Cultius modificats genèticament

Discover PlayDecide. Download games, prepare, play. GET STARTED

Play the game

Download, prepare, discuss & collect results.

Author / translator Cesc Ayora

L’any 1994 l’empresa Calgene va comercialitzar als Estats Units llavors del tomàquet Flavr Savr, producte de la modificació genètica d’una tomaquera per tal d’incrementar el temps de conservació dels seus fruits. Des d’aleshores els vertiginosos avenços de l’enginyeria genètica i la biotecnologia han posat a disposició dels agricultors un gran ventall de vegetals modificats genèticament, alhora que han situat damunt la taula preguntes cabdals sobre la conveniència de permetre, regular o prohibir el cultiu i el consum d’aquests productes. El dilema que ens cal afrontar ara, com a societat, engloba qüestions complexes que van des de la seguretat alimentària, la sostenibilitat i la regulació fins a les implicacions ètiques, ambientals i econòmiques de la modificació genètica d’organismes. Mentre alguns defensen els beneficis potencials d'aquests cultius en la lluita contra la fam, altres expressen preocupacions sobre els seus efectes, encara poc coneguts, en la salut humana i els ecosistemes.

Created 30 October 2023

Last edited 1 November 2023

Topics Environment, Food, Science

Policy positions

Policy position 1

La modificació genètica de vegetals planteja seriosos dubtes sobre la seguretat alimentària i la salut pública. Caldria prohibir completament la modificació genètica, ja que els riscos potencials superen els possibles beneficis. Aquesta tecnologia no provada podria tenir efectes irreversibles i perjudicials per a la salut humana i la biodiversitat. Preservar la integritat dels nostres cultius naturals és fonamental per al futur de l'agricultura.

Policy position 2

El consumidor té el dret fonamental de saber què està consumint. Per això, és essencial implementar regulacions que garanteixin un etiquetatge clar i precís dels aliments amb ingredients modificats genèticament. La transparència és crucial perquè els consumidors prenguin decisions informades sobre la seva alimentació, preservant així la seva llibertat d'elecció.

Policy position 3

Tot i reconèixer el potencial de la modificació genètica en vegetals, és indispensable establir regulacions estrictes per supervisar el seu desenvolupament i aplicació. Aquestes regulacions han de garantir la seguretat alimentària i la protecció del medi ambient. Una supervisió rigorosa és essencial per assegurar que els cultius modificats genèticament no representin riscos significatius per a la salut ni per a l'ecosistema.

Policy position 4

La modificació genètica de vegetals representa el futur de l'agricultura i la clau per abordar la crisi alimentària mundial. Aquesta tecnologia ofereix la promesa de cultius més resistents a les condicions extremes, plagues i malalties, així com també aliments més nutritius i sans. Cal permetre el cultiu de vegetals modificats genèticament per tal de garantir una producció d'aliments suficient per a una població mundial en expansió.

Story cards

Sóc la Dra. Rosalina Carbassa. Treballo al Centre de Recerca en Genòmica Agrícola (CRAG), a Bellaterra. M'apassiona la biotecnologia agrícola i m'hi dedico des de fa 15 anys. La meva recerca, sobre cereals transgènics, demostra que la modificació genètica de vegetals és una opció viable per tal de garantir l'accés a l'aliment de tota la població mundial i, molt especialment, de la població dels països en vies de desenvolupament. Aquests vegetals, no només resisteixen millor les malalties i les condicions climàtiques extremes, sinó que crec fermament que són essencials per combatre la fam a escala global i que tindran un paper destacat en l'adaptació a l'emergència climàtica.

Rosalina Carbassa, Doctora en Genètica al CRAG

Sóc l'Olivia Vinyes i sóc propietària de 400ha de terreny agrícola, on cultivem, sobretot, el cereal. Des de fa cinc anys que plantem blat de moro de la varietat MON 810 desenvolupada per Monsanto i que és resistent a la plaga del barrinador. Hem aconseguit millorar enormement el rendiment de la nostra explotació i hem multiplicat per cinc els ingressos: les plantes ara no emmalalteixen i no ens cal comprar insecticides per tractar les plagues. Tan aviat com ens permetin cultivar altres llavors modificades genèticament ho farem, ja que només hi veiem avantatges econòmics, empresarials i també productius.

