic tip de no poder trobar feina! Els Turcs s’emporten les millors feines d’aquí a Hamburg. Cada dia n’arriben més i més, amb les seves dones i els seus fills, i qui paga els seus ajuts socials? Nosaltres, els alemanys. Nosaltres, els que ens passem tota la vida treballant i que som acomiadats perquè les coses no van bé al nostre país. Aquests estrangers porten amb ells delinqüència, robatoris, crims… Aquest matí, per exemple: Jo era al mercat i he vist a un home, un estranger, robar un verat d’una parada. Hem de tolerar això? El govern és covard, no fa res i no té el suficient coratge per fer fora del país a aquests estrangers i deixar que els alemanys puguem sobreviure.

Karl Allbüch
Thumbnail

Les fronteres del món s’estan afeblint cada cop més i apareixen “canals” d’entrada entre els països. Això s'està convertint en un problema real pel que fa a la seguretat. Als Estats Units, hem optat per aturar la immigració il·legal. Aquest any, hem augmentat el nombre d'agents que patrullen la nostra frontera: de 18.000 a 22.000. La regió fronterera que jo superviso, el Rio Grande a Texas, és molt difícil de controlar per la presència d’un riu en la seva geografia. Els meus equips estan centrats a lluitar contra el terrorisme internacional, que és la nostra prioritat. Sortosament, gràcies a la política del nostre govern i al treball que fem, el risc de terrorisme s'ha reduït dràsticament en els últims anys.

Mike O’Sullivan
Thumbnail

Sóc una demògrafa de l’Institut Nacional d'Estadística a Madrid. La meva feina s’enfoca al tema dels migrants. Durant els últims anys hem observat un increment del nombre de migrants que arriben a Europa. Aquesta migració és vital per a la salut econòmica dels nostres països: sense ella tindríem una mort lenta! La immigració és, per tant, beneficiosa no només pels migrants que troben feina a Europa, ja que els permet alimentar les seves famílies, sinó també per les societats occidentals, que poden continuar prosperant gràcies a aquesta immigració. Desgraciadament, quan aquests immigrants arriben a les nostres costes sovint són tractats malament i, generalment, malpagats i explotats per caps sense escrúpols: això s’ha d’acabar!

Dr. Helena Valdez
Thumbnail

Soc coreana, però visc al Japó en una comunitat coreana que aquí té molta influència. Hi ha uns 900.000 coreans al Japó. Vaig néixer aquí després que els meus pares emigressin des de Corea del Nord escapant de les opressions soviètiques. Ensenyo a joves coreans que viuen aquí. Generalment, ens mantenim units perquè els japonesos veuen als coreans amb negativitat, i hi ha força tensió política entre els nostres països. Sovint som els primers acusats quan s’ha comès un crim, i sovint els coreans que vivim al Japó som víctimes de la desconfiança i l’odi. De fet, evitem casar-nos amb japonesos, perquè la societat d’aquí encara no ho accepta.

Karl Allbüch
Thumbnail

A Port-au-Prince, la pobresa creix dia a dia: només tinc 12 $ cada mes per viure. Com podem quedar-nos aquí? No som animals! Vaig intentar fugir en una barca amb la meva família durant els disturbis de 2004, però vam ser detinguts pels guardacostes dels Estats Units i ens van empresonar a la seva base de la badia de Guantánamo, a Cuba. Les condicions de la detenció van ser horroroses, i van acabar retornant-nos a Haití. Alguns dels meus amics no van tenir tanta sort: El seu vaixell va bolcar i van ser devorats pels taurons. Els americans i els nostres veïns del Carib han tancat les seves fronteres, contradient totalment la llei internacional sobre la protecció dels refugiats.

Maria Boldega

INFO CARDSISSUE CARDS

Què és un immigrant?

Un immigrant és una persona nascuda a l'estranger que no resideix al seu país natiu. L'estatus d'immigrant és permanent: un individu continua sent part de la població immigrant, fins i tot, si li han concedit la nacionalitat del país on ha estat rebut. Quina és la diferència entre un immigrant i un emigrant?

Què és l'equilibri migratori?

