Nanotecnologia

Discover PlayDecide. Download games, prepare, play. GET STARTED

Play the game

Download, prepare, discuss & collect results.

Què és la nanotecnologia?
La nanotecnologia és un camp molt ampli que inclou qualsevol tipus d’activitat a nivell d’àtoms i molècules (o de manera més específica, entre 1 i 100 nanòmetres) que podrien tenir aplicacions en el món real. En reconeixement d’aquesta diversitat, molta gent prefereix parlar de nanotecnologies en comptes de nanotecnologia.

Author / translator Andrea Bandelli

Un tret comú explotat per diverses nanotecnologies són les propietats especials que mostren els materials a aquesta escala. Per exemple, si es divideix un cert volum de material en partícules a nanoescala, es pot augmentar de manera radical l’àrea de la superfície. Això fa que el material sigui més reactiu. Aquesta és la raó per la qual el sucre glacé es dissol més ràpid que el sucre granulat. A més, la mida de les partícules a nanoescala implica que puguin entrar a les cèl·lules o passar directament a través de la pell.

Com qualsevol nova tecnologia (per exemple, la del vapor, o l’electricitat), aquestes propietats especials poden ser molt beneficioses o molt perjudicials, segons la situació.

Created 31 January 2010

Last edited 20 June 2018

Topics Politics, Science, Technology

Original Dutch

Policy positions

Policy position 1

Expansió ràpida de la nanotecnologia, regulació mínima
Promote rapid expansion of nanotechnologies, with the minimum of regulation, to ensure its benefits are realised as quickly as possible.

Policy position 2

Continuar amb la nanociència però de manera regulada
Permetre que es continuï amb la recerca científica tot establint noves normes paral·lelament amb els possibles avenços que es puguin donar.

Policy position 3

Nanociència regulada amb diàleg públic
Com a la posició 2. però obrint el diàleg públic en la direcció de la recerca i les aplicacions.

Policy position 4

Sense nanociència, llevat que s’acordi de manera pública i específica
Permetre que es duguin a terme només les recerques i les aplicacions els objectius específics de les quals s’hagin sotmès a un debat i un diàleg públic nacional, generalitzat i continu.

Story cards

Sóc transhumanista. Preveig una convergència de la recerca genètica, de cèl·lules mare, cerebral, cibernètica i de la nanotecnologia, que afavorirà canvis permanents en la genètica humana i moltes més coses. Això no solament eliminaria les malalties genètiques, sinó que també permetria dur a terme altres millores. Podríem ampliar la nostra intel·ligència, incrementar les nostres capacitats sensorials, augmentar la nostra resistència a vèncer l’envelliment. Rebutjo la nostra poca visió de futur religiosa i ètica. Hauríem de comprendre que el destí de la humanitat està a les nostres mans. La regulació ètica no ens n’ha de privar.

Zed Omega

Sóc sacerdot de l’església anglicana. Crec que la vida és sagrada. M’alegro del potencial mèdic de la nanotecnologia, però em preocupa la idea que es pugui usar per millorar les habilitats humanes o es puguin empeltar xips informàtics al cervell. Crec que els científics estan manipulant la nostra humanitat o complaent les il·lusions dels rics. Els problemes humans reals són les nostres flaqueses morals i espirituals, que no poden canviar-se amb la tecnologia.

William Johnson

He tingut la sort d’aconseguir una feina al nou Institut de Nanotecnologies per a l’exèrcit al MIT (l’Institut de la Tecnologia de Massachusetts, als EUA). Estem intentant crear un uniforme de combat amb força incorporada —per ajudar els soldats a aixecar objectes pesants o perquè adquireixin rigidesa al voltant d’una ferida sagnant. Sé que a alguns els preocupa el que estem fent, és a dir, usar nanosensors per millorar la vigilància, per exemple. Però hem de fer-ho per la seguretat nacional —si no ens movem ràpid, ens avançaran.

Joel Reddy

Vaig fer un doctorat en Enginyeria a Harvard, però ara he tornat a l’Índia, a Hyderabad, per establir-hi la meva pròpia empresa de nanotecnologia. Vull formar part del començament de la propera revolució industrial i assegurar-me que ocorri a l’Índia i a la Xina, i no només als EUA i al Japó. Hi ha hagut molts inversors que m’han mostrat el seu interès, perquè veuen que tenim gent brillant que cobra molt menys que als EUA. També hi ajuda el fet que aquí hi ha moltes fàbriques, per la qual cosa seria més fàcil aplicar les nostres recerques.