Olivia Vinyes, gran propietària agrícola

Sóc en Ramon Santos i actualment sóc Conseller Delegat de l'empresa GenVeg, amb seu a Tarragona i dedicada a la recerca i la comercialització de llavors de vegetals modificats genèticament per tal de millorar-ne la productivitat agrícola. Les nostres llavors es venen, sobretot, en països sudamericans, on se'n permet el cultiu. Ens agradaria que la Unió Europea autoritzi la implementació de l'agricultura en base a vegetals modificats genèticament perquè pensem que és indispensable per al nostre futur alimentari. A Europa cada cop hi ha menys agricultors i menys superfície cultivada i cultivable (fruit del canvi climàtic). Sense canviar la manera de cultivar serà difícil ser autosuficients des d'un punt de vista alimentari en el futur.

Ramon Santos, empresari del sector biotecnològic

Sóc en Josep Omer i sóc pagès des des fa més de 40 anys al petit poble de Torà. Tinc un parell d'hectàrees de terreny on cultivo verdures i hortalisses i també cereal. Estic convençut que l'ús de cultius modificats genèticament amenaça greument la biodiversitat i la sostenibilitat de les pràctiques agrícoles tradicionals. Cal preservar les llavors locals i evitar que les grans corporacions biotecnològiques acabin desplaçant les varietats tradicionals amb llavors modificades.

Josep Omer, agricultor

Sóc l'Isabel Flor i sóc una fervent defensora del medi ambient. Sóc la portaveu de GreenTeas, una ONG ambientalista que defensa la preservació de les tècniques agrícoles tradicionals i l'agricultura ecològica i sostenible. Considero que els cultius modificats genèticament poden tenir efectes negatius en els ecosistemes, com la contaminació genètica i la reducció de la biodiversitat. Així ho avalen alguns estudis científics. La meva passió per la conservació de la natura em porta a oposar-me frontalment a aquestes pràctiques agrícoles.

Isabel Flor, activista ambientalista

Sóc en Buba Surh i tinc una petita plantació de cotó a l'Índia. Fa 10 anys vaig provar les llavors de cotó modificades genèticament d'una gran empresa agroquímica com Monsanto. Amb l'esperança de millorar els rendiments i fer front a les plagues que afectaven les meves collites, vaig invertir en aquestes llavors i en els productes químics associats. Tot i que inicialment els resultats semblaven prometedors, ben aviat em vaig adonar dels elevats costos associats a aquest tipus de cultius: les despeses per aquestes llavors patentades i els productes químics eren inabastables per a mi. Vaig voler tornar a les llavors tradicionals, però Monsanto em va acusar de trencar l'acord de patents i em va demandar. Després de perdre-ho pràcticament tot, vaig decidir tornar a les pràctiques agrícoles tradicionals, tot defensant els drets dels petits agricultors i criticant les pràctiques de les empreses agroquímiques que, des de la meva perspectiva, posen en perill la subsistència i la tradició agrícola.

Buba Surh, agricultor del cotó a l'Índia i activista

Sóc l'Anna Blumenkohl, comissària europea d'Agricultura i Desenvolupament Rural. Estic compromesa amb la presa de decisions informades i responsables. He adoptat una postura cautelosa respecte a la implementació del cultiu de vegetals transgènics a la Unió Europea. Com a defensora de la ciència i la investigació, crec fermament en l'ús de dades i resultats de recerca fonamentats per a prendre decisions polítiques rellevants. Considero que encara hi ha mancances en la comprensió dels seus efectes a llarg termini sobre la salut humana, l'entorn i la biodiversitat. Abogo per un enfocament basat en l'evidència científica, promocionant una investigació exhaustiva i rigorosa abans de prendre decisions definitives sobre la implementació dels cultius transgènics a la UE. La protecció dels interessos dels ciutadans i la preservació del medi ambient són el nucli de les meves preocupacions, i el meu objectiu és garantir que les polítiques agrícoles estiguin fonamentades en la màxima informació científica disponible abans de realitzar canvis significatius en aquest àmbit.

