Discover PlayDecide. Download games, prepare, play. GET STARTED

Ciutats per viure-hi

Choose your language

PlayDecide games may be available in multiple languages

Play the game

Download, prepare, discuss & collect results.

SIGN INRegister

Les ciutats són un espai comú de convivència de milers i fins i tot milions de persones, on sovint es posen de manifest enormes diferències entre els seus habitants.

Author / translator Batxillerat Sant Gabriel Viladecans

Les ciutats són un espai comú de convivència de milers i fins i tot milions de persones, on sovint es posen de manifest enormes diferències entre els seus habitants.
Les administracions públiques locals han de garantir el respecte i la protecció als col·lectius més desafavorits, tot gestionant les recursos econòmics, sempre limitats, que provenen dels impostos que recapten.
La gestió d'aquests recursos, l'establiment de les prioritats de despesa i la definició dels estàndards de qualitat de vida urbana són objecte de discussió i l'eix central de les agendes polítiques dels consistoris.

Created 15 March 2022
Last edited 21 May 2022
Topics Mobility, Politics, Social inclusion

Policy positions

Policy position 1

Actualment, les ciutats o no disposen de bons espais o els que tenen no ajuden el medi ambient. Per tant s’han de fer canvis per proporcionar espais segurs, verds i accessibles a tothom.

Aquests espais haurien de ser accessibles als discapacitats perquè tothom tingués les mateixes facilitats.

Policy position 2

S’han de proporcionar mesures econòmiques per a la millora de zones verdes i per tenir espais públics segurs. La situació actual tot i ser bona, ja que es troba en un estat de canvi, hauria de potenciar aquest canvi per estabilitzar i millorar les condicions mediambientals.

Policy position 3

La raó de ser dels governs és facilitar als ciutadans totes les infraestructures necessàries per garantir-los el benestar social. Un exemple molt clar són les vivendes. Ara bé, no hem de construir massivament de manera que deixem de banda tant les zones verdes com l'accessibilitat de les persones grans i discapacitades.

Encara que tots dos serveis són necessaris, els impostos han d’anar dirigits a la construcció de vivendes.

Policy position 4

No cal invertir impostos en tota aquesta mena de coses perquè la ciutat està bé actualment. Si la gent vol res d’això haurà d’ espavilar-se i buscar-s’ho pel seu compte… i si no els agrada, que canviïn de ciutat. És injust que una persona hagi de pagar per coses que ni vol ni utilitza.

Story cards

Sóc Merlinda. Visc a l'Hospitalet de Llobregat des que tinc ús de raó. La meva vida sempre ha estat molt complicada des que als 17 anys vaig patir un accident que em va deixar en cadira de rodes de per vida.
Mai no he tingut cap problema ja que el meu veïnat era molt tranquil. Però, fa uns mesos em vaig traslladar a un veïnat nou que no em sembla ni tranquil ni segur. No té rampes als passos de vianants i la il·luminació és deficient.
Quan surto de nit depenc d'algú perquè m'ajudi a creuar, però… i si algun dia decideixen abusar de mi? Qui m'ajudaria, si algú abusés de mi?
Fóra bo que l'ajuntament reforcés la seguretat a la nit perquè tothom pogués sortir sense por.

Poder sortir de nit amb seguretat

Hola, em dic Juanjo Rodríguez i soc de Málaga, tot i que visc a Alcorcón fa 15 anys.
Tinc 61 anys i vaig tenir un accident de moto fa 20 anys que em va deixar en cadira de rodes per a tota la vida. Actualment no puc fer el que més m'agrada -visitar els parcs i passejar- ja que tinc dificultats per moure’m pel parc amb la cadira de rodes.
M'he posat en contacte amb l'ajuntament de Barcelona per veure si seria possible que fessin les millores oportunes perquè tant jo com altres persones discapacitades poguéssim passejar pel parc sense entrebancs.