L'equilibri migratori és la diferència entre el nombre de persones que entren al país i el nombre de persones que en surten al llarg de l'any.Aquest concepte és independent de la nacionalitat.Pot utilitzar-se l'equilibri migratori per contrarestar un índex de natalitat baix?

Què és la zona Schengen?

La zona Schengen inclou 27 estats membres de la UE, a més d’Islàndia, Noruega, Suïssa i Lichtenstein. La zona va ser creada com a resultat dels acords de Schengen, que autoritzen les persones a viatjar lliurement per aquests països, i serveixen per homogeneïtzar els controls que es fan els viatgers. En la vostra opinió, hauríem de tornar a un sistema amb més restriccions de fronteres dins de l’àrea Schengen, per evitar la immigració il.legal?

L’home no té tendència a desplaçar-se.

Alguns investigadors han destacat el fet que l’home emigra molt menys del que els models econòmics i demogràfics prediuen. Com que l’home se sent vinculat als seus éssers estimats , la seva llengua i el seu país, i , com que el capital humà no està prou estandaritzat com per ser fàcilment transferible, l’home té mil raons per no emigrar. Per tant, què és el que fa que l’home emigri?

El somni i la realitat.

Una enquesta europea va mostrar que, si bé molts dels habitants dels països on hi ha emigració tenen al cap la idea d'emigrar al Nord (entre el 20% i el 40%, de la població contempla aquesta opció, segons el país), molt pocs (menys del 5%) tenen pensat fer-ho en els dos propers anys, i només una petita minoria ha començat a fer-ne els preparatius.
Què obstaculitza l'emigració?
What are the obstacles to emigration?

La immigració i el mercat laboral.

Els immigrants, especialment les dones i els joves, tenen més dificultats per accedir al mercat laboral que els habitants d’un estat. El nombre de joves estrangers que tenen feina és un 14% inferior en comparació als ciutadans propis dels Països Baixos i del Regne Unit. La diferència en el cas de les dones arriba al 34% als Països Baixos. Hauríem de restringir el nombre i el tipus de llocs de treball accessibles als immigrants?

Els migrants en el món.

En aquest començament del segle XXI, s’estima que hi ha al món 190 milions de migrants internacionals. Es tracta d’individus que han viscut fora del seu país d’origen durant menys d’un any. L’any 1965, la xifra era de 75 milions; el 1985 va ser de 105 milions i el 1990 el nombre de migrants va ser 120. Amb quins fets es podria relacionar aquest increment del nombre de migrants?

El sistema migratori actual.

Avui dia, les tendències migratòries a tot el planeta estan formades per corrents migratòries que giren al voltant dels diferents focus de globalització: Amèrica del Nord, Europa Occidental, Japó, alguns estats de l’Orient mitjà, rics en importants recursos petroliers, les noves potències econòmiques del sud oest asiàtic i la República de Sud Àfrica. Creieu que un desequilibri demogràfic pot desencadenar conflictes?

Skill-exporting countries.

La globalització i les estratègies de les grans empreses han generat una nova mobilitat internacional a les economies avançades. La circulació global de talent és un dels factors que expliquen l'increment de migracions internacionals. Cada cop més, els països del sud contribueixen a aquest tipus de migracions: n'és un exemple el cas dels treballadors indis experts en tecnologia de la informació. Pateixen "una fuga de cervells" els països del sud?

Països de trànsit.

Turquia, Mèxic, Malàisia, Senegal i el Marroc són exemples de països on hi ha fluxos de migrants propis i, alhora, fluxos de migrants provinents d’altres països en trànsit. En conseqüència, la frontera entre Mèxic i els Estats Units, així com els estrets de Gibraltar i de Malacca estan sotmesos a una pressió considerable. Quines són les conseqüències econòmiques, humanes i polítiques per a les regions per on transiten els fluxos de refugiats?

El mercat laboral i la globalització.

La migració evoluciona paral·lelament als mercats laborals i la globalització. Un encarregat d’una empresa d’Indiana es trasllada a la Xina per formar treballadors de fàbriques sobre nous mètodes de producció; un professor de Johannesburg marxa a Sydney i d’allà a Hong Kong, on fa de professor; una infermera de Manila obté un a Dubai. Quines són les conseqüències de la globalització als mercats laborals dels països d’emigració i immigració?