Anna Blumenkohl, comissària europea d'Agricultura i Desenvolupament Rural

Sóc en Joan Aftalina, advocat compromès amb la defensa dels drets dels consumidors. M'asseguro que els consumidors tinguin l'informació necessària per prendre decisions informades sobre els aliments que consumeixen. Estic convençut que l'etiquetatge adequat dels aliments és una qüestió crítica pel dret dels consumidors a triar el que mengen. En el cas dels cultius genèticament modificats, considero que la transparència és clau: els consumidors han de tenir accés a informació clara i precisa sobre si un aliment conté ingredients transgènics. La defensa d'aquests drets implica lluitar per la transparència i per garantir que els consumidors puguin prendre decisions basades en les seves pròpies preferències i valors personals. Lluitaré per assegurar que aquests drets siguin respectats i protegits en el marc legal.

Joan Aftalina, advocat compromès amb la defensa dels drets del consumidor

Sóc la doctora Sofia Fiore, professora de Filosofia i escriptora apassionada pel potencial de l'agricultura transgènica a l'hora d'afrontar els desafiaments alimentaris i mediambientals. La meva investigació i els meus llibres defensen ferms arguments en favor dels cultius transgènics com una eina poderosa per assolir la sobirania alimentària, lluitar contra la fam i abordar el canvi climàtic. El meu compromís amb aquesta causa neix de la convicció que les oportunitats que ofereixen aquests cultius superen els riscos percebuts. Estic segura que, amb una regulació adequada i una supervisió diligent, aquests cultius poden proporcionar aliments més resistents, nutritius i abundants, ajudant a alimentar una població mundial creixent en un entorn canviant. La meva tasca com a divulgadora és informar i desafiar les percepcions negatives al voltant de la modificació genètica, fomentant una visió més equilibrada i fomentant el diàleg sobre com aquests cultius poden ser una eina valuosa per millorar la nostra seguretat alimentària i abordar els reptes del canvi climàtic.

Sofia Fiore, Doctora en Filosofia, activista i escriptora

INFO CARDSISSUE CARDS

Seguretat alimentària

Els partidaris dels cultius modificats genèticament destaquen els nombrosos estudis i organitzacions, com ara l'OMS i l'Acadèmia de Ciències dels EUA, que afirmen que no hi ha evidència que els aliments derivats d'aquests cultius siguin menys segurs que els convencionals. En canvi, els detractors assenyalen la manca d'estudis conclusius que avalin la seva seguretat a llarg termini. A més, els amoïna la transparència en la divulgació dels estudis.

Impacte Ambiental

Investigacions mostren que els cultius genèticament modificats podrien reduir l'ús d'insecticides i herbicides, disminuint la contaminació ambiental associada a l'agricultura convencional. Preocupa, però, l'aparició de resistències a aquests productes, així com l'impacte en la biodiversitat. La coexistència entre els cultius modificats i els convencionals podria ser problemàtica, ja que podrien creuar-se i comprometre la diversitat genètica.

Sobirania Alimentària

A favor, els defensors dels cultius modificats genèticament argumenten que poden millorar la capacitat dels països per produir aliments suficients, especialment en regions amb risc d'inseguretat alimentària. Alguns crítics expressen preocupació per la dependència que aquest tipus de cultius podria crear envers les empreses multinacionals i els possibles riscos de control de llavors i patents per a petits agricultors.

Drets dels Consumidors

Un argument a favor de l'etiquetatge clar dels aliments amb ingredients derivats de cultius modificats genèticament és que els consumidors tenen dret a saber què mengen i triar en conseqüència. Així però, aquesta pràctica podria ser costosa i complicaria la logística a la indústria alimentària, segons els detractors. Es diu que l'etiquetatge podria crear confusió i un estigma injustificat entorn dels aliments derivats de cultius modificats.