Passejar amb cadira de rodes

Bones! Em dic Benjamin Díaz i soc de San Salvador de Jujuy, Argentina. Aquí tenim molts parcs, però no són gaire segurs; els tobogans estan rovellats, la fusta podrida…. Tot i que els meus fills gaudeixen anant-hi, a mi no m’acaba de convèncer ja que pressento que es podrien fer molt de mal.
El veïnat pensa de la mateixa manera, Així doncs havíem pensat de contactar amb l’ajuntament per trobar-hi una solució. Crec que podem millorar la qualitat dels parcs i fer-los més segurs i verds.

Millorar els parcs

Em dic Lucía, sóc catalana i tinc 20 anys. Visc a Calella de Palafrugell. Treballo al port com a vigilant dels vaixells, la qual cosa fa que surti de la feina a les 23:30 de la nit. Com que torno a casa per una una zona no gaire segura, hi ha gent que em diu coses . No m'agraden aquestes zones, i, si fos per mi, plegaria abans per tornar d'hora… però això, no pot ser. M’agradaria que hi haguessin zones on les persones no poguessin fumar ni beure; on la gent no molestés i pogués descansar i passejar tranquil·la: una zona més lluminosa on es pogués respirar aire net. Com que és una bona zona per relaxar-se, hauria de prohibir-se el trànsit de vehicles, especialment d’ autobusos,

Zones sense trànsit

Em dic Vasile. Soc un senyor romanès que viu a Barcelona des de fa més de 35 anys. Tot i els 63 anys i els meus problemes d’esquena, cada matí, abans d’anar a la feina -per pagar-me el pis i els estudis dels meus fills- surto a caminar al parc de davant de casa meva per exercitar les cames i millorar el mal d’esquena.
Fou el metge qui em va recomanar de fer aquests passeigs matinals. Però, a l’última visita mèdica, m’han diagnosticat problemes pulmonars a causa de la contaminació provocada pel fet que els parcs són a tocar de les vies més transitades de Barcelona.

Passejar per ciutats contaminades

Em dic Raffaella. Soc una nena Italiana que viu amb la meva mare al barri del Raval de Barcelona. M’agrada anar cada divendres al parc en sortir de classes. És un moment especial per a mi ja que gaudeixo jugant amb els meus amics i amigues. M’agraden els parcs que he visitat, però no tots estan bé. Tinc males experiències en alguns d’ells perquè m’hi he fet molt de mal mentre jugava amb els amics. De fet, els parcs del Raval es troben en unes condicions pèssimes i tenen un disseny molt vell.

Millorar el disseny dels parcs

Tinc 80 anys i, com podeu imaginar, la meva rutina és molt senzilla: llevar-me d’hora per anar a fer un tomb, prendre un cafè amb els amics i veure la tele. El problema són els camins que estan en mal estat. No entenc com el nostre govern tracta la gent gran. Ens deixa de banda i no ens proporciona algunes necessitats bàsiques. Exigim que el govern prengui mesures a l’hora de rehabilitar carrers i camins per facilitar unes activitats bàsiques.

Una ciutat també per a la gent gran

La meva família sempre ha tingut un bar a la plaça del poble de Sant Pere de Ribes (Barcelona). Al llarg dels anys he anat creixent al negoci familiar. L’any 2012 el vaig heretar i vaig aconseguir molts clients fidels gràcies al bon tracte i a la bona cuina.
Al 2020, l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes va aprovar un nou pla urbanístic per convertir la plaça en una zona verda amb gronxadors i bancs per seure-hi la gent gran. Aquesta nova planificació va comportar la pèrdua del permís de la terrassa. La conseqüència més evident fou una forta davallada del consum que, de retruc, va provocar el tancament de l’establiment uns mesos més tard.

Tenir cura de l'activitat econòmica

Soc mare de tres fills i, quan surten de l’escola, no trobem un parc en condicions idònies, o bé, perquè els gronxadors estan deteriorats, o bé, perquè els tobogans estan trencats i el terreny és inadequat.
Com a ciutadana penso que necessitem una millora dels parcs de la nostra ciutat. No podem tolerar que els nostres fills i filles no puguin gaudir d’unes activitats lúdiques segures. Aquest últim any ja són 4, els nens que s’han fet mal jugant en aquests parcs. Cal una resposta immediata.

Parcs perillosos

Em dic Feliu i soc un comptable de mitjana edat que viu a Viladecavalls.
Habitualment surto amb els amics a fer unes cerveses després de la feina.