Recursos petroliers i immigració.

Alguns països amb poca població però amb grans recursos petroliers tenen una població estrangera considerable i, en alguns casos, els immigrants arriben a ser la població majoritària. Aquests països inclouen: Els Emirats Àrabs Units (90%), Kuwait (72%), Qatar (64%), i també Arabia Saudí, Bahrain, Oman, Brunei i Líbia, on la proporció d’estrangers és d’entre 25% i 40% de la població del país. Aquests països estan perdent la seva identitat?

El recompte d’immigrants a Europa.

El registre d’immigrants es basa en un mínim període d’estada, que varia a cada país; és d’un any al Regne Unit i a Suècia, de sis mesos a Itàlia, i de tres mesos a Bèlgica. A Alemanya i a Espanya, després d’uns pocs dies, una persona ja es considera migrant. Això comporta que, oficialment, el nombre d’immigrants sigui més alt. Però aquest nombre més elevat, és per com es recopilen les estadístiques, o és perquè la política atrau més immigrants?

Nombre de refugiats a tot el món.

Les Nacions Unides (ONU) calculen que 190 milions de persones viuen fora del seu país d’origen: 155 milions als països en vies de desenvolupament i 75 milions als països del primer món. La migració “Sud-Sud” és tan freqüent com la migració “Sud-Nord”. Cal assenyalar que els països del Nord també són punts de partida: per exemple, França té 700.000 emigrants, anomenats “expatriats”. Què motiva als expatriats del nord a marxar?

Un cas aïllat?

El febrer de 2008, John Maïna, un jove kenià de 19 anys, es va penjar al seu apartament. Havia arribat a França el març de 2006, i va demanar asil polític de seguida; però la seva petició va ser denegada dues vegades. En John havia abandonat Kenya per fugir de la secta Mungiki: quan el jove tenia 17 anys, l’havien obligat a unir-s’hi. Amb les noves restriccions dels drets d’asil a europa i EUA, encara és possible sol.licitar asil polític?

Qui són els migrants?

No són mai els més pobres els que migren, ja que normalment no tenen els mitjans per fer-ho; els migrants internacionals tenen ingressos mitjans. A més a més, als anys 90, els migrants amb més educació van representar la meitat de nous migrants de 25 anys o més, als països de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic). Es veu la migració com una xacra, als mitjans de comunicació? Perquè penses que pot passar això?

La població més envellida del món.

El 21% de la població japonesa té més de 65 anys, mentre que només el 16,6% en té menys de 14. Japó és el país més envellit del món, per davant d’Itàlia i Alemanya. El govern japonès ha aprovat noves mesures, en un intent de reduir aquest envelliment. Aquestes mesures inclouen grans beneficis per a les famílies. En la teva opinió, els incentius fiscals són l’única manera de revertir la baixada de l’índex de natalitat als països del nord?

Què és el dret d’asil?

L’asil és la protecció que un estat concedeix a un estranger que ha estat o pot ser perseguit per les autoritats del seu propi país. El 28 de juliol de 1951 la Convenció de Ginebra va definir l’estatus de refugiat i les condicions en què es podia obtenir el dret d’asil. Avui dia es compleixen sempre les condicions que regeixen el dret d’asil?

La convenció de Ginebra.

En aquesta convenció es va determinar que un refugiat és “qualsevol persona que, a causa del temor fundat de ser perseguit al seu país d’origen per raons de raça, religió, nacionalitat o pertinença a un determinat grup social o opinió política, es troba fora del seu país d’origen, temerós de recórrer a la protecció d’aquell país”. S’hauria de revisar aquesta convenció per incloure, per exemple, els refugiats climàtics?

Els partits polítics contra la immigració.

La majoría dels països de la Unió Europea tenen partits polítics que s’oposen a la immigració i fan campanya per tancar les fronteres de la UE. Entre d’altres, hi ha la Lliga del Nord a Itàlia, el Partit Nacional Britànic a Anglaterra, el Front Nacional a França, el Partit Nacional Demòcrata a Alemanya i l’Interès Flamenc a Bèlgica.
S’haurien de prohibir aquests partits? Should these political parties be banned?

