Discover PlayDecide. Download games, prepare, play. GET STARTED

La roba que porto, qui la fa?

Choose your language

PlayDecide games may be available in multiple languages

Play the game

Download, prepare, discuss & collect results.

SIGN INRegister

Cada dia portem roba. Una samarreta, uns pantalons, unes sabatilles. Però, saps on s'ha fet? Qui l'ha cosida? Quant li han pagat? En aquest debat parlarem sobre la connexió entre el que comprem nosaltres i la vida de persones a l'altra banda del món. No hi ha respostes fàcils.

Author / translator Albert

Cada dia portem roba. Una samarreta, uns pantalons, unes sabatilles. Però, saps on s'ha fet? Qui l'ha cosida? Quant li han pagat? En aquest debat parlarem sobre la connexió entre el que comprem nosaltres i la vida de persones a l'altra banda del món. No hi ha respostes fàcils. L'important és escoltar, pensar i argumentar.

Aims of the game

Reflexionar sobre la connexió entre el consum de roba i les condicions laborals a les fàbriques tèxtils de tot el món. Desenvolupar el pensament crític sobre la responsabilitat dels consumidors, les empreses i els governs en el sistema de la moda ràpida (fast fashion).

Created 11 April 2026
Last edited 11 April 2026
Topics Economy, Ethics, Social inclusion

Policy positions

Policy position 1

Les empreses de roba han de tenir l'obligació legal de pagar sous dignes a totes les persones que treballen per a elles, en qualsevol país del món. Si no ho fan, han de ser sancionades.

Policy position 2

Les empreses han de publicar de manera obligatòria d'on ve cada peça de roba i qui l'ha fabricat. Els consumidors decideixen llavors si volen comprar-la o no.

Policy position 3

Els governs dels països pobres han de posar normes per protegir els seus treballadors. No és responsabilitat de les empreses estrangeres ni dels consumidors d'altres països.

Policy position 4

Cada persona és lliure de comprar el que vulgui. No és culpa del consumidor que les empreses paguin malament. La solució ha de venir dels polítics i les lleis, no de la nostra cistella de la compra.

Story cards

Story card - no image

Em dic Nadia, tinc 14 anys i visc a Dhaka, la capital de Bangladesh. La meva mare treballa en una fàbrica de roba des que tenia 16 anys. Cada dia surt de casa a les sis del matí i torna a les vuit del vespre. Cobra 95 euros al mes. Amb aquests diners paguem el lloguer, el menjar i la meva escola. A vegades jo l'ajudo a fer hores extra els caps de setmana. Quan veig la roba als catàlegs de les marques europees, penso: aquesta samarreta la va cosir la meva mare. Costa 25 euros. A ella li van pagar 0,40 euros per fer-la. El meu missatge: Les persones que fabriquen la roba haurien de guanyar prou per viure amb dignitat.

La Nadia
Story card - no image

Em dic Marc, tinc 13 anys i visc a Tortosa. M'agrada molt la moda i estic sempre al dia de les tendències. Compro roba sovint, sobretot quan hi ha rebaixes. Mai no m'havia plantejat d'on venia. Un dia a classe vam aprendre que la roba barata es fa en fàbriques on les persones cobren molt poc. Em vaig sentir malament, però tampoc tinc gaires diners. No puc pagar 40 euros per una samarreta de comerç just. Potser hauria de comprar menys... però és difícil quan tothom porta el que es porta. El meu missatge: Vull canviar però no sé com. Necessito ajuda per fer-ho possible.

En Marc
Story card - no image

Em dic Gemma Puig i soc directora de compres d'una cadena de roba espanyola. La meva feina és aconseguir que la roba que venem sigui bona i barata. Si no ho faig, l'empresa perd clients i hem d'acomiadar gent. Cada vegada que intentem pujar els preus als proveïdors, ens diuen que aniran a buscar una altra marca. El mercat és molt competitiu. Jo no vull que ningú treballi en males condicions, però si paguem més, haurem de pujar els preus i perdrem vendes. No és tan fàcil com sembla des de fora. El meu missatge: El problema és del sistema, no només de les empreses. Necessitem que les lleis canviïn per a tothom alhora.

La Sra. Puig
Story card - no image

Em dic Karim, tinc 12 anys i visc a Casablanca, al Marroc. El meu pare va perdre la feina al camp quan una empresa gran va comprar les terres. Ara treballo recollint roba usada que arriba d'Europa per vendre-la al mercat. Cada setmana arriben containers plens de roba que a Europa ja no volen. Molta és bona i es pot vendre. Però tanta roba també destrueix el negoci dels sastres locals, que ja no poden competir. M'agradaria estudiar, però la meva família em necessita aquí. El meu missatge: La roba usada que envieu no sempre ens ajuda. De vegades destrueix la nostra economia local.