Des de fa unes setmanes, han començat unes obres per instal·lar més fanals a les vies públiques i realitzar ampliacions del seu Espai Verd.

“No vull haver de pagar per bajanades que jo no utilitzaré. Si la gent vol una zona verda o més semàfors, que s’ho paguin ells però no amb els meus impostos.”

“A més, estic fart que la gent es queixi que no s'hauria de poder fumar o beure alcohol al carrer. Si tant els molesta que s’aguantin o se'n vagin.”

Deixeu-nos en pau!

Em dic Josep Francesc i treballo de repartidor des de fa 20 anys. Abans em desplaçava sense problemes per tota la ciutat. Solia fer els encàrrecs de manera ràpida i eficaç.
Els últims dos anys han començat a fer obres al voltant de la zona on visc. S’estan gastant molts diners en l’ampliació de les voreres i, consegüentment, es produeix una reducció de les zones obertes al trànsit rodat. Això m’afecta de manera greu ja que lliuro les comandes més tard perquè he de voltar més per arribar al destinatari.
Personalment, no crec que els diners s'hagin d’invertir en coses com aquestes. Crec que hi ha temes més importants a resoldre a les nostres ciutats que no ampliar voreres o fer més parcs infantils i coses d’aquesta mena. Les carreteres són molt importants a les ciutats i no s’han de reduir mai.

Cal més transport!

Em dic Josema Echevarria
i visc a la zona alta de Barcelona. Al llarg de la meva vida he passat per diverses situacions a les quals he trobat solucions. Per tant, penso que cadascú ha de pagar-se el que necessiti i a mi no em pertoca perdre diners en coses innecessàries dels altres.

Per exemple, a la zona de la clínica Teknon, situada al meu barri, és difícil trobar aparcament i, si no el trobes, has de pagar o la zona blava o el pàrquing de la clínica. Per tant, si una persona amb discapacitat va a l'hospital i no hi troba aparcament, hauria d’arribar-hi abans i no se li hauria de reservar cap plaça.

"No penso pagar places que no utilitzaré. Les persones que tinguin alguna discapacitat que es busquin la vida".

Que cadascú es preocupi de les seves coses

INFO CARDSISSUE CARDS

Seguretat nocturna

Últimament l'ajuntament destina milers d'euros a la construcció de zones residencials perquè la gent hi vagi a viure, però no es dedica en fomentar la seguretat al poble. Vivim en un poble en què sortir de nit és perillós. No hi ha cap seguretat i qualsevol es posa en perill.
L'ajuntament hauria de destinar menys diners a la construcció i més diners a la il·luminació?

Il·luminació nocturna

A Barcelona hi ha barris pobres que no estan ben il·luminats, fet que a la nit crea inseguretat i por. L’ajuntament no vol destinar diners a aquesta gent i , en canvi, en dedica a altres coses innecessàries.
Creus que cal destinar diners als barris pobres perquè aquesta gent, si vol sortir a la nit, pugui fer-ho amb seguretat i tranquil·litat?

Necessitats de les persones amb discapacitats

L'ajuntament de la ciutat destina molts diners a l'oci (casinos, aules recreatives, hotels…). Així doncs, no destinen diners a persones amb discapacitat per la qual cosa queden al marge de tot i no poden gaudir de diverses activitats perquè no estan adaptades. S'haurien d'invertir diners a adaptar les coses per a les persones amb discapacitat i no invertir tant en aquest tipus d'oci? Què en penses?

Presència policial al carrer

L’ ajuntament ha decidit posar personal de seguretat a zones privades com el propi ajuntament o monuments, museus… en canvi, no hi ha molta seguretat als carrers, barris....
Creus que un cos de seguretat com el de la policía ha de ser més present al carrer per millorar la seguretat dels ciutadans, especialment, de les persones amb discapacitat?

La Inversió Argentina

El Ministeri d’Ambient d’Argentina triplicarà el pressupost per millorar els parcs i les zones verdes del país respecte al pressupost de 2020.
Creus que hi ha necessitat de invertir tants diners en el manteniment i reparació de zones públiques? Per què?

