El futur del delta de l'Ebre

Discover PlayDecide. Download games, prepare, play. GET STARTED

Play the game

Download, prepare, discuss & collect results.

El delta de l'Ebre està tocat de mort. Mentre entitats ecologistes i agricultors demanen fer arribar els sediments que estan atrapats a les preses, d'altres creuen que les preses són absolutament necessàries per a l'abastiment d'aigua i d'energia en fonts renovables.

Author / translator Albert

Created 5 June 2023

Last edited 15 June 2023

Topics Climate, Energy, Environment

Policy positions

Policy position 1

La prioritat mundial ha de ser produir el 100% d'energia renovable, encara que això inclogui l'energia hidràulica i l'impacte que té en el curs del riu la construcció de preses hidroelèctriques.

Policy position 2

S'han de destruir les preses del curs baix del riu Ebre perquè el seu impacte en la regressió del Delta és massa gran perquè no compensi els beneficis dels embassaments d'aigua.

Policy position 3

No cal destruir cap presa d'aigua perquè són necessàries per emmagatzemar l'aigua i produir energia renovable, però sí que s'ha de teixir un pla per fer arribar els sediments encallats a les preses del curs baix del riu.

Policy position 4

Hem d'assumir que les preses d'aigua són necessàries i que els sediments no podran baixar, per tant, la solució és portar sorra d'altres llocs i anar reomplint les parts del Delta que pateixin inundacions de l'aigua del mar.

Story cards

Treballa per l’empresa que gestiona l’embassament de Mequinensa. Defensa que els embassaments són necessaris per a la correcta gestió hídrica i per aconseguir l’objectiu que l’energia sigui 100% renovable en un futur molt proper. Per ella, la retenció dels sediments als embassaments és un efecte col·lateral que no és desitjable, però que el benefici de la presa és molt major que el dany que causa.

Fatou, l’enginyera.

Va néixer en una família arrossera i ell fa el mateix. És membre de la comunitat de regants del delta de l’Ebre, i veu com any rere any va perdent camps d’arròs engolits pel mar, i com l’arròs és de menys qualitat per la gran salinitat de la terra. Reclama una solució urgent, encara que impliqui enderrocar els embassaments de l’Ebre.

Joan, el pagès.

Va néixer a la Ràpita i des de petit que té inquietud per la lluita contra el canvi climàtic. Veu com la seva terra està en perill i com cada cop menys ocells poden criar al delta de l’Ebre per culpa del seu retrocés i per la falta d’aigua en els períodes de sequera.

Julen, l’activista ecologista.

Ella és la màxima representant del Ministeri de transició ecològica. És conscient del greu problema al delta de l’Ebre. Fins ara el ministeri ha invertit molts d’euros a portar sorra d’altres indrets i anar col·locant-la a la platja per reconstruir el que destrueix els temporals. És conscient que és una solució temporal, però han d’estudiar altres alternatives.

Marga, la ministra.

INFO CARDSISSUE CARDS

El nivell del mar

Els nivells del mar han crescut arreu del món i la tendència està relacionada amb l'escalfament global. Els estudis científics indiquen que en els últims 100 anys, el niell del mar s'ha incrementat en 17 cm aproximadament. Alguns creuen que l'any 2100 el nivell del mar augmentarà en 18 cm, d'altres creuen que només pujaria 1 cm. Val la pena invertir tots els diners i esforços en prevenir-ho si hi ha gent que afirma que no pujarà tant?

Arròs que sobreviu sota l'aigua

L'augment del nivell del mar pot causar inundacions en zones costaneres. En els últims anys les inundacions han destrossat uns 20 milions d'hectàrees d'arrossars. Gràcies a les tècniques d'enginyeria genètica, s'ha creat una varietat d'arròs que pot sobreviure sota l'aigua del mar durant 14 dies. Creus que seria correcte utilitzar aquesta nova varietat o hauríem de continuar utilitzant l'arròs tradicional?

Canvi climàtic i la fiabilitat de les previsions.

Els models climàtics semblen tenir una pèrdua de fiabilitat des de que, aparentment, no han estat capaços de predir un augment menor a l’esperat de l’escalfament global (una mena de pausa) que ha estat registrada en els últims 15 anys i és, probablement, una causa de l’absorció de la calor dels oceans. La importància d’aquest fenomen és no haver-la considerat adequadament. Creus que aquest fet ens ha de portar a desacreditar les previsions climàt

Fotografies per despertar l’opinió pública.

