Discover PlayDecide. Download games, prepare, play. GET STARTED

Parc Tramuntana: Quan el vent no bufa per a tothom

Choose your language

PlayDecide games may be available in multiple languages

Play the game

Download, prepare, discuss & collect results.

SIGN INRegister

A la badia de Roses s’ha proposat instal·lar el Parc Eòlic Tramuntana, amb 35 aerogeneradors marins flotants a 24km de la costa i una estació terrestre de connexió a l’Empordà que contempla una potència instal·lada de 500 MW, equivalent al 45% del consum elèctric actual de tota la demarcació de G

Author / translator Quique Vergara

A la badia de Roses s’ha proposat instal·lar el Parc Eòlic Tramuntana, amb 35 aerogeneradors marins flotants a 24km de la costa i una estació terrestre de connexió a l’Empordà que contempla una potència instal·lada de 500 MW, equivalent al 45% del consum elèctric actual de tota la demarcació de Girona. Les empreses promotores argumenten que produirà energia neta per a 500.000 llars i ajudarà Catalunya a assolir els objectius de descarbonització proposats durant l'Acord de París (arribar a un 50% d'energia verda amb 1.000MW pel 2030 i 3.500MW pel 2050 amb un 100%). Els pescadors, ecologistes i veïns alerten de possibles efectes sobre la posidònia, mamífers marins, la pesca artesanal, el turisme i el paisatge costaner. L’Ajuntament de Roses i la Generalitat profunditzen en estudis d’impacte, mentre l’oposició demana diàleg ampliat amb la població. Què cal fer?

Created 16 May 2025
Last edited 16 May 2025
Topics Climate, Environment, Sustainability

Policy positions

Policy position 1

Accelerar la transició energètica.
Davant l’emergència climàtica, ajornar el projecte és irresponsable. Cal aprovar-lo ja i començar a produir energia neta. Els impactes locals són gestionables i reversibles, però les conseqüències d’inacció global no. Catalunya ha d’assumir la seva part i liderar la descarbonització.

Policy position 2

Compensació i participació comunitària.
El parc només és acceptable si la comunitat local rep beneficis reals: part dels ingressos per la venda d’energia, llocs de feina prioritaris, fons per a pesca sostenible i una comissió ciutadana amb veu vinculant en la gestió. Sense justícia redistributiva no hi ha transició energètica justa.

Policy position 3

Compromís actiu amb condicions
Aprovar el parc només si es redueix l’àrea ocupada, es creen noves zones de protecció marina, s’atura temporalment l’activitat en períodes clau de migració d'aus i s’estableix un fons de restauració i compensació mixt (empresa + Ajuntament), pel qual les empreses accepten limitar el benefici econòmic i cedir part del control a la comunitat.

Policy position 4

Protegir primer els ecosistemes
No es pot avançar sense un estudi d’impacte ambiental independent i complet. La posidònia, la biodiversitat marina i la pesca artesanal són massa valuosos per ser posats en risc. Cal prioritzar la protecció de l’ecosistema i només considerar el parc si no en compromet la regeneració.

Story cards

En Pau té 56 anys i és la tercera generació de la seva família que surt a pescar cada matinada al Golf de Roses. Té una barca petita, La Clara, i coneix cada racó del fons marí de la badia. Desconfia profundament del projecte eòlic perquè tem que els canvis en els corrents afectin les poblacions de gambeta i que l’activitat humana acabi d'expulsar les espècies més sensibles.

Pau, pescador de Roses

La Lucía, de 30 anys, gestiona amb la seva mare un petit hotel de 12 habitacions a primera línia de mar. El seu negoci es basa en la tranquil·litat i el paisatge verge de la badia. Tem que la presència de turbines gegants al fons del mar trenqui l'encant que busca el turisme local i internacional, i no veu clar si realment la població local se’n beneficiarà.

Lucía, propietària d’un hotel familiar a l’Escala

En Sidi, de 35 anys, és biòleg marí i ha documentat l’estat de conservació de la posidònia a la zona. Ha treballat en la defensa d’aus marines i peixos pelàgics. Creu que el parc eòlic s’ha dissenyat amb presses i manca d’estudis rigorosos, i que pot convertir el golf de Roses en un polígon industrial marí.