Comunalisme.

El terme “comunalisme” és utilitzat, en un sentit negatiu, per descriure qualsevol forma de etnocentrisme o sociocentrisme, implicant una tendència a romandre tancat en un mateix. Els seus crítics defineixen el “comunalisme” com un projecte sociopolític dirigit a controlar l’opinió i el comportament de tots aquells que pertanyen a una comunitat. Representa el comunalisme un obstacle a la integració?

Por als altres?

Els immigrants i estrangers generalment alimenten la nostra por envers els altres. Ens espanta el desconegut, i l’home rebutja les diferències i allò que desconeix. És aquesta por la que impulsa el racisme i la xenofòbia. Coneixent als altres, els podem acceptar o rebutjar, però si és així ho fem des del coneixement. Tens por d’allò que no coneixes?

Conflictes ètnics.

En els darrers temps, els conflictes ètnics s’han estès als països del sud, especialment a l’Àfrica (un exemple són les matances a Somàlia), i això continuarà essent en els pròxims anys. Aquests conflictes estan causats, normalment, perquè les divisions territorials són inconsistents amb la distribució geogràfica de les diferents ètnies. Hi ha alguna possible solució per a aquests conflictes?

Colonització i emigració.

Al llarg del segle XIX, els països europeus van colonitzar un gran nombre de poblacions, nacions i continents, sobretot per explotar els seus recursos naturals. Aquesta colonització va suposar nombrosos abusos, com ara l’esclavitud, que, per desgràcia, va ser àmpliament utilitzada a les colònies durant molts anys. No seria just, avui, permetre als descendents d’aquells esclaus viatjar a través de les fronteres dels seus antics colonitzadors?

La immigració com a oportunitat.

El canvi natural de la població a nivell de la UE no permet actualment el recanvi generacional.La taxa de fecunditat a la UE és de 1,48 nens per dona, molt per sota de la taxa que permet el recanvi generacional,i que es situa al 2,1 nens per dona.Es disposa de dues solucions: fomentar que les dones tinguin mes fills (mitjançant incentius financers), o obrir les nostres fronteres i compensar aquest dèficit natural amb una migració que ho equilibri

Recompte d'immigrants.

França té el sistema de monitorització estadística de població més liberal d’Europa, un honor que comparteix amb el Regne Unit. Als països veïns, el sistema sovint condiciona l’accés a l’escola i a la protecció social, i aquest registre de població proporciona informació de totes les llars, incloent les dels immigrants. A França no es permet la verificació creuada de dades, per tal de protegir la privacitat individual.

Immigració i el mercat de treball.

Des de l'ampliació de la Unió Europea al maig del 2004, uns quants països de la UE han incorporat als seus mercats de treball treballadors d'aquests nous estats membres. Entre maig de 2004 i desembre de 2005, 345.000 treballadors dels nous estats membres van ser registrats al Regne Unit. A Irlanda, 83.000 ciutadans dels nous estats van ser registrats entre maig de 2004 i maig de 2005, xifra que representa el 4% de la població activa del país.

Tests d'ADN.

L’Esborrany d’una llei a França suggereix l’ús de proves d’ADN per autoritzar el reagrupament de famílies d’immigrants.Aplicat, inicialment, de forma experimental, la llei hauria d’entrar en vigor a principis de 2010. El pla ha provocat polèmica entre les associacions que tracten aquest temes: afirmen que aquesta mesura estigmatitzaria els immigrants.

Immigració i integració.

Molts països han adoptat mesures encaminades a atreure immigrants altament qualificats i estudiants estrangers. Aquestes mesures poden incloure l’ensenyament obligatori de la llengua del país (a Dinamarca i Països Baixos), ajuda per a la recerca de feina, iniciatives per afavorir la diversitat ètnica a les empreses i la lluita contra la discriminació (a França) i el principi d’igualtat d’oportunitats (a Bèlgica, Finlàndia i Suècia).

