Inteligència Artificial

És una paraula inventada per Thomas More per descriure la concepció imaginaria d’una societat ideal, perfecte en tots els sentits pero que és pràcticament impossible de realitzar. Es persegueix una perfecció en el sentit d’un bon funcionament de les coses, que tot estigui controlat.

Un transhumà és un ésser que s’assembla a un humà en molts aspectes però que té poders i habilitats més enllà dels humans normals. Aquestes habilitats poden incloure una intel·ligència millorada, consciència, força o durabilitat. Els transhumans de vegades apareixen en ciència-ficció com cyborgs o genèticament- humans millorats.

El concepte de des-humanització es sol utilitzar en el terreny de les ciències socials per a referir-se al procés que priva a un ésser humà d’aquelles característiques que identifiquen a l'espècie. Moltes vegades es relaciona aquest concepte a la pèrdua de valors ètics i de la sensibilitat en una persona, per exemple, quan una persona es torna indiferent al patiment de l’altre.

Una mutació genètica és una alteració permanent de la seqüència d’ADN de la que es compon un gen.

És una branca de la ciencia informática en la que les màquines realitzen tasques com una ment humana (aprendre, raonar...). La intel·ligència artificial (IA), és la intel·ligència duta a terme per màquines. Una màquina «intel·ligent» ideal és un agent flexible que percep el seu entorn i porta a terme accions que maximitzen les seves possibilitats d'èxit en algun objectiu o tasca.

Es pot descriure de moltes maneres, incluint: la capacitat de lógica, comprensió, autoconciencia, aprenentatge, coneixement emocional, raonament, planificació, creativitat, pensament crític i resolució de problemes. En resum, es pot descriure com la capacitat de percebre o inferir informació i mantenir-la com coneixement per aplicar-la a comportaments adaptatius a dins d’un entorn o context.

En el món del còmic i de la ficció, un superpoder és una qualitat sobrehumana dels superherois, que atorga al seu posseïdor l'habilitat de realitzar coses que serien impossibles per al comú dels sers humans. Els superpoders poden tenir orígens variats: un accident, un experiment deliberat, herència genètica, orígens no humans (extraterrestres, races fictícies, deïtats, etc.) i altres.

La pròtesi és una extensió que substitueix una part del cos que falta. El principal objectiu d'una pròtesi és substituir una part del cos que hagi estat perduda per una amputació o que no existeixi a causa d’una enfermetat, complint les mateixes funcions que la part que falta. A més se sol utilitzar amb fins estètics com les pròtesis oculars de vidre, o per suplir el cos de funcions de les que no té naturalment.

Un ciborg és una persona a la qual li ha estat incorporat o implantat un aparell electrònic com una part més del seu organisme o com una extensió dels seus sentits.

A través d’una sèrie de protocols d’interacció corporal, la instal·lació de Body Swap permet a dos usuaris intercanviar perspectiva i cos. Aquestes habilitats poden ajudar a un individu a aprendre sobre altres experiències i ajudar a una altre persona. Aquesta màquina, combinant la realitat virtual, ciències cognitives i rendiment, ens ofereix la possibilitat de veure’ns a nosaltres en un cos diferent al mateix temps que ens movem i interactuem.

Transfiguracions és una col·lecció d'escultures que representa a cinc nadons, cadascun amb una modificació corporal implantada quirúrgicament creada per Agatha Haines. Cada alteració pretén resoldre una possible dificultat futura, des de problemes mèdics a qüestions mediambientals.
Les modificacions que s’han fet a els bebès es diuen: Miostomia epidèrmica, Epidermiplàstia tèrmica, Bibuccalplàstia, Extensió Ostergènesi i Podiaectomia.

La realitat virtual és un entorn d'escenes o objectes d'aparença real. El sentit més habitual fa referència a un entorn generat mitjançant tecnologia informàtica, que crea en l'usuari la sensació d'estar immers en ell.

Aquest test serveix per comprovar si tu i la teva parella sou compatibles segons l’ADN dels dos. Utilitza investigacions científiques d’última generació per oferir els últims avenços en ciències de relacions. Examinen la teva relació al llarg de tres mesures de compatibilitat: biocompatibilitat, neurocompatibilitat i compatibilitat psicològica. Després t’informen de com hauries d’actuar per millorar la satisfacció de la relació.