Sidi, activista de l’ONG ecologista Mar Net

La Marina té 42 anys i lidera l’equip d’impacte ambiental de l’empresa que impulsa el parc. Ha treballat en projectes a Noruega i Escòcia i defensa que l’eòlica marina és clau per frenar el canvi climàtic. Creu que l’impacte és assumible i reversible, mentre que el retard en la transició ecològica no ho és.

Marina, enginyera de projectes a TramuntanaEòlica

Amb 45 anys i un perfil molt dialogant, en Jordi vol que Roses lideri la transició verda. Ha impulsat plans de mobilitat sostenible i treballa amb escoles per sensibilitzar sobre l’energia. Creu que si es fa amb garanties i consens, el parc pot generar riquesa i llocs de treball verds.

Jordi, regidor de Medi Ambient de Roses

L’Helena, de 35 anys, és economista i assessora governs en estratègies de sobirania energètica. Considera que Catalunya depèn massa del gas i l’energia importada. Per ella, el parc Tramuntana és una inversió intel·ligent i rendible, que a més permetrà abaixar la factura elèctrica a llarg termini.

Helena, analista de mercats energètics

L'Arnau, de 28 anys, és jove i implicat amb el territori. A la seva aula intenta promoure l’esperit crític i el diàleg. Té alumnat amb familiars al sector turístic, pescador i tècnic, i no vol condicionar-los. Participa al joc per ajudar a entendre com es prenen decisions complexes i quin paper hi té la ciència.

Arnau, professor de ciències a l’Institut Cap Norfeu

Amb 47 anys, l’Aina ha estudiat els corrents marins del golf de Roses durant més d’una dècada. No està ni a favor ni en contra del parc eòlic, però defensa que cal més recerca independent abans de prendre decisions. Li preocupa la manca de dades a llarg termini i el risc de degradació silenciosa dels fons marins.

Dr. Amador, oceanògrafa del Centre d’Estudis Marins de Blanes

INFO CARDSISSUE CARDS

Territori vs Canvi Climàtic

Quina responsabilitat té el territori en la lluita contra el canvi climàtic?
Les regions costaneres aporten energia neta i, alhora, pateixen els efectes de l’escalfament global (ones de calor, pujada del nivell del mar). Cal que els habitants locals assumeixin part de l’esforç de la transició ecològica o ha de ser una responsabilitat de l’estat i la comunitat internacional?

Energia o Pesca?

És legítim instal·lar renovables si afecten activitats com la pesca o el turisme?
El parc eòlic pot desplaçar bancs de peixos i espècies protegides, fent més difícil l’activitat pesquera artesanal i canviant el paisatge turístic. Com conciliar la necessitat d’energia verda amb la preservació de feines i negocis que depenen del mar?

Compensació Justa

Com es pot compensar una comunitat per l’impacte ambiental que assumeix en benefici col·lectiu?
Moltes vegades, el benefici global (menys emissions) no retorna a qui suporta l’impacte local. Quines formes de compensació (fons de desenvolupament, subvencions a la pesca sostenible, descomptes energètics) serien justes i efectives?

Turisme i Diversificació

El turisme massificat de la Costa Brava ja supera la capacitat de càrrega; l’energia eòlica podria diversificar l’economia local?
La temporada alta col·lapsa carreteres, platges i serveis. El parc eòlic obriria nous llocs de treball tècnics i ajudaria a redistribuir l’economia durant tot l’any. Però aquests llocs serien per a gent local o només especialistes externs?

Ecosistemes Amenaçats

El canvi climàtic afectarà greument el Mediterrani d’aquí pocs anys; si destruïm ara ecosistemes, no empitjorarà el futur?
Les praderies de posidònia, els coralls i els fons sorrencs són embornals de carboni i refugis de biodiversitat, per tant tenen un paper vital en la salut del mar Mediterrani. Si els perdem per posar-hi turbines, com revertirem els danys?