S B Patel

Sóc física. Treballo en un institut de recerca de nanotecnologia examinant el potencial de les nanopartícules per eliminar la contaminació mediambiental, tot transformant les substàncies perjudicials en benignes. Em va atraure aquesta feina perquè estic molt preocupada pel medi ambient. Però alguns resultats inicials indiquen que aquestes partícules poden tenir de vegades efectes perjudicials en altres espècies, i probablement en els ésser humans. El risc és petit però ningú no sap com n’és de petit. Pesen molt més els beneficis indubtables que els riscos? M’hi quedo o me’n vaig?

Claire Green

Sóc metge. Un pacient va venir a la meva consulta perquè tenia tos. Li vaig demanar una mostra de sang per fer una prova genètica i veure quin antibiòtic s’adequava al seu perfil genètic. Li vaig explicar que amb la nanotecnologia podria obtenir un perfil dels seus gens en un minut. El resultat mostra quin medicament és el millor per a la tos. Tanmateix, el seu perfil genètic va mostrar un risc alt de desenvolupar una malaltia. Aquest home només va venir per la tos. Li ho hauria de dir? Realment vol saber-ho?

Fred Smith

Sóc la directora general d’InsulinNano SA, que fabrica agulles minúscules per implantar-se a la pell, que alliberen insulina automàticament a la sang dels diabètics. L’empresa es va crear amb capital estatal per ajudar les empreses de nanomedicina a treure els seus productes al mercat. Una vegada provades, n’hi ha molta demanda. Però els assagis clínics s’han retardat, i els fons s’exhaureixen. L’exèrcit està interessat a desenvolupar les nostres agulles per injectar antídots d’armes biològiques, als soldats en el camp de batalla. Hauria d’aprofitar-ho per rellançar les nostres finances o entelaria l’objectiu mèdic de l’empresa?

Jane Bold

He depurat una tècnica per unir un medicament a nanopartícules d’or que podrien viatjar a través del flux sanguini, cercar i destruir cèl·lules malaltes, però deixar les sanes intactes. Un grup d’activistes va interrompre la meva conferència cridant: “Com sap que no destruirà les cèl·lules equivocades? Les partícules d’or també poden causar càncer.” “Ximpleries!”, vaig contestar. “Hem fet proves exhaustives en animals i no hem vist efectes negatius.” “Però no ho han comprovat en humans”, van replicar. “No”, vaig respondre jo, “però no hi ha avenç sense risc.”

Sir Richard Macdonald

INFO CARDSISSUE CARDS

Tecnologies de perfeccionament del cos humà

És acceptable usar processos desenvolupats en els tractaments mèdics per millorar el cos humà, com per exemple augmentar la memòria o alentir el procés d’envelliment?

L’impacte de les nanotecnologies

Algunes persones pensen que afectaran les nostres vides com ho van fer l’electricitat o el plàstic, però ningú no sap quins aspectes de la nanociència d’avui seran útils en el futur.

Tecnologies amb conseqüències inesperades

Exemples de conseqüències inesperades poden ser l’augment de la resistència dels virus i els bacteris als medicaments, la persistència de les substàncies químiques al medi, accidents nuclears, abocaments de cru i l’escalfament global. Els efectes de la nanotecnologia són així d’impredictibles.

Els drets humans i la discriminació

Aquelles persones que no s’hagin sotmès a “millores” podrien ser discriminades.

L’informe sobre el compromís públic de la Royal Society britànica

L’informe considera el compromís públic com quelcom que té lloc després que els experts s’hagin pronunciat. Fins a quin grau s’hauria d’implicar la societat en l’establiment d’agendes de recerca sobre nanotecnologia?

Justícia i equitat

La qüestió clau de l’equitat és com podem usar la nanotecnologia per contribuir al desenvolupament per tal d’estrènyer la bretxa entre el món ric i el món pobre.

Les nanopartícules dins dels organismes?

Hi ha grans dubtes sobre què passarà si s’introdueixen nanopartícules dins dels organismes. Una de les principals preocupacions és que afectin la manera com funcionen les proteïnes.

S’exagera quant al risc per a la salut?

Les nanopartícules no són noves. Les inhalem dels gasos de combustió dels motors dièsel, del fum de les cigarretes, la laca, les espelmes enceses i les torrades.

Manca d’informació

Gairebé no existeix informació sobre l’efecte de les nanopartícules sobre les espècies diferents a la humana, o sobre com es comporten en l’aire, l’aigua o a terra.

