La suposada modificació genètica d'unes bessones

També conegut com a Enginyeria Genètica. Són un conjunt de tècniques que permeten introduir introduir canvis en l’ADN de diferents espècies. L’ADN és l’estructura responsable de la producció de proteïnes. A partir d’aquest principi, l’enginyeria genètica es fonamenta en la introducció de nous patrons d’ADN dins el sistema genètic d’un organisme per tal de fer-li sintetitzar proteïnes que altrament no sintetitzaria.

Indústria farmacèutica: s’utilitza l’enginyeria genètica per a produir medicaments. Per exemple, producció d’insulina a partir de bacteris modificats.

Medicina forense: s’utilitza per identificar individus a partir de mostres de sang, cabells, saliva o semen.

Agricultura i ramaderia: el seu ús rau en l’obtenció de plantacions més resistents a plagues, malalties o climes extrems, o bestiar amb més carn i menys greix

Millora del medi ambient: s’utilitza en la descontaminació de sols.

Seqüenciació d’ADN: és útil en la investigació de genomes, com el Projecte Genoma Humà.

Teràpia gènica: consisteix en l’ús de l’enginyeria genètica amb la finalitat de tractar una malaltia. S’utilitza majoritàriament en malalties hereditàries, però també en càncer

És una nova tècnica d’enginyeria genètica que s’utilitza des de fa 5 anys en laboratoris de biologia molecular de tot el món. Permet modificar el genoma de qualsevol ésser viu: es pot desactivar un gen i eliminar així el problema que estava causant, o fins i tot substituir un gen defectuós per la versió correcta, per tal de tractar o curar una malaltia.

CRISPR té múltiples usos i en una àmplia gamma de disciplines científiques. S’utilitza per desenvolupar millors biocombustibles, en el disseny de nous detergents, en el tractament d’aigües i en la fabricació de paper, per aconseguir conreus més resistents a les plagues i a la sequera, per criar animals amb més massa muscular i una carn més magra o en l’elaboració d’aliments més gustosos.

La comunitat científica afirma que aquesta tècnica té molts riscos potencials, però encara difícils d’anticipar, ja que fa falta més experimentació per definir-los. Alguns d’aquests riscos podrien ser:
- Ús de la tècnica amb fins perversos, com la creació d’armes biològiques.
- Creació d'infants a la carta
- Alteració de l’ecosistema si el canvi genètic va a parar a la natura.

La bioètica tracta sobre els conflictes ètics de les ciències de la vida, des de què es pot fer i què no en la recerca mèdica fins a com volem que sigui la relació entre el metge i el pacient. En definitiva, la bioètica vol reflexionar i arribar a un consens sobre temes inexplorats i sovint polèmics com per exemple els drets i deures dels pacients, l’avortament, l’eutanàsia, la recerca o els drets sanitaris dels menors.

El virus de la immunodeficiència humana (VIH) danya el sistema immunitari mitjançant la destrucció dels glòbuls blancs que combaten les infeccions. Això posa en risc de contraure infeccions greus i certs tipus de càncer. La síndrome de la immunodeficiència adquirida (SIDA) és l’etapa final de la infecció del VIH. Les vies de transmissió del VIH són: via sexual, intercanvi d'agulles contaminades, durant l'embaràs, el part o l'alletament.

Alguns individus han demostrat tenir una resistència més alta que d’altres a la infecció per VIH. És a dir, en cas d’exposició al virus, tenen menys probabilitats d’infectar-se o, si s’arriben a infectar, no arriben a desenvolupar els símptomes de la sida.

Les pautes ètiques internacionals i les regulacions i lleis de diversos països requereix que un comitè bioètic dugui a terme la revisió científica i ètica dels estudis d’investigació. La funció principal dels comitès d’ètica en investigació es protegir la dignitat, els drets, la seguretat i el benestar de les persones que participen en assajos clínics. Aquest comitè, ha de ser capaç d’avaluar els riscs i beneficis relacionats amb un estudi.