Zona Restringida

El parc eòlic serà una zona restringida per als civils; com afectarà això a la pesca local?
Les àrees de seguretat al voltant de les turbines impedeixen la navegació i la pesca recreativa. Això pot reduir captures i revaloritzar altres zones de pesca, però també concentrar l’esforç en espais fràgils. Com gestionar aquests nous límits?

Litoral Desprotegit

La Costa Brava i el seu litoral estan infra-protegits; no hauríem d’ampliar les reserves marines en lloc d’instal·lar turbines?
Més del 95 % del litoral català no té figura de protecció. Convertir zones sensibles en àrees marines protegides garantiria la recuperació d’espècies i serveis ecosistèmics. Quina visió a llarg termini és millor: conservació estricta o energia verda?

Serveis del Mar

Els serveis ecosistèmics que ens ofereix el mar (pesca, protecció costanera…) poden veure’s afectats per aquest projecte?
El mar actua de barrera natural contra tempestes, produeix aliments i els prats de posidònia protegeix a les platges de l'erosió costanera. L’alteració de corrents i sedimentacions pot canviar la dinàmica litoral. Qui assumeix la responsabilitat si augmenta la fragilitat de la costa?

Qui Decideix?

Qui hauria de decidir si un projecte així tira endavant: la Generalitat, l’Estat o la població local?
Les gran decisions energètiques acostumen a quedar en mans de l’administració central. Però els veïns i pescadors locals pateixen les conseqüències directes. Hauria de ser obligatori un referèndum municipal per projectes que impactin el litoral?

Consum o Energia

En lloc de fer projectes per canviar les fonts d’origen energètic, hauríem de reduir el consum que tenim; reduir és l’única solució?
Les renovables són netes, però encara costen recursos i ocupen espai. Si reduíssim un 30 % el consum elèctric mitjà —menys il·luminació, electrodomèstics eficients i canvi d’hàbits— seria necessari un parc eòlic d’aquesta envergadura?

Producció Hidroelèctrica

L’any 2022, l’energia hidroelèctrica va aportar el 6,8 % de l’electricitat catalana i la eòlica, el 5,8 %. Ambdós sumen només un 15,6 % del total de renovables. El nou parc Tramuntana vol augmentar la quota neta, però cal encarar la intermitència (no estarà produint energia quan no bufi el vent) i la seva integració a la xarxa.

Nuclear en Xifres

El 56,2 % de l’electricitat de Catalunya el 2022 prové de centrals nuclears. Sense emissions de CO₂ però amb residus d’alta radioactivitat, la nuclear manté la producció base, assegurant la xarxa quan les renovables com l'eòlica o la solar no estan produint (intermitència).

Consum per Viure: Petjada Ecològica

Catalunya té una petjada ecològica de 4,1 ha per persona —molt per sobre dels 1,7 ha globals—. Això significa que necessitem més superfícies d’extracció i energia de les que el nostre territori pot regenerar.

Bretxa d’Energia Renovable (intermitència)

Les renovables, sol i vent, no produeixen constantment, sinó que són intermitents. Un “smart grid” amb bateries pot compensar-ne la variabilitat, però la seva implantació és cara i complexa.

Mediterrani: Embornal de Carboni

Les praderies de posidònia del Mediterrani acumulen grans quantitats de CO₂ i ho fan fins a 10 vegades més eficient que un bosc terrestre. La seva destrucció per corrents alterats pot revertir aquesta absorció.

Catalunya: País de Litoral

Més del 70 % de la població catalana viu a menys de 10 km de la costa. El litoral, embrió d’activitats econòmiques i recreatives, pateix crisis ecològiques i urbanístiques.

Litoral Oblidat

Tot i la seva importància ecològica, menys del 5 % del litoral català té una figura de protecció efectiva. Espais com la Costa Brava queden exposats a pressions urbanístiques i energètiques.

Vibracions i Sons

Les turbines marines emeten soroll i vibracions submarines que poden desorientar mamífers com dofins i balenes, interferint en la comunicació i la caça.

