Play decide_G5B

Hola, sóc Aimee Mullins, una atleta, model i actriu estatunidenca. Vaig néixer amb una patologia anomenada hemimelia fibular que afecta principalment a les cames i els peus, fent que creixin cap a dins. Això va fer que perdés les dues cames amb tan sols un any d'edat. Jo opino que amb esforç i dedicació, al final li he demostrat a tothom que res és impossible, i que amb esforç i superació es poden superar tots els entrebanc que er suposa la vida. Per això he comptat amb moltes prótesis que m’han ajudat a fer realitat els meus somnis. Resumint-ho la tecnologia m’ha canviat la vida.

Sóc Neil Harbisson un artista contemporani i activista ciborg resident a Nova York. Jo em considero la primera persona del món oficialment reconeguda com a ciborg per un govern i la primera persona amb una antena implantada al cap. Vaig néixer amb un probleanomenat cromatisme, el qual et produeix, un problema visual. T'impedeix veure els colors, és a dir, només pots veure en blanc, negre i escales de grisos. La meva història va ser coneguda, gràcies a ser un dels primers cíborg. Això consisteix en portar una antena implantada al cap la qual ofereix la possibilitat de percebre els colors. Una curiositat, és que aquesta antena pot percebre més colors dels que són visibles, com per exemple els de l’espai.

Hola, jo sóc la creadora de Transfiguracions, una col·lecció d'escultures que representen cinc nadons, cadascun amb una modificació corporal implantada quirúrgicamente. Cada alteració que tenen els nadons, pretén resoldre una dificultat futura, com poden ser problemes mèdics, mediambientals o socials. jo busco canviar el món mitjançant la intel·ligència artificial.

Sóc el ícar i vic a Grecia, el meu pare es diu Dèdal i ell va ser que va construir el laberint on estem tancats, ens vam fer famosos gràcies el quadre de la La Caiguda d'Ícar" de Jacob Peter Gowy”. On apareix el meu pare i jo amb les ales amb les que ens vam escapar d’aquell laberint. Però per no voler-li fer cas al meu pare vaig pujar molt a dalt i les ales se'm van desfer.

Som Matt Kenyon i Douglas Easterlyn i som els creadors d’una pròtesi emocional. Es una pròtesi que et pots enganxar al braç i et clava una agulla cada vegada que es retransmet la notícia d'una mort d'un soldat. Nosaltres amb aquest invent volem que les persones tinguin més empatia cap a la gent que va a les guerres, i també intentar evitarles per poder viure millor, i que no es perdin tantes vides per culpa de les guerres.

Hola, el meu nom és José María Guelbenzu i sóc l'escriptor de la novel·la “Amor Verdadero”. Aquesta novel·la narra la història d'amor i lleialtat d'una parella, que dura més de cinquanta anys de vida, des de 1945 fins a 2005,i sobretot és, una reflexió sobre el sentit de l'amor, sobre el valor de l'esforç i sobre la permanència, complicitat i entesa entre dues persones que decideixen lliurement assumir els riscos i les conseqüències d'intentar mantenir els sentiments a través del temps.

Jo sóc Jacob,el pintor de l’obra “la caiguda d'ícar”, Si aprofundim en els detalls i en el significat del quadre, podem observar que hi han algunes similituds entre el quadre i el TGI.
La primera és que el mite explica que el pare d’Ícar li comenta que si vola molt baix la humitat li fondrà les ales, en canvi si vola molt alt se li fondran amb el sol. Ell li diu que no se separi d’ell i tot anirà bé. Però Ícar no fa cas al seu pare i puja cap a dalt i se li cremen les ales.
Amb les xarxes socials passa el mateix, ja que moltes vegades els pares avisen per protegir els seus fills, però els adolescents no obeeixen. Tot i així els pares segueixen protegint-lo, com passa en el cas d’Ícar.
La última relació que podem trobar, és la relació entre les ales i la tecnologia, ja que avui en dia es poden fabricar unes ales amb la tecnologia, com per exemple els avions.