És la mort indolora i provocada a persones que decideixen per una raó personal que no volen continuar vivint. Sovint es tracta de persones que sofreixen d'una malaltia dolorosa i terminal per a la qual no hi ha cap remei.

El terme eugenesia fa referència a el "bon naixement". Es tracta de la disciplina que busca aplicar les lleis biològiques de l'herència per perfeccionar l'espècie humana.

PGD és una prova genètica preimplantacional que es realitza durant la transferència d’embrions, durant la FIV. És una técnica que provee informació sobre la genètica que componen les cèl·lules trobades a l’embrió (un ou fecundat). Serveix per prevenir problemes físics o mentals que pot heredar o sufrir el bebé.

La FIV (fecundació in vitro) és una sèrie complexa de procediments utilitzats per prevenir problemes genètics. Durant la FIV, els ous madurs es recullen en els ovaris i són fecundats per espermatozoides en un laboratori. Normalment, aquest procés va acompanyat de PGD.

Es creu que un forat de cuc tècnicament ens permet el viatge a través del temps. Consisteix en dos forats negres que estan connectats entre si. Fins ara no s’ha descobert cap, però podrien haver dos tipus: un impossible de creuar, com una habitació amb dues portes que s’obren desde fora. El segon tipus seria el que té un forat negre en un extrem (la porta d’entrada) i un forat blanc a l’altre extrem (la porta de sortida).

És una concentració de matèria d’altíssima densitat, tant com per generar un camp gravitatori que cap partícula ni materia, ni tan sols la llum, pot escapar d’ell.

A diferència del forat negre, aquest deixa escapar matèria i energia en lloc d'absorbir-la.

El aerogel és similar a un gel, molt lleuger (més d’un 90% aire) i molt resistent. Però el aerogel de grafè és més novedós i sorprenent, que té el rècord de ser material més lleuger del món amb una densitat de tan sols 0,16 mg/cm3. Gràcies a la seva resistència i a la seva potent capacitat d’absorció, 900 vegades el seu pes, podria tenir interessants usos com en la recollida de vertits tòxics al mar o la creació de pròtesis i plantilles.

Es pot utilitzar per desenvolupar finestres i panells solars. Es crea primer traient el revestiment de la xapa de fusta i després es treballa a nano-escala. L'efecte resultant crea un nou material totalment transparent que té varies aplicacions en la indústria de la construcció i les obres. Al ser un recurs molt barat, pot beneficiar els projectes al reduir el cost.

És més forta que l'acer però sis vegades més lleugera. Primer bullen la fusta en una barreja de sulfit de sodi i hidròxid de sodi, i després la pressionen en calent per aixafar les parets cel·lulars, creant nano fibres duradores. Aquesta "nano fusta" quan es pressiona en una certa direcció és 30 vegades més fort que els materials aïllants tèrmics típics i molt més aïllant.

Maons que aspiren contaminants de l'aire i alliberen aire filtrat. Aquest material innovador per a la construcció està dissenyat per formar part de sistema de ventilació estàndard d'un edifici. Té un sistema de façana de dues capes, amb maons especials a l'exterior i aïllament estàndard a l'interior.

Les finestres podrien estalviar fins a un 40% en costos d'energia. Un nou tipus de finestra intel·ligent que controla la quantitat de llum i calor que entra a l'edifici i a més, és autoalimentada per cèl·lules solars transparents de la pròpia finestra. La tecnologia es diposita en un vidre com una pel·lícula prima, i els investigadors estan treballant per desenvolupar una versió flexible que podria aplicar-se fàcilment a les finestres existents.

És un material que pot substituir l’aire condicionat. El material rep el nom de Hydroceramics (hidroceràmica) i es compon de bombolles d’hidrogel que són capaços de retenir fins a 400 vegades el seu volum en aigua. Gràcies a aquesta propietat, les esferes absorbeixen el líquid i en dies calorosos evaporen el seu contingut, reduint la temperatura dels espais.