Economia i Agricultura

Els defensors dels cultius modificats genèticament destaquen els beneficis econòmics per als agricultors, així com una menor utilització de pesticides, una major eficiència en la producció i una reducció de les pèrdues de collita. No obstant això, els detractors adverteixen dels elevats costos inicials associats amb aquests cultius i de la possible dependència continuada de les empreses (sovint multinacionals agroquímiques) que els proporcionen.

Investigació i Desenvolupament

L'aportació de fons a la investigació de cultius modificats genèticament podria oferir noves varietats de plantes més resistents a plagues i condicions ambientals extremes, millorant la seguretat alimentària i facilitant l'adaptació al canvi climàtic. Tanmateix, aquesta inversió podria estar més aviat concentrada en interessos comercials de les grans empreses agroalimentàries, amb menys suport a la recerca independent.

Ètica i Principis Morals

Els partidaris dels cultius modificats genèticament argumenten que la modificació genètica és una extensió de les pràctiques agrícoles tradicionals, mentre que els detractors suggereixen que hi ha preocupacions ètiques sobre la manipulació genètica i els possibles efectes no intencionats i, potser no previstos, sobre la salut i l'entorn.

Resistència i Adaptació

La resistència dels cultius modificats genèticament a les plagues i les condicions extremes com el clima pot contribuir a reduir l'ús de productes químics, però també podria provocar un augment en la resistència de les plagues a llarg termini, segons alguns estudis. Això podria resultar en la necessitat d'utilitzar més pesticides o en la creació de nous tipus de plagues resistents.

Regulació i Legislació

Hi ha consens en la necessitat de marcs reguladors eficaços per garantir la seguretat dels aliments derivats de cultius modificats genèticament. Els defensors destaquen la importància de normatives clares i rigoroses que protegeixin els consumidors. Als crítics, en canvi, els preocupa el cost i la complexitat de la implementació d'aquestes regulacions i argumenten que podrien ser massa restrictives per als petits agricultors i les empreses

Perspectiva Global vs. Local

Les necessitats entre països desenvolupats i en desenvolupament varien en la implementació dels cultius modificats genèticament. Des d'una perspectiva global, s'argumenta que aquests cultius poden oferir solucions a la fam i a la crisi alimentària global. No obstant això, els detractors adverteixen que les solucions globals poden ignorar les realitats locals (dependència, patents, capacitat dels petits agricultors per afrontar les despeses...).

Àrees de cultiu

Hi ha més de 150 milions d'hectàrees de cultius modificats genèticament al món. Pràcticament la meitat (71,5M) es troben als Estats Units i just per darrere hi ha Brasil (52,8M), Argentina (24,5M), India (11,6M) i Canadà (11M). Aquests 5 països alberguen més d'un 90% de la superfície mundial cultivada amb vegetals modificats genèticament. A la Unió Europea, Espanya suma més d'un 90% de la superfície cultivada amb vegetals modificats genèticament.

Cultius més comuns

Els cultius modificats genèticament més estesos són el blat de moro, la soja, el cotó i la colça. A la Unió Europea l'únic cultiu permès és el blat de moro de la varietat MON 810, que es conrea, sobretot, a Espanya i particularment a Catalunya i l'Aragó. Més enllà dels cultius esmentats, també hi ha varietats modificades genèticament de patates, papaia, albergínia, canya de sucre o arròs.

Impacte sobre l'ús d'herbicides i pesticides

S'estima que els cultius de vegetals modificats genèticament redueixen l'ús de pesticides al voltant d'un 40%. Per contra, els vegetals modificats genèticament per tal de fer-los resistents a herbicides, provoquen un increment en l'ús d'aquests productes químics que podria oscil·lar entre el 56% i el 239%.