Els espais públics i els accidents

Parcs, boscos, places, carrers, monuments… Tots aquests són exemples de llocs públics on hi sol haver un flux freqüent de gent. Creus que la seva existència pot ajudar a reduir els accidents? Per què?

Zones segures aprop de les escoles

Segons alguns estudis, les institucions locals, haurien de crear i mantenir espais verds als terrenys de centres educatius amb l’objectiu d’integrar l'educació ambiental al pla d’estudis i d’associar-se amb les comunitats locals per brindar accés segur i responsable als espais verds de la institució fora de l’horari escolar. Creus que estaria bé posar zones verdes dins d’aquests recintes o a prop?

Transport públic a les zones verdes

Les zones verdes es connectaran amb tots els punts de la ciutat a través del transport públic (autobusos) o creant carrils bici per permetre una mobilitat més àgil. Tot i que es tracti de transport públic, aquests vehicles poden contaminar. Creus que està bé que passin per les zones verdes?

Subvencions per a crear espais de qualitat ambiental

Les destruccions de boscos, parcs i zones naturals per crear noves residències fan disminuir la quantitat de zones verdes i augmentar els nivells de contaminació de l'aire. És l'ajuntament el responsable de la pèrdua de zones verdes? S'hauria d'invertir més en la creació de zones i parcs naturals en lloc de més residències? En cas que la ciutat/poble/país no tingui diners suficients, és un tema prou important per rebre ajudes econòmiques?

Els cotxes elèctrics a les ciutats

Barcelona registra uns nivells de contaminació –especialment per partícules en suspensió (PM₁₀) i diòxid de nitrogen (NO₂)– que són molt nocius per a la salut de les persones, i que no compleixen les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS)
Creus que els cotxes elèctrics en un futur podran reduir la contaminació?

El manteniment dels parcs públics

Moltes vegades els nens van a parcs que no estan renovats i es poden fer mal. A vegades hi ha ferro oxidat o, fins i tot, trossos de fusta en mal estat. Creieu que s’hauria de renovar el parc i fer-lo més segur o deixar-lo com està perquè no perdi la seva essència?

Qualitat dels materials als parcs públics

El material més utilitzat als parcs hauria de ser l’acer inoxidable ja que suposaria un gran rendiment durant molts anys. Però, com que en una despesa més gran no hi volen invertir els ajuntaments, s’utilitza l’alumini que té un rendiment semblant al de l’acer però és molt més barat i a la llarga el material es deforma S’hauria d’invertir en altres tipus de material de construcció?

El cost del manteniment dels espais públics

L’any passat vaig presentar una queixa a l’ajuntament pel mal estat de les voreres. Cada cop que sortia a fer una volta m’entrebancava entre 5 i 10 cops. Sóc conscient del mal estat de les voreres, però també sóc conscient dels diners que, com a contribuents paguem a l’ajuntament per a millores de la nostra ciutat . Què són més importants les voreres o els diners?

Gestió dels impostos municipals

L'ajuntament, en els últims anys, només realitza projectes per als barris o zones amb més poder adquisitiu. Per contra, si mirem els barris menys adinerats, podem apreciar una clara diferència en la rehabilitació dels carrers per a una millor mobilitat, en les zones verdes… Si els diners són públics, no hauriem de tractar a tothom per igual?
Són diners públics o privats?

Desigualtats en una mateixa ciutat

Barris com Pedralbes, a Barcelona, tenen carrers en millor estat, a causa del seu poder adquisitiu. En canvi, barris com el Raval o la Mina (més pobres), tenen carrers en pitjor estat. En canvi, a Viladecans barris on hi ha més densitat de població, tenen carrers en més bon estat que barris on hi viuen menys persones, com l’Albarrosa. Creieu que és just que preocupin més els barris rics i amb més població que els altres barris?

La lentitud de les obres públiques

L’ajuntament de Barcelona ha decidit començar a renovar el parc situat aprop de l’escola dels meus fills on acostumen a jugar-hi. He preguntat a uns veïns que si sabien quant trigarien a acabar les obres i m’han dit que trigarien dues setmanes aproximadament perquè només hi havia dos obrers treballant.
Creieu que haurien de haver-hi més treballadors públics per fer una feina més eficient i en menys temps i els ciutadans estiguessin satisfets?