En Karim
Story card - no image

Em dic Rosa Ferrer i soc investigadora en drets laborals a la Universitat de Barcelona. Porto deu anys estudiant les condicions de treball a les fàbriques tèxtils d'Àsia. El que he vist és clar: el sistema actual és injust per disseny. Les marques saben perfectament on i com es fa la roba. Diuen que no en són responsables perquè no són propietàries de les fàbriques. Però elles fixen el preu i els terminis, i per tant creen les condicions d'explotació. La solució no és comprar de manera individual més ètica. Cal canviar les lleis i fer que les empreses siguin legalment responsables de tota la seva cadena de producció. El meu missatge: La responsabilitat individual és important però insuficient. Sense lleis que obliguin les empreses, res no canviarà de veritat.

La Dra. Ferrer

INFO CARDSISSUE CARDS

És culpa nostra?

Si comprem roba barata fabricada en condicions injustes, som responsables del que passa a les fàbriques? O la responsabilitat és sempre de les empreses i els governs?

El preu just

Si la roba fabricada de manera justa és més cara, qui pot comprar-la? Només les persones amb més diners? És just que fer el bé sigui més car?

Informació a l'etiqueta

T'hauria d'importar veure a l'etiqueta d'una samarreta qui l'ha fet i quant ha cobrat? Canviaries la teva decisió de compra si ho sabessis?

El boicot funciona?

Si deixes de comprar una marca perquè tracta malament els seus treballadors, pots acabar fent que aquells treballadors es quedin sense feina. Qui surt perdent? Qui surt guanyant?

La responsabilitat de les empreses

Una empresa ha de guanyar diners. Si paga més als treballadors, guanya menys o ha de pujar els preus. Fins a quin punt és responsabilitat de l'empresa que els seus treballadors visquin bé?

Els nens que treballen

Si un nen treballa perquè la seva família necessita els diners per sobreviure, és pitjor que deixi de treballar i la família passi gana? Com es pot resoldre aquesta situació?

Canviar hàbits

Comprar menys roba, comprar de segona mà, reparar el que es trenca... Creus que aquests canvis individuals poden canviar el sistema? O cal que canviïn les lleis primer?

Qui ha de pagar?

Les empreses guanyen molt de diners gràcies als treballadors mal pagats. Si les multen per no pagar sous dignes, els diners de la multa, a qui haurien d'anar?

On es fa la roba?

La majoria de la roba que comprem a Espanya es fabrica en països com Bangladesh, Cambodja, Pakistan o Índia. En aquests països, els salaris són molt més baixos que aquí, per això les empreses hi instal·len les fàbriques.

Quant cobra una treballadora de Bangladesh?

Una treballadora d'una fàbrica de roba a Bangladesh cobra al voltant de 95 euros al mes. A Espanya, el salari mínim és de 1.134 euros al mes. Per la mateixa feina.

Quantes hores treballen?

En moltes fàbriques de roba, els treballadors fan entre 10 i 14 hores al dia, sis o set dies a la setmana, especialment quan hi ha molta comanda d'una marca. Les hores extra sovint no es paguen.

El treball infantil

Segons l'OIT, 160 milions de nens i nenes al món treballen en condicions d'explotació. Molts ho fan en fàbriques tèxtils o recollint el cotó que s'usa per fer roba.

La tragèdia del Rana Plaza

El 2013, un edifici de fàbriques de roba a Bangladesh va esfondrar-se. Van morir 1.134 persones, totes treballadores tèxtils. Les marques que produïen allà eren conegudes a tot el món. Després de la tragèdia, algunes van millorar les condicions. Altres no.

Quant val una samarreta?

Una samarreta que compres per 10 euros: al voltant de 0,50 euros van al treballador que l'ha fet. La resta se la reparteixen el transport, la fàbrica, la marca i la botiga.

Què és la fast fashion?

La moda ràpida significa produir moltíssima roba, molt barata i que passa de moda en poques setmanes. Comprem moltes peces i les tirem aviat. Això obliga les fàbriques a produir més i més ràpid, amb preus cada vegada més baixos.

L'impacte ambiental

La indústria de la moda és una de les més contaminants del món. Produir un pantaló texà necessita aproximadament 7.500 litres d'aigua. Els tints que s'usen a les fàbriques sovint s'aboquen als rius dels països on es produeix.

Hi ha roba fabricada de manera justa?

Existeix el comerç just: algunes empreses garanteixen que les persones que fan la roba cobren un sou digne i treballen en bones condicions. Aquesta roba sol ser més cara. No tothom se la pot permetre.

Qui controla les fàbriques?

Les grans marques no solen ser propietàries de les fàbriques. Contracten empreses intermediàries que busquen el preu més barat. Això fa que sigui difícil saber exactament qui i com ha fet la roba.

El boicot a les marques

A vegades, quan es descobreix que una marca usa condicions laborals injustes, la gent deixa de comprar-la com a protesta. Alguns boicots han funcionat i les marques han canviat. Altres vegades, deixar de comprar ha fet que la fàbrica tanqués i els treballadors s'hagin quedat sense feina.

Les lleis que hi ha ara

Espanya i la Unió Europea han aprovat lleis perquè les empreses informin sobre el seu impacte social i ambiental. Però no hi ha cap llei que obligui a pagar un sou mínim als treballadors d'altres països que fabriquen per a marques europees.

Discover PlayDecide. Download games, prepare, play. GET STARTED

Register to download vote results of this PlayDecide game.Register