Un excés de regulació entorpeix el progrés

Perquè la innovació prosperi, la recerca del coneixement no ha d’estar limitada per un excés de regulació.

La tecnologia pot ser neutral?

Encara que alguns defensen que la nanotecnologia és èticament neutral, i que el seu impacte depèn de com s’usi, molts altres opinen que la tecnologia reflecteix els valors dels seus inventors, qui la finança i la seva societat.

A qui pertany la ciència?

Hi ha diferència entre la recerca finançada per la indústria i la finançada per l’Estat? S’haurien de regir amb regulacions diferents? Està bé que la recerca comercial es mantingui “en secret”?

Diferències entre el món desenvolupat i en vies de desenvolupament quant als diners i la salut

La nanotecnologia podria augmentar la bretxa amb els països pobres? Les regulacions estrictes podrien provocar que els fabricants es desplacin a països pobres i forcin la gent a enfrontar-se a situacions de perill que aquí estan prohibides?

Dues qüestions bàsiques per a plantejar-nos amb les noves tecnologies:

• Qui en controla l’ús?
• Qui se’n beneficia?

El procés d’envelliment

Ens hauríem de conformar a viure fins a una edat “normal” o hauríem d’intentar aturar el procés d’envelliment?

Per què ens cal investigar les implicacions

Hi ha el perill que la nanotecnologia fracassi si l’estudi rigorós de les seves implicacions ètiques, mediambientals, econòmiques, legals i socials no assoleix la rapidesa de l’avenç en la ciència.

La regulació enfront del compromís públic

“Una bona regulació és més important que qualsevol tipus de compromís públic.” Jonathon Porritt, expert britànic en medi ambient.

Quan ha de tenir lloc el diàleg públic?

L’informe de la Royal Society britànica, un organisme científic independent, diu que s’hauria de donar “abans que les decisions crítiques sobre la tecnologia siguin irreversibles o es quedin ‘estancades’”. Això acostuma a passar quan les empreses comencen a produir productes comercials.

Serveix per a alguna cosa el compromís públic?

És gairebé impossible alentir o controlar algunes àrees de la ciència en un país i en una època en què el món està interconnectat.

La regulació i la velocitat del canvi

Podem desenvolupar de manera realista un procés de regulació que regeixi un camp tan divers i canviant com ara les nanotecnologies?

La regulació existent

N’hi hauria d’haver prou amb cobrir les aplicacions convencionals a països amb una legislació forta en temes com ara la sanitat i la seguretat laboral, els productes farmacèutics i el medi ambient.

Els drets humans i la intimitat

Els governs tindrien “capacitat il·limitada de vigilància”, amb la possibilitat d’usar dispositius invisibles de control i seguiment.

L’opinió de l’escèptic

Les tecnologies del segle XXI (genètica, nanotecnologia, robòtica) són tan potents que poden crear nous tipus d’accidents i d’abusos. Per primera vegada, estarien a l’abast dels individus i els petits grups.

Xips a aparells elèctrics

Això permetria al venedor i al fabricant localitzar el comprador i el seu parador. Es tractaria més aviat d’un avantatge, per exemple, per evitar la delinqüència, o un inconvenient, per exemple, per a la intimitat?

Què tenen d’especial les coses a nanoescala?

Moltes! En aquesta escala, els materials amb què estem familiaritzats poden mostrar noves propietats elèctriques, químiques i magnètiques. Podem manipular àtoms individualment o, fins i tot, fabricar motors minúsculs.

Què passa a la nanoescala? 1

Les nanopartícules són peces minúscules d’un material. A mesura que les partícules disminueixen, l’àrea de superfície augmenta relativament. Aquesta és la raó per la qual el sucre glacé es dissol més ràpid que el sucre granulat.

Què passa a la nanoescala? 2

Les partícules a nanoescala poden entrar a les cèl·lules o passar directament a través de la pell. Com qualsevol altra nova tecnologia (com per exemple l’electricitat) aquestes propietats poden ser molt beneficioses o molt perjudicials.

Què passa a nanoescala? 3

Les coses es comporten de manera inusual. Per exemple:
• L’or, normalment no reactiu, es fa més reactiu i es fon a temperatura més baixa.
• El coure deixa de ser bon conductor de l’electricitat.

Què és la nanotecnologia?