Els diferents usos de l'espai públic

Últimament, l’ajuntament està prenent una sèrie de decisions, sense consulta prèvia, que repercuteixen als empresaris que tenen el seu propi negoci. Ens treuen zones de treball per construir parcs per als infants.
Creieu que és més important un parc infantil que un negoci?

Participar de les decisions municipals

L’ajuntament està fent que, indirectament, tota la població, i en aquest cas els empresaris, paguin més impostos per fer un parc. L’ajuntament està prenent aquest tipus de decisions sense cap mena de votació o suport per part de la població.
Creieu que s'haurien de prendre decisions col·lectives o hauríem d’adaptar-nos a aquesta augment de despesa pública sense poder expressar la nostra opinió?

Efectes del descens de la natalitat

Durant els darrers plens municipals de Viladecavalls s’ha començat a posar en dubte la rendibilitat de la construcció i manteniment de parcs infantils donat el cada cop més preocupant descens de natalitat. Creus que cal preocupar-se per això ara mateix?

La percepció sobre els canvis en funció de l'edat

Hi ha una creença popular sobre que l'edat afecta la teva visió dels canvis i renovacions a la ciutat. Segons aquesta creença, la gent jove està més a favor dels canvis, mentre que als més grans ja els hi està bé. Creus que això és cert? Per què?

El model de ciutat

Últimament, s'estan començant a construir nous parcs. El problema neix quan desapareixen carreteres o les redueixen. Això provoca que la mobilitat automobilística s'estigui reduint. S'ha demostrar que,a causa dels canvis, el trànsit i la contaminació per l’aglomeració de vehicles ha augmentat gairebé un 25%. Que és millor: tenir una ciutat més bonica o una ciutat més eficient i amb bona mobilitat?

Estètica o utilitat

Des de fa uns mesos fan unes obres al costat de casa meva. Per culpa d’aquestes obres, no puc accedir bé ni a casa meva ni al meu pàrquing. Crec que tot això de fer més bonic un carrer no significa sempre fer-lo més útil. Perquè el que fan és molestar la gent amb les obres. Creus que haurien de pensar més en la gent que viu al carrer i demanar-li la seva opinió i pensar menys en l'estètica del carrer i més a fer-lo útil i accessible?

La despesa per garantir la inclusió d'alguns col·lectius

A Barcelona hi ha un petit percentatge de discapacitats que no arriba al 10 % de la població. Com que no són gaires, potser no caldria que l’ajuntament hi invertís diners sinó només els afectats. Creus que si evitem aquesta despesa tindrem més diners per altres coses més rellevants per a tothom? Ens aniria millor?

El creixement de les grans ciutats i el medi ambient

A tot el món hi ha moltíssimes zones edificades on es concentra molta gent com són les ciutats. La urbanització ràpida està exercint pressió sobre els subministraments d'aigua dolça, les aigües residuals i l'entorn de vida. Les noves extensions o modificacions a les ciutats són un gran perill per al medi ambient. Creus que son necessàries o cal invertir diners en aquestes extensions o modificacions?

Passos de vianants adaptats

L'ordenança municipal dels ajuntaments, indica clarament que tots els carrers que tinguin pas de vianants han de tenir una rampa perquè les persones amb dificultats de mobilitat es puguin moure amb tranquil·litat.

Dificultats per la mobilitat de persones discapacitades

A Espanya, una de cada cinc-centes persones pateix una malaltia que els deixa en cadira de rodes per tota la seva vida fet que en dificulta molt el transport i mobilitat per la ciutat. Així mateix, un de cada deu nens que neix són prematurs. Doncs bé, un 7% dels nascuts entre les 27 i 28 setmanes pateix aquesta malaltia

Parcs poc adaptats

L’insuficient manteniment dels parcs provoca que la gent amb discapacitat tingui moltes dificultats a l’hora de desplaçar-se. Cal adaptar els parcs perquè tothom pugui gaudir-ne de les activitats. Segons el govern, una part dels ingressos haurien de destinar-se a ajuts a les persones i, doncs, a la renovació i adaptació d'activitats per a discapacitats.