Connectivitat de Reserves en Perill

El Parc Tramuntana queda entre dues reserves marines: les Illes Medes i el Cap de Creus. Aquesta proximitat pot posar en risc espècies protegides que transiten pels fons.

Aiguamolls de l’Empordà

Davant del projecte hi ha una de les tres zones humides integrals de Catalunya, clau per a aus migratòries. Les aspes podrien fer xocar ocells en vol baix que la seva ruta migratòria passi a prop perquè, a més, quan les aspes giren creen un efecte de succió que atrapa a les aus que volen pel voltant. Quines proteccions aviàries s’han previst?

Fons Marí i Corrents

Les turbines poden alterar la distribució de nutrients, la temperatura i salinitat del fons marí. Per altra banda, les aerogeneradors s'han d'ancorar al fons marí, destruint els hàbitats de moltes espècies. La seva correcta localització cal calibrar-la amb estudis oceanogràfics detallats.

Sedimentació Costanera

Les modificacions de fluxos marins influeixen en l’erosió i l’acumulació de sorra a les platges. Un parc mal planificat pot agreujar el retrocés de la línia de costa. Cal monitorar i compensar aquestes alteracions per protegir el front litoral.

Velocitat Mitjana del Vent

Els vents del Golf de Roses tenen una mitjana de 7 m/s, la més alta de Catalunya. Aquest ritme sostingut és ideal per a turbines de gran diàmetre com les plantejades en el projecte.

Costos de Manteniment

Una turbina marina requereix manteniment constant: inspeccions subaquàtiques, lubricació i reemplaçament de pales. Els costos poden arribar al 20 % de la inversió anual a més de generar impacte ambiental amb els desplaçaments recurrents.

Pesca vs. Seguretat

Les zones de 500 m de seguretat al voltant de cada turbina exclouen embarcacions de pesca artesanal. Aquesta restricció pot reduir captures i augmentar i diversificar esforços dels pescadors.

Turisme Científic

Una xarxa de turbines i màstils pot convertir-se en referent de projectes educatius i turisme científic. Obrir centres de visita i testimonis en viu de monitoratge marí pot oferir alternatives d’ingressos locals més sostenibles.

Integració Paisatgística

Les línies de turbines i cables submarins alteren la vista del cap de Roses i l’horitzó marítim. Quines tècniques de pintura de pales i disposició geomètrica s’han estudiat per reduir l’impacte visual?

Nous Habitat de Cria

Els camps de turbines marines poden convertir-se en zones “fredes” on algunes espècies de peixos troben refugi de depredadors, oferint efectes positius per a la biodiversitat —efecte artificial reef o escull de corall—.

Emissions Evitades

Cada MW generat per Tramuntana evitarà l’emissió de 650 t de CO₂ anuals –equivalent a retirar 300 cotxes de circulació–. Aquest balanç ha de comparar-se amb els costos de construcció i destrucció de fons marins.

Reserva d’Energia

Els parcs eòlics marins poden incorporar bateries de gran escala per estabilitzar la xarxa. Aquesta “unitat d’emmagatzematge” pot endarrerir la necessitat de gas i nuclear durant pics de consum. On s’hauria d’ubicar la infraestructura de bateries per això?

Noves ofertes laborals

El Parc Tramuntana podria generar fins a 6.000 llocs de treball directes i indirectes. Tot i això, molts requeriran alta qualificació en eòlica marina flotant, i probablement seran coberts per professionals de fora. Caldria formació específica per garantir ocupació local real.

Mesures de Control Aviar

Per evitar les col·lisions de les aus hi ha molts tipus de mesures que es poden tenir en compte: pintar les pales de colors cridaners que puguin veure les aus des de la distància, instal·lar llums vermells intermitents perquè es puguin veure per la nit, càmeres de seguretat que aturi el moviment en detectar estols, etc. Tot i això, són mesures que fan encarir el projecte i no són sempre efectives.

Discover PlayDecide. Download games, prepare, play. GET STARTED

Register to download vote results of this PlayDecide game.Register