Un Delta del Llobregat tocat de mort

Discover PlayDecide. Download games, prepare, play. GET STARTED

Play the game

Download, prepare, discuss & collect results.

Un estudi de la UPC revela que l’amplada del riu a la desembocadura al 1846 era de 275 metres i, actualment, és de 36 metres. I que en conjunt, el Delta del Llobregat ha retrocedit 800m.

Author / translator Laura

Un estudi de la UPC revela que l’amplada del riu a la desembocadura al 1846 era de 275 metres i, actualment, és de 36 metres. I que en conjunt, el Delta del Llobregat ha retrocedit 800m.

Created 23 January 2024

Last edited 31 January 2024

Topics Climate, Environment, Sustainability

Policy positions

Policy position 1

La prioritat mundial ha de ser produir el 100% d'energia renovable, encara que això inclogui l'energia hidràulica i l'impacte que té en el curs del riu la construcció de preses hidroelèctriques.

Policy position 2

S'han de destruir les preses i rescloses del curs baix del riu Llobregat perquè el seu impacte en la regressió del Delta és massa gran perquè no compensi els beneficis dels embassaments d'aigua.

Policy position 3

No cal destruir cap presa d'aigua perquè són necessàries per emmagatzemar l'aigua i produir energia renovable, però sí que s'ha de teixir un pla per fer arribar els sediments encallats a les preses del curs baix del riu.

Policy position 4

Hem d'assumir que les preses d'aigua són necessàries i que els sediments no podran baixar, per tant, la solució és portar sorra d'altres llocs i anar reomplint les parts del Delta que pateixin inundacions de l'aigua del mar.

Story cards

És la màxima representant dins l'administració en matèria de medi ambient. És conscient del greu problema al Delta del Llobregat. Fins ara la Generalitat ha invertit molts diners en portar sorra d'altres indrets per regenerar platges.´
És conscient que és una solució temporal, però han d'estudiar les alternatives.
Es reuneix 1 cop l'any amb els representats del Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat.
Ara mateix el context econòmic no permet gaires inversions elevades, però per la Generalitat, és una prioritat la protecció dels Espais Naturals protegits.

La Montserrat, la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

Defensa que els embassament són necessaris per a la correcta gestió hídrica i per aconseguir l'objectiu que l'energia sigui 100% renovable en un futur molt proper. per ella, la retenció dels sediments és un efecte col·lateral que no és desitjable, però que el benefici de la presa és molt major que el dany que causa.

L'Imma, l'enginyera de l'empresa que gestiona l'embassament de la Baells

Va néixer al Prat del Llobregat, i el seu pare ja era pagès. Conrea les varietats tradicionals de productes de temporada, promovent-ne les seves virtuts tant a nivell econòmic, ecològic i de sobirania alimentària.
Reivindica el paper necessari de la seva feina per mantenir un paisatge mosaic, que esdevé molt beneficiós per la promoció de la biodiversitat, alhora que manté a ratlla l'expansió urbanística de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i infraestructures com el Port i l'Aeroport.
Un estudi de l’Ajuntament del Prat de Llobregat sobre el càlcul del Valor Social Integrat de la cooperativa afirma que per cada euro que gestiona la Cooperativa, aquesta genera 1,76 euros d’impacte social de retorn.

El Cesc, president de la Cooperativa Agrícola del Prat

Va venir de petit de Galicia i des de petit té la inquietud de lluita contra el canvi climàtic. Veu com la terra que el va acollir està en perill i com cada cop menys ocells poden criar al delta de l'Ebre per culpa del seu retrocés i per la falta d'aigua en els períodes de sequera.
A més, veu com l'avanç imparable de l'Aeroport és cada vegada més difícil de frenar degut a les pressions polítiques de les empreses privades, però està convençut que la unió fa la força, i que la pedagogia que s'està fent des d'instàncies mundials, com per exemple amb els ODS, farà obrir els ulls als polítics pel què fa a les seves decisions.

El Gustavo, activista ecologista

Des del 2021 és el director d'un dels aeroports amb més vols del sud d'Europa, superant els 50 milions de passatgers aquest any 2023.
Està convençut que invertir en un aeroport adaptat a les necessitats dels passatgers, és un valor afegit per la ciutat de Barcelona i en el conjunt de Catalunya, i per tant cal ampliar les pistes per acollir més passatgers i ampliar la oferta de vols internacionals.
Preveu fer una tercera terminal, per a vols internacionals, i allargar 500 m la pista de la T2, cosa que significa la invasió de l'espai natural de la Ricarda.

El Valentí, director de l'Aeroport Josep Tarradellas

INFO CARDSISSUE CARDS

El nivell del mar

Els nivells del mar han crescut arreu del món i la tendència està relacionada amb l'escalfament global. Segons l'IPCC 5, l’increment del nivell del mar en l'horitzó 2035 se situa de l'ordre de 17-38 cm i el 2100 de l'ordre de 26-82cm respecte el nivell del període 1986-2005, però d'altres creuen que només pujaria 1 cm. Val la pena invertir diners i esforços en prevenir-ho si hi ha gent que afirma que no pujarà tant?

El canvi climàtic i la fiabilitat de les previsions

Les projeccions climàtiques serveixen per avaluar els efectes de l’escalfament global i els riscos que en resulten. Aquestes semblen tenir una pèrdua de fiabilitat des de que, aparentment, no han estat capaces de predir un augment menor a l'esperat de l'escalfament global, una mena de pausa, en els últims 15 anys (provablement per l'absorció de calor dels oceans).
Creus que aquest fet ens ha de portar a desacreditar les previsions climàtiques?

