Parc Tramuntana: Quan el vent no bufa per a tothom

L’any 2022, l’energia hidroelèctrica va aportar el 6,8 % de l’electricitat catalana i la eòlica, el 5,8 %. Ambdós sumen només un 15,6 % del total de renovables. El nou parc Tramuntana vol augmentar la quota neta, però cal encarar la intermitència (no estarà produint energia quan no bufi el vent) i la seva integració a la xarxa.

El 56,2 % de l’electricitat de Catalunya el 2022 prové de centrals nuclears. Sense emissions de CO₂ però amb residus d’alta radioactivitat, la nuclear manté la producció base, assegurant la xarxa quan les renovables com l'eòlica o la solar no estan produint (intermitència).

Catalunya té una petjada ecològica de 4,1 ha per persona —molt per sobre dels 1,7 ha globals—. Això significa que necessitem més superfícies d’extracció i energia de les que el nostre territori pot regenerar.

Les renovables, sol i vent, no produeixen constantment, sinó que són intermitents. Un “smart grid” amb bateries pot compensar-ne la variabilitat, però la seva implantació és cara i complexa.

Les praderies de posidònia del Mediterrani acumulen grans quantitats de CO₂ i ho fan fins a 10 vegades més eficient que un bosc terrestre. La seva destrucció per corrents alterats pot revertir aquesta absorció.

Més del 70 % de la població catalana viu a menys de 10 km de la costa. El litoral, embrió d’activitats econòmiques i recreatives, pateix crisis ecològiques i urbanístiques.

Tot i la seva importància ecològica, menys del 5 % del litoral català té una figura de protecció efectiva. Espais com la Costa Brava queden exposats a pressions urbanístiques i energètiques.

Les turbines marines emeten soroll i vibracions submarines que poden desorientar mamífers com dofins i balenes, interferint en la comunicació i la caça.

El Parc Tramuntana queda entre dues reserves marines: les Illes Medes i el Cap de Creus. Aquesta proximitat pot posar en risc espècies protegides que transiten pels fons.

Davant del projecte hi ha una de les tres zones humides integrals de Catalunya, clau per a aus migratòries. Les aspes podrien fer xocar ocells en vol baix que la seva ruta migratòria passi a prop perquè, a més, quan les aspes giren creen un efecte de succió que atrapa a les aus que volen pel voltant. Quines proteccions aviàries s’han previst?

Les turbines poden alterar la distribució de nutrients, la temperatura i salinitat del fons marí. Per altra banda, les aerogeneradors s'han d'ancorar al fons marí, destruint els hàbitats de moltes espècies. La seva correcta localització cal calibrar-la amb estudis oceanogràfics detallats.

Les modificacions de fluxos marins influeixen en l’erosió i l’acumulació de sorra a les platges. Un parc mal planificat pot agreujar el retrocés de la línia de costa. Cal monitorar i compensar aquestes alteracions per protegir el front litoral.

Els vents del Golf de Roses tenen una mitjana de 7 m/s, la més alta de Catalunya. Aquest ritme sostingut és ideal per a turbines de gran diàmetre com les plantejades en el projecte.

Una turbina marina requereix manteniment constant: inspeccions subaquàtiques, lubricació i reemplaçament de pales. Els costos poden arribar al 20 % de la inversió anual a més de generar impacte ambiental amb els desplaçaments recurrents.

Les zones de 500 m de seguretat al voltant de cada turbina exclouen embarcacions de pesca artesanal. Aquesta restricció pot reduir captures i augmentar i diversificar esforços dels pescadors.

Una xarxa de turbines i màstils pot convertir-se en referent de projectes educatius i turisme científic. Obrir centres de visita i testimonis en viu de monitoratge marí pot oferir alternatives d’ingressos locals més sostenibles.

Les línies de turbines i cables submarins alteren la vista del cap de Roses i l’horitzó marítim. Quines tècniques de pintura de pales i disposició geomètrica s’han estudiat per reduir l’impacte visual?

Els camps de turbines marines poden convertir-se en zones “fredes” on algunes espècies de peixos troben refugi de depredadors, oferint efectes positius per a la biodiversitat —efecte artificial reef o escull de corall—.

Cada MW generat per Tramuntana evitarà l’emissió de 650 t de CO₂ anuals –equivalent a retirar 300 cotxes de circulació–. Aquest balanç ha de comparar-se amb els costos de construcció i destrucció de fons marins.

Els parcs eòlics marins poden incorporar bateries de gran escala per estabilitzar la xarxa. Aquesta “unitat d’emmagatzematge” pot endarrerir la necessitat de gas i nuclear durant pics de consum. On s’hauria d’ubicar la infraestructura de bateries per això?

El Parc Tramuntana podria generar fins a 6.000 llocs de treball directes i indirectes. Tot i això, molts requeriran alta qualificació en eòlica marina flotant, i probablement seran coberts per professionals de fora. Caldria formació específica per garantir ocupació local real.

Per evitar les col·lisions de les aus hi ha molts tipus de mesures que es poden tenir en compte: pintar les pales de colors cridaners que puguin veure les aus des de la distància, instal·lar llums vermells intermitents perquè es puguin veure per la nit, càmeres de seguretat que aturi el moviment en detectar estols, etc. Tot i això, són mesures que fan encarir el projecte i no són sempre efectives.