Productivitat i rendiment

L'any 2014 es va publicar una revisió de 147 estudis sobre l'impacte de la modificació genètica en el rendiment dels cultius, arribant a la conclusió que l'ús d'aquest tipus de vegetals incrementava en un 22% la producció. En països industrialitzats de clima temperat, com Espanya, el rendiment d'aquests cultius millorava en un 10% la producció.

Consum global

Segons els resultats de la cerca, s'estima que entre el 70% i el 80% dels aliments processats als Estats Units contenen almenys un ingredient modificat genèticament, generalment un producte de les plantes de soja, blat de moro, remolatxa sucrera, cotó o papaia. A més, més del 90% del blat de moro, el cotó i la soja als Estats Units són modificats genèticament. A Europa la regulació és més estricta i aquest percentatge, força més baix.

Mercat de llavors i patents

Només quatre empreses (Bayer-Monsanto, Corteva-DuPont, BASF i ChemChina-Syngenta) controlen més del 60% del mercat de llavors de vegetals modificats genèticament a nivell mundial. L'empresa farmacèutica Bayer va comprar l'any 2018 Monsanto, el gegant biotecnològic que havia monopolitzat la indústria de l'enginyeria genètica aplicada a l'agricultura durant dècades. Tant a Europa com als Estats Units, Bayer segueix dominant el mercat de llavors.

Costos i preus

Segons un article de The Breakthrough Institute, els preus de les llavors convencionals han augmentat un 200% en els últims 20 anys, mentre que els de les llavors modificades genèticament han augmentat un 700%. Les llavors convencionals són força més econòmiques. Això es deu a diversos factors, com ara la propietat intel·lectual, la regulació i el cost de desenvolupar una nova llavor (entre 136 i 186 milions de dòlars).

Legislació europea

La Unió Europea ha mantingut fins ara una política restrictiva sobre els cultius modificats genèticament. Únicament ha permès el cultiu de la varietat de blat de moro MON 810, però l'autorització ja ha vençut i està esperant a ser renovada. La importació de cultius modificats genèticament destinats a l'alimentació humana o animal està també molt regulada i cal el permís de l'EFSA. Els aliments que contenen aquests vegetals han d'estar etiquetats.

Legislació al món

La regulació sobre cultius modificats genèticament és molt laxa als Estats Units. No hi ha una normativa federal i l'únic requisit per vendre llavors modificades és el d'haver obtingut l'autorització de la FDA. Països com la Xina, Brasil o Argentina també tenen una normativa força permissiva. En canvi, Russia, un dels principals productors agrícoles al món, en té prohibit el cultiu i la importació.

Els primers cultius modificats genèticament

El primer vegetal modificat genèticament va ser la planta del tabac, que se la va dotar experimentalment de resistència a virus patògens. L'any 1994 l'empresa Calgene (que seria absorbida més tard per Monsanto) aconseguiria el primer tomàquet modificat genèticament per tal d'allargar-li la vida útil retardant la velocitat del procés de maduració. El tomàquet Flavr Savr no tindria massa èxit i seria retirat del mercat el 1997.

Selecció artificial

Fa més de 10000 anys que els humans seleccionem les varietats de vegetals i d'animals que més ens interessen per tal de maximitzar la producció agrícola o ramadera. És el que es coneix com a selecció artificial i és fruit d'aquest procés que fruites com el plàtan o la síndria són comestibles i no són plenes de llavors o que podem obtenir grans quantitats de llet de les vaques diàriament.

Seguretat dels aliments

Els efectes dels cultius modificats genèticament en la salut són un tema controvertit i encara no s'ha arribat a una conclusió definitiva, però la majoria d'estudis apunten que són segurs i no presenten riscos, tal com també avala l'OMS. Poden ser més nutritius que els aliments tradicionals i resistir millor les plagues i les malalties, però podrien induir resistències i noves al·lèrgies. No hi ha estudis sobre els seus efectes a llarg termini.