Espanya, la porta d'entrada de la immigració a Europa

Espanya té un gran problema d'immigració, particularment als enclavaments de Ceuta i Melilla i a les illes Canàries, que són els principals punts d'entrada de la immigració a Europa. Cal recordar Espanya és responsable del 38,5% de l'augment anual del nombre d'immigrants a la Unió Europea.

Emigració: un obstacle per al desenvolupament dels nous Estats Membres?

Des de la caiguda del comunisme, un gran nombre de treballadors d'Europa Oriental han escollit emigrar cap als països més rics de l'Europa Occidental per buscar salaris més elevats. Romania no és una excepció a aquesta regla; els seus ciutadans sovint emigren cap a l'oest, a vegades cap a Alemanya o cap el Regne Unit, però, principalment, cap a Espanya, Itàlia i França per les seves arrels llatines i la seva proximitat lingüística.

Els estudiants també són immigrants.

Alguns països, com ara Austràlia, Canadà i, sobretot, França, han posat en marxa polítiques per atreure estudiants estrangers i, un cop han acabat els seus estudis, els ajuden a allargar la seva estada i els faciliten l’accés al mercat laboral. Entre 2001 i 2003, el flux d’estudiants estrangers va augmentar més del 36% al Regne Unit, un 30% a França i un 13% a Austràlia. Al mateix període, però als EEUU, aquest flux va disminuir en un 26%.

Política d'Immigració a Europa.

Una sèrie de nacions occidentals han simplificat el seu procés de sol·licitud d’asil, buscant una major cooperació amb altres països en la lluita contra la immigració il·legal. Diverses nacions europees, entre elles Dinamarca, França, Alemanya, Itàlia i els Països Baixos, han introduït o reforçat lleis per reduir la facilitat amb què els membres d’una família poden reunir-se amb els immigrants ja establerts dins de les seves fronteres.

Els turcs d'Alemanya.

El 1961, Turquia i Alemanya van signar un conveni sobre la contractació laboral. Entre 1961 i 1973 l’economia alemanya va atreure uns 710.000 treballadors turcs. Segons el Centre d’Estudis Turcs, al voltant de 2,1 milions de persones d'origen turc vivien a Alemanya l’any 1999. Formen el grup més gran de població estrangera; representa el 28,8% de la població d’origen estranger. A finals de 1999, 340.000 turcs havien obtingut un passaport alemany.

Les migracions en la Història 1.

La memòria de les migracions del passat encara és ben present. De vegades dolorosa, com la de
l'esclavitud: una “migració silenciosa” que va representar una deportació d'uns 20 milions d’africans al continent americà i al món àrab. Ara bé, les grans onades de migració d’Europa cap al “nou món” (51 milions de persones van emigrar entre 1896 i 1939) i les colònies van fer del vell continent el major punt de partida i d’emigració de la història.

Les migracions en la Història 2.

Molts dels corrents migratoris actuals es remunten enrere en la història, com el cas de l’emigració britànica cap a Amèrica del Nord i Austràlia o des de països de la Commonwealth cap al Regne Unit, i des de les Filipines cap als Estats Units. Aquesta lògica, basada en els lligams històrics i culturals forjats per la colonització, incita a russoparlants de països de l’Àsia central que havien format part de l’Antiga URSS a retornar cap a Rússia.

Refugiats climàtics

Ha sorgit un nou tipus de refugiat en els darrers anys: els refugiats climàtics. Expulsats del seu país pel canvi climàtic, generalment troben refugi en països veïns. S’espera un augment d’aquest refugiats pels pròxims anys. Aquest refugiats no estan protegits per la Convenció de Ginebra del 1951, que defineix quines condicions ha de tenir un migrant per ser considerat refugiat.

Països d’on surten refugiats.

Segons l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, el nombre total de refugiats al 2006 era d’entre 30 i els 35 milions. Durant l’última dècada, Àfrica ha estat el continent més afectat. A la zona del Caucas, les tensions constants continuen alimentant els nous fluxos de refugiats. A Europa, la regió dels Balcans ha pagat el preu més alt per la dissolució de Iugoslàvia (en total, 5 milions de persones han estat desplaçades).

Els Estats Units: El destí preferit.