La nanotecnologia és un terme genèric que s’usa per descriure qualsevol tecnologia que s’ocupa dels objectes que mesuren entre 1 i 100 nanòmetres, en almenys una de les seves dimensions.

Les nanopartícules es poden donar-se de manera natural

S’observen nanopartícules d’or i de plata en roques sedimentàries. Les erupcions volcàniques produeixen nanopartícules i alguns compostos de la sal al mar contenen nanopartícules.

Nanotubs de carboni 1

Un nanotub és com un minúscul full de carboni enrotllat en forma de cilindre. Té un diàmetre d’un parell de nanòmetres, gairebé 10.000 vegades més fi que un cabell humà.

Recomanacions de la Royal Society britànica l’any 2004

“Les fàbriques i els laboratoris de recerca haurien de tractar les nanopartícules i els nanotubs fabricats com si fossis perillosos, i intentar reduir-los o eliminar-los dels corrents de rebuigs.”

Toxicitat

Les nanopartícules i els nanotubs tenen propietats diferents a les del mateix component en la seva forma ampliada. Com que són tan petites, aquestes partícules poden penetrar a les cèl·lules i poden ser de vegades més tòxiques.

Riscos sanitaris

La Royal Society, un organisme científic independent britànic, va recomanar que s’evités l’exposició als nanotubs en l’aire fins que se’n duguessin a terme més recerques.

La “plaga grisa”

El científic Eric Drexler va suggerir que les nanomàquines podrien “autoreproduir-se” i podrien consumir tot el material de la Terra. Això ara es considera inviable i l’autor s’ha retractat de les seves afirmacions.

Nanotubs de carboni 2

Manifesten una força excepcional (són 100 vegades més forts i 6 vegades més lleugers que l’acer) així com propietats elèctriques. Això és potencialment útil per a l’administració de medicaments i també per a aplicacions elèctriques mecàniques.

Qui inverteix en nanotecnologies?

Els EUA i el Japó hi inverteixen la major part del capital. La UE i els països europeus hi estant gastant més de mil milions d’euros en quatre anys. Els països més grans en vies de desenvolupament són també grans inversors.

Aplicacions actuals 1

Les nanopartícules de plata s’han usat en els mitjons per reduir la pudor. L’efecte antibacteri de la plata augmenta perquè l’àrea de superfície a nanoescala és més gran.

Aplicacions actuals 2

La Marina nord-americana ha començat a utilitzar recobriments ceràmics a nanoescala en vaixells. Això evita que els animals marins en corroeixin els components metàl·lics i estalvia cada any gairebé un milió de dòlars per vaixell.

Aplicacions possibles 1

Les nanopartícules magnètiques poden guiar i ubicar el medicament en el centre de la malaltia. Els nanotubs es poden farcir amb medicaments i l’administració es pot controlar des de fora del cos.

Aplicacions possibles 2

Es poden usar partícules diminutes d’or enganxades a fragments de DNA per detectar organismes patògens a la sang, com ara els virus o els bacteris.

Aplicacions possibles 3

Les vacunes es poden encapsular dins de nanomaterials perquè així no cal refrigeració. No sabem què passaria quan deixessin de funcionar, situació que ja s’està estudiant.

Aplicacions possibles 4

Les nanopartícules de ferro es poden unir al teixit cancerós. Es poden escalfar mitjançant camps magnètics i usar-se per destruir les cèl·lules cancerígenes.

Aplicacions possibles 5

Actualment les pròtesis de maluc duren uns deu anys. Amb un recobriment de ceràmica podrien durar 40 anys. Això és degut al fet que la ceràmica és més duradora a nanoescala.

Aplicacions possibles 6

Els nous sistemes d’il·luminació que usen nanotubs de carboni podrien reduir a la meitat el consum d’energia elèctrica per a il·luminació.

Aplicacions possibles 7

Els nous materials podrien reduir el cost de les cèl·lules solars. Això podria fer que la producció generalitzada d’electricitat mitjançant cèl·lules fotovoltaiques fos una perspectiva econòmica viable.

Aplicacions possibles 8

Les nanopartícules especialitzades es podrien usar per destoxicar l’aigua, el sòl i fins i tot l’aire contaminat. Ara també podem crear membranes amb porus prou petits per filtrar de l’aigua les partícules de virus.

Aplicacions possibles 9

L’emissió de llum mitjançant nanomaterials podria usar-se per fabricar pantalles de televisió del gruix d’un full de paper, que podria enrotllar-se com un diari. Podrien necessitar molt poca quantitat d’energia.