El futur de les energies renovables

L'any 2022, l'energia nuclear va ser la principal font d'energia, representant un 56,2% de la producció total, mentre que la hidroelèctrica va representar-ne tan sols un 6,8%.
Aquestes diferències es deuen a l'eficiència en la generació d'energia i en la no dependència de factors externs (com pot ser el cabal en el cas de la hidràulica).
Així doncs, creus que l'energia hidroelèctrica és una font energia competitiva donada la alta demanda actual?

Els sediments atrapats en embassaments i rescloses

Existeixen tècniques per mobilitzar-ne els sediments segrestats com ara: tècniques de bypass al voltant i a través de l’embassament; tècniques de dragat (hidràulic i en sec); corrents de terbolesa; o descàrregues per pressió a través de la presa.
Així doncs, existeixen mètodes per revertir els efectes negatius del segrest dels sediments, tot i que són econòmicament costoses, i no totes viables des del punt de vista de l'enginyeria.

Les demandes hídriques del Delta del Llobregat

El Parc Agrari del Delta del Llobregat fins ara s'abastia d'aigua del Canal de la Dreta del riu Llobregat, però a partir del 30/01/2024 passaran a rebre-la de la depuradora de Sant Feliu de Llobregat que, per la seva alta salinitat, no és apta per a molts cultius. Si es generalitza el reg per degoteig, "l'equilibri" del delta es trencarà, ja que si no s'inunden els camps els els pous es quedaran sense aigua, pujarà la salinitat.

Producció d'energia hidroelèctrica

L'energia hidroelèctrica i l'energia eòlica han estat les principals fonts energètiques renovables per a la producció d'energia elèctrica a Catalunya el 2022, representant un 6,8% i un 5,8%, respectivament. En conjunt, la producció d'energia elèctrica amb fonts energètiques renovables a Catalunya ha estat del 15,6% l'any 2022.

La majoria d'energia és d'origen nuclear

L'energia nuclear ha estat la principal font energètica per a la producció d'energia elèctrica a Catalunya el 2022, representant un 56,2% de la producció total. Si bé no allibera gasos hivernacle, és una energia que genera molts residus radioactius.

Sequera

A finals de gener d'aquest 2024 es va declarar la fase d'emergència per sequera a tots els municipis de Catalunya. Aquesta fase inclou restriccions com:
- Limitació de consum d'aigua a 200 l/persona dia.
- Supressió del reg agrícola en un 80%.
- Reducció de l’ús de l’aigua per a usos ramaders del 50%.
- Reducció del 25% dels consums d’aigua dels usuaris industrials.
- Reducció del consum d’aigua en els usos recreatius.
- etc.

L'agricultura al Prat del Llobregat

Els conreus del Parc Agrari del Baix Llobregat fins l'any passat feien servir un 20 % d’aigua regenerada per regar, procedent de la depuradora, però aquest percentatge va arribar al 40 % arran del decret de sequera de la Generalitat.

La regressió del Delta del Llobregat

Les causes principals del retrocés del litoral són dues: en primer lloc les rescloses i canalitzacions del Llobregat (construïdes al llarg del segle XIX) que provoquen una reducció del 40% en el transport de sediments del Llobregat. I en segon lloc, el desviament de la desembocadura del riu, ja que la nova és el doble d’ampla que l’antiga, i això fa que la velocitat de transport dels sediments baixi i es dipositin abans d'arribar al Delta.

El futur de les platges del Baix Llobregat

La degradació actual del litoral ha arribat al punt que actualment ni tan sols serveixen intents de compensació com l’aportació de sorra anual.
Actualment, existeix un “Pla d’estabilització de les platges” que inclou un sistema de barres de sorra submergides com a possible solució a la regressió de la costa (encara per veure'n l'eficiència, donada la situació greu), ja que es perden més de 175.000m3 de sediments a l'any al Delta del Llobregat.

Els ecosistemes del Delta del Llobregat

El Delta és una de les tres zones humides més importants de Catalunya. Aquest paisatge deltaic té un interès científic molt elevat, atesa la seva riquesa ornitològica o la diversitat i singularitat de la vegetació deltaica, afavorida per la barreja d’aigües dolces i salades, els terrenys sorrencs i argilosos, la inundació ocasional o permanent són factors que expliquen la diversitat i la singularitat de la vegetació deltaica.

La intrusió salina al Delta del Llobregat

L'aqüífer principal del Delta està afectat per processos d'intrusió salina des del 1970, sobretot per la disminució del seu cabal. Per aturar l'avenç, l'ACA està duent a terme, a més d'accions de recàrrega artificial a l'aqüífer, la construcció d'una barrera hidràulica positiva amb la injecció d'aigua regenerada tractada a 14 pous. La barrera eleva el nivell d'aigua de l'aqüífer prop de la costa i evita que l'aigua salada penetri terra endins.

L'impacte de les rescloses i els embassaments

Quan es construeix una presa, intercepta el flux natural dels rius, reduint el transport de sediments riu avall. Els principals efectes que això comporta són: el dèficit de sediments aigües avall; la pèrdua d'hàbitats que depenen de sediments i el col·lapse intern dels embassaments. Aquests efectes tenen impactes adversos als ecosistemes fluvials, la biodiversitat aquàtica i la qualitat de l'aigua, tant als propis embassaments com riu avall.