Alguns fotògrafs naturalistes han dedicat el seu art al propòsit de conscienciar a la màxima gent possible sobre els problemes ambientals, conscients de la necessitat de fer els entorns naturals atractius perquè es puguin conservar, no només des d’un punt de vista econòmic sinó també com a part d’una herència cultural. Podria ser que ens estiguin mostrant el camí correcte a prendre?

Producció d'energia hidroelèctrica

L'energia hidroelèctrica i l'energia eòlica han estat les principals fonts energètiques renovables per a la producció d'energia elèctrica a Catalunya el 2022, representant un 6,8% i 5,8%, respectivament. En conjunt, la producció d'energia elèctrica amb fonts energètiques renovables a Catalunya ha estat del 15,6% l'any 2022.

La majoria d'energia és d'origen nuclear

L'energia nuclear ha estat la principal font energètica per a la producció d'energia elèctrica a Catalunya el 2022, representant un 56,2% de la producció total. Si bé no allibera gasos hivernacle, és una energia que genera molts residus radioactius.

Sequera

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ja va anunciar el passat abril de 2023 una retallada d'un 50% en la dotació d'aigua de reg per culpa de la sequera. A més, el reg de l'agost no està garantit.

Arròs

Hi ha més de 20.000 hectàrees d'arrossars del Baix Ebre i el Montsià, d'on surt més del 90% de l'arròs que es produeix a Catalunya.

L'aigua és necessari pels cultius però també per l'ecosistema

L'aigua és necessària per produir arròs, però també per garantir l'equilibri ambiental d'una de les zones naturals més importants de la conca mediterrània occidental. La mateixa aigua que passa pels arrossars és transportada per una xarxa de séquies fins a desguassar a les llacunes i al mar.

Ecosistemes dels arrosars

En els últims anys, les espècies que fan un ús dels arrossars inundats com a zones d'alimentació han sofert davallades de gran magnitud, de fins al 75% en alguns casos. Es tracta d'esplugabous, martinets blancs, fredelugues, bernats pescaires i corbs marins. Els flamencs aquest any s'han desplaçat a l'albufera de València.

Disminució del cabal per la construcció de preses

El cabal del riu i les aportacions anuals d’aigua de l’Ebre mostren un descens important –de l’ordre del 30%- si es comparen els valors des de la posada en funcionament de l’estació d’aforament de Tortosa (1912-2013) amb els obtinguts amb posterioritat a la construcció dels grans embassaments de la conca (1980-2013).

Sediments que caldrien

La retenció de sediments en els embassaments de la conca de l’Ebre comporta la regressió de la línia de costa i l’acceleració de l’enfonsament del Delta. Això s’accentua per la pujada del nivell del mar. Esdevé imprescindible restaurar el flux de sediments del riu cap al mar i el Delta. En conseqüència, els 3.000 hm3 actuals d’aportació mínima, haurien d’arribar fins als 7.000 hm3/any en períodes humits per restaurar el sòl.

Sediments anuals que arriben actualment

Avui en dia arriben a la desembocadura 100.000 tones de sediments anuals, menys d’un 1% del volum que arribava abans de la construcció dels embassaments.

Estudis que quantifiquen els sediments que caldrien.

Estudis realitzats per la UPC i l’IRTA demostren que cal una aportació mínima anual d’1,2 milions de tones de sediments fins a l’any 2100 per afrontar l’amenaça combinada de la subsidència i l’augment del nivell del mar. Si la pujada del nivell del mar fos superior als 53 cm, les aportacions de sediments per mantenir l’elevació haurien de ser d’entre 2,5 i 3,5 milions de tones anuals.

Proves per a possibles solucions

S’han realitzat injeccions puntuals de sediment procedent del riu als canals de reg per estudiar si sedimenta de forma eficient. S'ha comprovat que aquesta injecció de sediments als canals és viable i eficient, i no té efectes sobre la producció dels arrossars. Per tant, és una possible solució per repartir els sediments atrapats als embassaments

Simulacions per al 2050

S'han fet simulacions d’inundació del Delta de l’Ebre en l’horitzó 2050. L'evolució amb l’aportació actual de sediments, gairebé nul·la, augura una inundació parcial del Delta. En canvi, l'evolució amb una aportació de sediments prevista d’uns 2M tones anuals no només manté la línia de costa actual sinó que reflota parts que estan per sota el nivell del mar.