El cas d'Henrietta Lacks

Discover PlayDecide. Download games, prepare, play. GET STARTED

Play the game

Download, prepare, discuss & collect results.

Henrietta Lacks va néixer el 1920 als Estats Units. El 1951 li van diagnosticar càncer de cèrvix, i sense el seu consentiment, es van aïllar cèl·lules del tumor que li van biopsiar.

Author / translator Diego

Henrietta Lacks va néixer el 1920 als Estats Units. El 1951 li van diagnosticar càncer de cèrvix, i sense el seu consentiment, es van aïllar cèl·lules del tumor que li van biopsiar. Van ser les primeres cèl·lules a la història que es van poder cultivar indefinidament al laboratori i van esdevenir (fins al dia d'avui) una eina indispensable en la recerca biomèdica a escala mundial, fent-se servir per trobar tractament per nombroses malalties.

No se la va informar ni a ella ni a la seva família del que estaven fent amb els cultius a partir de les seves cèl·lules fins al 1975. Durant tots aquests anys s'han comercialitzat gran quantitat de productes desenvolupats gràcies a les cèl·lules HeLa.

Created 5 December 2019

Last edited 17 December 2019

Topics Gender, Health, Social inclusion

Policy positions

Policy position 1

No s'haurien de poder utilitzar cèl·lules (o altres teixits) sense el consentiment dels pacients.

Policy position 2

Els científics de l'època van actuar correctament. Aquesta biòpsia s'hauria descartat igualment, i d'aquesta manera s'han pogut salvar moltes vides, això no hauria de dependre del consentiment del pacient. És preferible no informar el pacient per evitar situacions compromeses.

Policy position 3

Les cèl·lules resultants de tractaments mèdics han d'estar disponibles per l'avanç científic, però sempre informant el pacient i/o família directa.

Policy position 4

Les cèl·lules HeLa han estat cultivades i purificades, el que requereix una forta inversió, per tant, els laboratoris tenen dret a treure partit de les seves investigacions.

Policy position 5

En cap cas s'haurien de cultivar cèl·lules de pacients morts, no és ètic. Continuar cultivant les seves cèl·lules és com profanar un cadàver.

Story cards

Filla petita d’Henrietta, nascuda el 1949, només dos anys abans de la mort de la seva mare. Amb pocs coneixements sobre biologia, es va assabentar del destí de les cèl·lules de la seva mare quan ja era gran i es va veure molt afectada pel tema. Per a Deborah, els científics havien estat clonant a la seva mare després de morta, l’havien enviat a l’espai i l’havien creuat amb micos.

Deborah Lacks

George Gey era un metge del John Hopkins que buscaba, juntament amb la seva dona Margeret Gey, cultivar cèl·lules malignes fora del cos humà.
Quan Henrietta Lacks va arribar a l'hospital pel seu tractament de càncer cervical, el seu cirurgià va extreure mostres de les seves cèl·lules malignes i del teixit cervical sa i li va enviar als Gey. La sorpresa d’aquests va ser immensa quan per primer cop unes cèl·lules sobrevivien fora del cos humà; de fet, no només sobrevivien sinó que es duplicaven cada 24 hores. Sense informar-la, va cultivar les cèl·lules d’Henrietta i amb això va contribuir a desenvolupar les tècniques de cultiu cel·lular, cosa que ha permès avançar el coneixement biomèdic enormement. Ell mateix va patir càncer, i es va apuntar com a voluntari per nous assajos clínics sobre quimioteràpia. Va voler donar cèl·lules del seu teixit cancerós per cultivar noves línies cel·lulars (s’enfadà amb els cirurgians per què no ho van arribar a fer).

Dr. George Gey

Nascuda en una familia humil a Virginia el 1920. Com que el seu pare no es podia ocupar de tots els seus fills es va criar amb el seu avi en una antiga cabanya que havia servit com allotjament d’esclaus. Casada amb el seu cosí, se li va diagnosticar càncer de cèrvix després del naixement del seu cinquè fill i va morir un any després. De la biopsia del seu tumor es van extreure cèl·lules que van resultar en el primer cultiu cel·lular ‘immortal’ (que no perdia la capacitat de dividir-se amb el temps) de la història.

Henrietta Lacks

Científica postdoctoral en biomedicina. Porta set anys investigant nous fàrmacs amb cultius de cèl·lules HeLa. Sense cultius cel·lulars no hauria pogut desenvolupar cap medicament, ja que hauria sigut necessari provar-los en animals, i es nega per motius ètics.

“La societat ha d’entendre la importància dels cultius cel·lulars, i puc garantir que la gran majoria de persones que treballem amb HeLa no obtenim cap benefici econòmic d’això”.

Alicia López

Dona de 42 anys, malalta de càncer. Podrà dur a terme una vida normal, cosa impensable amb la seva malaltia fa 50 anys, ja que actualment rep tractament desenvolupat gràcies a poder haver testat els fàrmacs en cultius HeLa.