Implicacions ecològiques positives

Els cultius modificats genèticament poden reduir l'ús de pesticides i herbicides nocius, ja que poden ser més resistents a les plagues i les malalties. Això pot incidir en la contaminació dels sòls i els aqüífers i millorar la salut dels ecosistemes. A més a més, poden ajudar a mitigar l'ús de combustibles fòssils, ja que poden requerir menys aplicacions de pesticides i herbicides, disminuint les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Implicacions ecològiques negatives

Els cultius modificats genèticament poden contribuir a la pèrdua de biodiversitat, ja que poden desplaçar les espècies autòctones o contaminar-les genèticament i alterar els ecosistemes naturals. També poden generar plagues i males herbes resistents als pesticides i herbicides, la qual cosa pot portar a l'ús de pesticides i herbicides més nocius i a la pèrdua de biodiversitat.

Adaptació al canvi climàtic

La modificació genètica de vegetals pot dur a l'obtenció de varietats més resistents a les condicions extremes derivades de l'emergència climàtica. És possible que l'augment de la temperatura global posi en risc la productivitat dels cultius agrícoles a gran part del planeta i la modificació genètica pot esdevenir un factor clau per minimitzar l'impacte econòmic i social d'aquests canvis en el clima.

El cas de Monsanto a l'Índia

Monsanto fou la principal empresa de llavors modificades genèticament. Va vendre les seves llavors de cotó a l'Índia, imposant patents, generant costos elevats i dependència dels agricultors, mentre alguns es van enfrontar a deutes i problemes legals a causa dels drets de propietat intel·lectual. Això va suscitar fortes protestes i conseqüències socials (suicidis d'agricultors, demandes per la regulació dels cultius modificats genèticament...).

El conflicte de Monsanto als EUA

Monsanto, principal productor de llavors modificades genèticament, va demandar molts agricultors americans per infracció de patents quan els camps amb cultius no modificats genèticament van ser contaminats amb les seves llavors modificades genèticament. Això va provocar disputes legals sobre la propietat de les llavors i va originar protestes entre els agricultors que no utilitzaven cultius modificats i que denunciaven pràctiques d'extorsió.

Catalunya, país lliure de transgènics

L'any 2014 un total de 37495 catalans van participar d'un multireferèndum on es formulaven preguntes sobre com voldrien que fos un hipotètic estat independent. La primera de les preguntes preguntava sobre la possibilitat que Catalunya fos un "país lliure de transgènics" i un 91,5% dels enquestats hi van estar d'acord.

Transgènic vs. OMG

Un organisme modificat genèticament (OMG) és un organisme que ha estat modificat per afegir-li o eliminar-li gens. Un organisme transgènic és un tipus d'OMG que ha estat modificat genèticament per tal d'afegir gens d'una altra espècie. Tots els organismes transgènics són organismes modificats genèticament, però no tots els organismes modificats genèticament són organismes transgènics.

Modificació genètica de vegetals

Per obtenir un vegetal modificat genèticament, es prenen gens específics d'una espècie o sintetitzats artificialment i s'introdueixen o modifiquen en el genoma de la planta objectiu utilitzant tècniques de laboratori. Això pot implicar la inserció, supressió o modificació de gens per aconseguir característiques desitjades, com resistència a plagues o herbicides, o millora de la qualitat i rendiment de la planta.

El "Golden Rice"

El "Golden Rice" és una varietat d'arròs de cultiu modificat genèticament per incloure betacarotè (una font de vitamina A) entre els seus nutrients. Busca abordar la deficiència d'aquesta vitamina en regions on el consum d'arròs (molt pobre en vitamina A) és elevat, oferint una solució per a problemes de salut pública com la ceguesa i la malnutrició. L'any 2022 el govern de Filipines en va autoritzar el cultiu al país.

Biotecnologia vegetal

La recerca actual en biotecnologia vegetal està treballant sobre la modificació genètica de determinades plantes per tal d'obtenir substàncies d'interès biomèdic, com ara proteïnes terapèutiques (com la insulina que necessiten les persones diabètiques), anticossos, vacunes o hormones humanes.