En termes d’habitants o recursos humans, els Estats Units continuen exercint la seva tradicional força d’atracció a la resta del món: el 1999, va ser el destí preferit dels immigrants, amb 28 milions de residents nascuts a l’estranger, cosa que representa un 10% de la població americana.

Països amb un balanç positiu de migració.

Al capdamunt de la taula dels països amb el balanç de migració positiu més alt de la dècada 1990-2000, trobem els Estats Units (1.1 milions d’immigrants de mitja anual), Alemanya (359.000), Rússia (320.000), Canadà (141.400) i Itàlia (116.100). França té un dels balanços més baixos, amb 55.000 immigrants anuals.

Legislació al Regne Unit.

Professionals com ara emprenedors, científics, metges, enginyers, informàtics i financers, poden entrar al país amb la seva família sense tenir cap oferta de treball. Els treballadors de fora de la UE amb una qualificació més baixa, només poden venir responent a una oferta de treball, per un temps limitat i amb la garantia que marxaran al final del contracte. La llei també preveu que s’enregistrin les empremtes dactilars dels sol.licitants.

La legislació a Alemanya.

Alemanya ha definit el visat de viatge com un permís de visitant. Per estades llargues, es fa una distinció entre el permís de visitant (per un període limitat) i el permís de residència (per un període indefinit). Quan s’entra a Alemanya per primera vegada, cal obtenir un visat nacional. Un cop a Alemanya, aquest permís podrà convertir-se en un permís de visitant o de residència, després del qual s'atorga a l’individu l’estatut de refugiat.

La legislació a Espanya.

El govern del President Zapatero va regularitzar uns 700.000 immigrants il.legals entre febrer i maig del 2005. Alguns països de la zona Schengen, com ara Alemanya, van criticar aquesta mesura ja que els immigrants que obtenen la documentació expedida a Espanya poden viatjar lliurement cap a altres països membres.

La situació política a Corea del Nord.

L’estancament econòmic i la fam han colpejat durament aquest país. Corea del Nord va emetre una petició d’ajuda internacional el 1997. L’ONU encara fa arribar ajuda alimentària i la fam hauria d’estar controlada ara mateix, però es calcula que en els darrers 3 anys, el nombre de víctimes ha estat entre un i 3.5 milions. Les condicions de vida dels nord-coreans amb prou feines ha millorat i el país continua sent un dels més pobres del planeta.

Itàlia i els “boat people”.

Una vegada més, les autoritats italianes han dut a terme deportacions massives d'immigrants que havíen arribat per mar a la illa de Lampedusa, i entre aquests ells hi havia potencials refugiats. Aquest és el tercer cop que Itàlia ha trencat moltes convencions internacionals que emparen els migrants amb estatus de refugiats, i el pitjor és que aquests són deportats a Líbia, un país conegut per les seves contínues violacions dels drets humans.

La legislació dels Estats Units.

Els Estats Units concedeixen aproximadament 675.000 visats a l’any per als immigrants, però aquests estan limitats a 20.000 per país. La llei dictamina que aquestes sol·licituds són processades per ordre cronològic. Segons la legislació d’aquest país, qualsevol nen nascut en territori nord americà és considerat automàticament ciutadà d’aquell país. Per contra, casar-se amb un ciutadà nord americà, no atorga la nacionalitat.

La situació política a Haití.

Haití, una antiga colònia francesa, es va independitzar el 1804. Des de llavors, el país ha passat per tota mena de règims polítics, exceptuant un sistema democràtic. El 1987 el parlament va ratificar una constitució que substituïa la de 1963 creada pel dictador François Duvalier. Malgrat la constitució, Haití continua tenint una inestabilitat política crònica i les constants pugnes internes fan que milers de persones abandonin el país.

2030: un Big Bang demogràfic.

Els investigadors de l’Oficina d’Estadística de la Unió Europea (l’Eurostat) afirmen que durant els propers trenta anys, el creixement de la població activa s’alentirà a tot el món. Es necessitaran inversions molt més grans si es vol que, en les properes dècades, els països menys desenvolupats puguin aprofitar les oportunitats que els arribaran a causa d’aquesta situació demogràfica.

Register to download vote results of this PlayDecide game.Register