Aroa Gómez

Rebecca Skloot és escritora especialitzada en ciència i medicina. Va investigar durant més de deu anys el cas d’Henrietta Lacks i de la seva família. El resultat va ser la publicació del llibre “The immortal life of Henrietta Lacks”, on la ciència, l’ètica, el negoci i el racisme són protagonistes. Gràcies a ella la familia Lacks va poder conèixer, i entendre, el destí de les cèl·lules de la seva mare.

Rebecca Skloot

INFO CARDSISSUE CARDS

Patents i més patents

Actualment hi ha més de 10000 patents relacionades amb les cèl·lules HeLa. La familia Lacks no rep diners de cap d'aquestes patents.

Propietat de les cèl·lules

Els teixits i cèl·lules descartades d'un pacient no es consideren la seva propietat i poden ser comercialitzades.

Privacitat genètica

El 2013 és va fer públic el genoma de les cèl·lules HeLa. Sense dubte això és útil pels investigadors que les fan servir, però aquest genoma també dona públicament informació sobre els seus descendents, que comparteixen bona part d'aquest genoma. El genoma d'una persona pot informar, per exemple, de les probabilitats de patir determinada enfermetat.

Sanitat Universal?

El John Hopkins, l'hospital que va atendre a Henrietta Lacks, era l'únic de la zona que tractava a pacients negres.

Sanitat universal?

El John Hopkins, hospital on la van tractar, era l´únic de la zona que tractava a afroamericans.

Primeres cèl·lules cultivades in vitro

Fins aleshores no s'havia aconseguit mai cultivar cèl·lules al laboratori de manera indefinida. Les provinents de la biòpsia de Lacks van ser les primeres que mostraven aquesta capacitat de dividir-se indefinidament. Aquesta característica és imprescindible per poder cultivar cèl·lules al laboratori per investigar nous fàrmacs. Entre d'altres, l'erradicació de la polio gràcies a la vacuna de Salk, va ser possible gràcies a les cèl·lules HeLa.

Cèl·lules immortals

Les cèl·lules HeLa tenen una versió activa de la telomerasa durant la divisió cel·lular, que prevé l'escurçament gradual dels telòmers, implicats en l'envelliment i eventual mort de les cèl·lules. D'aquesta manera, les cèl·lules HeLa eludeixen el límit de Hayflick, que és el nombre limitat de divisions cel·lulars que la majoria de les cèl·lules normals poden dur a terme abans de morir en el cultiu cel·lular.

Contaminació per cèl·lules HeLa

A causa de la seva adaptabilitat per créixer en cultius cel·lulars, les cèl·lules HeLa sovint són difícils de controlar. S’ha provat que són una "mala herba" persistent que contamina altres cultius cel·lulars en el mateix laboratori, interferint amb altres investigacions biològiques i forçant als investigadors a invalidar molts dels resultats dels seus estudis. S'estima que el 10-20% dels cultius cel·lulars estan contaminats per cèl·lules HeLa.

Avenços científics

Les cèl·lules HeLa s'han utilitzat en el desenvolupament de la vacuna contra la poliomelitis, en l'elaboració de medicaments contra desenes de malalties, com el Parkinson, la leucèmia, el càncer, la sida, la grip, l'herpes, l'hemofília, la tuberculosi i l'apendicitis; van impulsar la investigació genètica i la nanotecnologia, així com els estudis relacionats amb la longevitat i la clonació.

Consentiment informat

El consentiment informat fa referència a un procés per mitjà de el qual els individus prenen decisions coneixent els objectius, riscos, alternatives i procediments de l'estudi que es vol dur a terme, i es considera una premissa fonamentada en principis ètics com ara el respecte per les persones, la beneficència i la justícia.

Bioètica

La bioètica marca uns principis orientadors de la conducta humans envers les ciències de la vida, com per exemple, què es pot fer i què no en la recerca mèdica. Així doncs, la bioètica busca la reflexió per arribar a un consens sobre temes sovint polèmics com poden ser els drets i deures dels pacients.

Cultius cel·lulars

Els cultius cel·lulars consisteixen en el manteniment i la reproducció de cèl·lules de manera controlada en el laboratori, normalment en medis on no es troben naturalment. La recerca biomèdica utilitza cultius cel·lulars extensivament, tant per entendre malalties com per trobar-ne medicaments. Tots els fàrmacs que es desenvolupen actualment es testejan primer en cultius cel·lulars, disminuint la necessitat d’experimentar amb animals.

El virus del papiloma humà i el càncer de cèrvix

En detectar el genoma del virus del papiloma humà (HPV) en cèl·lules HeLa, els científics van descobrir la relació entre aquest virus i el càncer de cèrvix. A partir d’aquesta investigació s’ha desenvolupat una vacuna contra el HPV, que s’estima que reduirà el nombre de morts per càncer de cèrvix en un 70%.

Vacuna poliomelitis

Les cèl·lules HeLa van ser utilitzades per Jonas Salk per provar la primera vacuna contra la poliomielitis en la dècada dels 1950. Gràcies a aquesta vacuna aquesta malaltia ha estat gairebé erradicada: de més de 350.000 casos el 1988 hem passat a 33 a tot el món el 2018.