Acció climàtica

Les concentracions de gasos d'efecte hivernacle de l'atmosfera es troben en nivells rècord i continuen augmentat, i les emissions, que es van reduir subtilment a causa de l'COVID-19, ja estan tornant als nivells previs a la pandèmia, assegura un nou informe de les Nacions Unides.

Fa poc s’han instal·lat unes màquines les quals per cada envàs que es llença es “premia” donant 5 cèntims. «Es tracta de conscienciar i incentivar el reciclatge oferint premis a aquells que facen ús d’aquestes màquines al retornar envasos».

Amb la baixada del preu de les plaques solars fotovoltaiques, en molts països s’ha produït un boom de les instal·lacions solars en habitatges particulars. A Europa, els països nòrdics i especialment Alemanya n’han encapçalat el desplegament a escala mundial. Al nostre país, en canvi, tot i disposar de molt més sol, la instal·lació de plaques solars particulars no acaba d’enlairar-se.

Un any més la transició cap al cotxe elèctric i de zero emissions avança amb pas ferm i decidit. Les grans marques preparen un desembarcament important de cotxes nous amb preus que estan entre els 18.000 i els 100.000 euros.

L’emergència climàtica és un dels desafiaments més importants que ha d’afrontar la humanitat i representa la major amenaça global per a la salut al segle XXI, segons confirmen experts internacionals com els de la Comissió Lancet sobre salut i canvi climàtic. A Catalunya, cada any es produeixen 3.500 morts prematures com a conseqüència de fenòmens derivats del canvi climàtic

En 146 anys mesurant la temperatura global (terra, aire i mar), s’han registrat 20 de les 21 temperatures més altes dels darrers 25 anys.
Actualment la temperatura mitjana global augmenta entre 1 i 6 ºC cada 100 anys.

Les altes temperatures de l’estiu 2017, amb rècords històrics en onades de calor, ens mostren alguns dels efectes del canvi climàtic. En moltes regions, la nostra salut i la de moltes altres espècies es van veure seriosament afectades per l’escalfament global.
Els animals i plantes amb major capacitat d'adaptació sobreviuen amb diverses estratègies, però moltes altres no poden afrontar el dilema d’adaptar-se o morir.

La desforestació allibera el carbó emmagatzemat en els arbres i provoca que menys diòxid de carboni sigui remogut de l'atmosfera. A nivell mundial, cada dia es perd un àrea boscosa d'aproximadament 45 000 camps de futbol.

L'informe de l'ONU sobre els oceans i el gel empitjora les previsions de fa cinc anys i alerta del seu impacte en l'alimentació i la disponibilitat d'aigua.
L'any 2100, el nivell del mar haurà pujat gairebé un metre respecte a finals del segle XX i causarà el desplaçament de 250 milions de persones si no es redueixen les concentracions de CO2 i altres gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera.

El Dr James Hansen científic especialista en clima ha estudiat els canvis climàtics durant més de 15 anys. Ell ha declarat que existeixen perills per al planeta si continuem retardant les mesures per reduir les emissions de diòxid de carboni (CO2).

Cada vegada es produeixen més objectes de plàstic, com plats, gots, ampolles o bosses. Quan ens desfem d'ells poden acabar en un abocador, ser incinerats o reciclats. No obstant això, a causa de l'acció de vent i la pluja, aquests residus també poden arribar a la mar fins i tot quan els tirem a les escombraries.

La regió de l'Amazònia brasilera ha registrat durant l'agost uns 30.000 focs, i aquest és el segon agost amb més incendis en els darrers 10 anys, per sota de l'agost del 2010.

Des del gener fins al 31 d'agost s'han comptabilitzat més de 91.000 incendis a tot el Brasil, un 0,7% més que l'any 2019, i el Mato Grosso és l'estat més afectat, amb un increment del 17% respecte a l'any passat.

La Comissió Europea té previst proposar aquesta setmana una nova trajectòria de reducció d’emissions de CO2, molt més estricta que l’actual, que elevarà del 40% a com a mínim el 55% la retallada proposada per al 2030 en relació als nivells del 1990.

Les ciutats avancen establint un equilibri entre l'activitat urbana i el respecte a la natura i a la diversitat biològica que els és pròpia. Barcelona impulsa la preservació de la biodiversitat a través de programes de conservació de la flora i de la fauna, i dels hàbitats on viuen.
Els espais verds constitueixen llocs a l'aire lliure per al lleure i el foment de la convivència.