Espais d'oci adaptats

Noves mesures en llocs d'oci. Les persones amb discapacitat tenen moltes dificultats per fer qualsevol activitat, sobretot a les ciutats. Per tant, s'haurien de d’aplicar mesures adequades per a aquest col·lectiu. Segons la COCEMFE, les noves mesures implicarien l'augment de l'espai entre cadires a 90 cm als bars o restaurants i posar la barra a 110 cm.

Mortalitat infantil per accidents

Els països llatinoamericans i caribenys dupliquen la taxa de mortalitat infantil causada per accidents en comparació a la dels països desenvolupats. La taxa més baixa de la regió correspon a l’Uruguai amb el 3.7% i la més alta, a Bolivia, amb el 21.4%.

Espais públics segurs

D'acord amb xifres del Banc Mundial, Llatinoamèrica registra el 30% dels homicidis mundials. Els espais públics i infraestructures s'estan convertint en aliats de la seguretat a Llatinoamèrica on en alguns casos s'ha aconseguit reduir la violència fins a un 80%. La presència de bones infraestructures que siguin freqüentment usades per la gent serveix com una mena de vigilància passiva dels mateixos ciutadans.

L'efecte de les zones verdes en els infants

Si hi ha zones verdes, els beneficis per als infants s’observaran en el desenvolupament físic, mental, psicològic i social. Es calcula que aquestes zones augmentaran en un 13% per al 2050.

La importància de les zones verdes

Les zones verdes ajuden a combatre la contaminació, milloren el benestar emocional i la salut física,
fomenten la vida a l'aire lliure i augmenten la consciència ambiental. Les zones verdes (els parcs, jardins i arbredes de les ciutats) ajuden a reduir la contaminació de l’aire, a regular la temperatura i la humitat de l'ambient, produeixen oxigen i filtren la radiació. També redueixen la contaminació acústica que sol ocasionar el trànsit.

Contaminació urbana i sallut

Crear zones verdes al voltant de carreteres és una contrarietat ja que el diòxid de nitrogen que emeten els cotxes es perjudicial per a la salut i provoquen malalties com bronquitis, asma, càncer de pulmó, accidents cerebrovasculars i cardiopaties, etc.
Aproximadament 4.000 persones moren a Barcelona cada any a causa de l'alta contaminació de la ciutat.

Els efectes de la contaminació actuen a força distància

La contaminació del trànsit a l'àrea metropolitana de Barcelona arriba fins al Parc Natural del Montseny, situat a uns 63 quilòmetres de distància., segons un estudi del CSIC i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).
Els contaminants, transportades per les brises marines, alteren la composició química atmosfèrica en barrejar-se amb els compostos orgànics volàtils que emeten els boscos de forma natural.

Els materials per construir els nous parcs

La majoria de parcs d’arreu del món estan fets de sorra. Els nous parcs construïts apliquen cada vegada més mesures de seguretat al sòl. La sorra ja no hi abunda tant a causa del perill que pot suposar als infants. Per tant, s’està substituint per sòl de goma. La quantitat de nens amb lesions produïdes als parcs s’acosta als 200.000 a Estats Units, sense tenir en compte els que perden la vida.

L'alumini als parcs

El material més utilitzat per construir parcs es l’alumini. L’alumini és poc dens en comparació amb altres metalls comuns i té aproximadament un terç de la densitat de l'acer. Presenta una gran afinitat per l'oxigen i forma una capa protectora d'òxid en ser exposat a l'aire. Tot i així, segons l’ONU, el 55% dels parcs als Estats Units necessiten una restauració.

Pla d'urbanisme a Barcelona

L’any passat, Barcelona va destinar 83.385.296€ al manteniment i renovació de l’espai públic i les estructures vials. Un pressupost molt elevat el qual va augmentar un 32,4% respecte el 2019. Un creixement notable que explica la preocupació dels polítics per la millora de les vies i espais públics.

Barcelona i les voreres

El 2020, els districtes de l’Eixample i Sant Martí acumulen més de 300 denúncies pel mal estat de les seves voreres mentre que Gràcia i les Corts n’acumulen més de 150..
La veritable pregunta és: haurien d’haver-hi denúncies pel mal estat de les voreres?

Les despeses de manteniment dels espais públics

L’ajuntament de Barcelona ha pensat destinar 10.600.000 €, al manteniment i renovació de parcs públics i monuments històrics, un pressupost molt més alt respecte al d’ anys anteriors. Això dóna a entendre que l’ajuntament es preocupa més. Aquest elevat pressupost generarà més de 150 llocs de treball en serveis públics.

El mal estat dels espais públics

Entre tots els barris i districtes de Barcelona, l’ajuntament ha rebut un total de 550 denúncies aproximadament durant aquest 2021, a causa del mal estat dels parcs i espais públics de la ciutat de Barcelona. Malgrat tot, s’han abaixat un 26,2 % respecte el 2020.

La convivència dels diferents tipus d'activitats urbanes

Des que es va crear el parc amb els gronxadors de Sant Pere de Ribes i han tret part de les terrasses, els ingressos dels negocis han disminuït un 40%, de manera que no generen ni una tercera part dels beneficis que ’aconseguien abans. Se suposa que, per aquest motiu, l’ajuntament hauria de verificar els perjudicis abans de realitzar aquests canvis a la ciutat.

Participació ciutadana en la presa de decisions

El pressupost municipal de Sant Pere de Ribes per a 2022 inclourà 9 de les 32 propostes sotmeses a votació en l’edició d’enguany dels pressupostos participatius . Una de les propostes és la implantació de zones verdes amb obres. La llista la completen altres propostes de millores afegides a equipaments educatius, de suport emocional als joves i adolescents i la cessió d’un terreny per a la gatera municipal.

Disminució de la natalitat a Europa

Segons una investigació de la Unió Europea del 2018, la taxa de natalitat espanyola és considerablement menor a la de la resta d’Europa: 1,26 i 1,55 fills per dona respectivament. No només això, sinó que aquestes xifres han anat en descens durant l’última dècada, cosa que fa altament probable que aquest descens no s'aturi.

Com es distribueixen les subvencions

Segons els pressupostos aprovats per aquest any 2022 a l’Ajuntament de Viladecavalls, les partides de Medi Ambient i Parcs i Jardins s’han vist reforçades un 35% respecte anys anteriors.
A Parcs i Jardins, l'increment ha estat del 26%.
En canvi, les partides destinades a la millotra del comerç i a la promoció de les petites empreses ha disminuit un 21%.

Efectes en la salut de la contaminació acústica

Segons dades de Salut, el soroll provocat per les obres és molt perjudicial per la salut mental de la gent i pot provocar des d’un traumatisme acústic agut fins a un traumatisme acústic crònic. Això és un problema greu cada vegada que una ciutat fa obres. Per tant, abans de fer una obra s’ha de fer un estudi dels riscos.

Molèsties derivades de les obres

Avui dia hi ha molta gent que no es pot permetre arribar tard a la feina. Hi ha gent que hi arriba tard per les obres que es fan als pobles i ciutats… Per això, a l’hora de fer obres s’ha de planificar perfectament per no perjudicar als ciutadans de la zona. Segons dades de Salut Mental, arribar tard a la feina perjudica de manera directa l'eficiència del treballador i de la seva salut mental, cosa que causa estrès, cansament físic i mental.

El cost de l'aparcament

Hi ha 39 pàrquings repartits per tota la Ciutat Comtal. Aquestes instal·lacions estan distribuïdes per oferir solucions als punts més crítics dels principals punts d’interès de Barcelona. El cost estimat és de 4,05€ /hora.

L'oferta d'aparcaments per a persones discapacitades

A Barcelona el 8,5% de la població te una discapacitat legalment reconeguda.
a l'Àrea Metropolitana de Barcelona 'AMB hi ha un total de 288 serveis especialitzats per a persones amb discapacitat que sumen 9.130 places. Barcelona ciutat agrupa 166 centres amb 4.757 places, essent el municipi amb més serveis i establiments socials especialitzats per al col·lectiu.

Register to download vote results of this PlayDecide game.Register