Discover PlayDecide. Download games, prepare, play. GET STARTED

La suposada modificació genètica d'unes bessones

Choose your language

PlayDecide games may be available in multiple languages

Play the game

Download, prepare, discuss & collect results.

SIGN INRegister

L’activitat consisteix en treballar mitjançant un joc de rol la implicació social i ètica que suposa el desenvolupament de la modificació genètica humana.

Author / translator Mar Batlle

L’activitat consisteix en treballar mitjançant un joc de rol la implicació social i ètica que suposa el desenvolupament de la modificació genètica humana. El punt de partida de l’activitat será la lectura de la notícia “Una universitat xinesa investigarà la suposada modificació genètica d'unes bessones” publicada al diari ARA el 26/11/2018.

Created 27 January 2019
Last edited 27 January 2019
Topics Ethics, Health, Science

Policy positions

Policy position 1

Caldria permetre la investigació en ésser humans sense cap tipus de restricció. No només per curar o prevenir malalties sinó per intentar reproduir la capacitat d’alguns individus a resistir infeccions com la del VIH, o millorar-ne certes característiques.

Policy position 2

Caldria permetre la investigació en ésser humans sense cap restricció, únicament si això permet evitar una malaltia hereditària. Des del punt de vista ètic i moral s’hauria de crear una legislació molt estricta per tal de controlar-ne la seva aplicació.

Policy position 3

S’haurien de fer més investigacions prèvies per assegurar que no es poden fer més danys a les cèl·lules de les previstes, ja que hi ha informes que actualment indiquen el contrari. Actualment ja hi ha experiments amb embrions, però fer el pas a crear un nadó modificat genèticament es molt gran. Han de passar anys d’investigació per assegurar que es pugui editar l’ADN de manera segura. Una vegada assegurat prèviament que no hi ha altres danys

Policy position 4

No és admissible fer experiments amb éssers humans. No s’hauria de permetre. No es pot defensar sota cap punt de vista ètic ni moral.

Story cards

Sóc investigador de la Universitat de Shenzhen i he aconseguit desenvolupar un embrió resistent al VIH, mitjançant la modificació genètica. Crec que no hi ha cap problema en experimentar amb embrions humans. Hi ha pobles de la Xina on el 80% de la població està infectada amb el SIDA, crec que és molt important ajudar a aquesta població i que la seva descendència no tingui aquesta malaltia.

He Jiankui

Quan ens van dir que les nostres filles tindrien una probabilitat molt alta de contraure el VIH ens vam plantejar si realment les volíem tenir, per sort el Dr. Jiankui ens va ajudar. Ara una de les nostres filles és resistental virus, és una gran notícia per nosaltres. No entenem a la gent que diu que no és ètic treballar amb emrions humans quan la finalitat de fer-ho és ajudar als humans.

Familia Wong

Tinc 45 anys i sóc professora en una escola de Girona. Quan tenia 21 anys em van diagnosticar Fibrosis quística, una malaltia pulmonar hereditària. Fa molts anys que vull ser mare, però em fa molta por que el meu fill hereti la meva malaltia i pateixi com he patit jo. He llegit que un investigador xinés ha obtingut bons resultats amb la modificació genètica per evitar algunes malalties, m'agradaria molt que pogués modificar els gens del meu fill perquè no heretés la fibrosis.

Carla Morales

Sóc professor d'Enginyeria Genètica a la Universitat de Cambridge i fa molts anys que estudio l'edició genètica. No estic gens d'acord amb els expriments que ha realitzat aquest home. A més de no ser ètic experimentar amb humans , hem de tenir en compte que la modificació genètica pot provocar moltes variacions a les cèl·lules, provocant altres malalties com ara càncer.

Charles Darcin

Sóc líder d'un centre especialitzat en la modificació genètica i em sembla una aberració el que ha fet el Dr. Jiankui. La modificació genètica és una tècnica molt prematura, no tenim prou informació sobre com pot afectar a l'ésser humà. No sabem fins on poden arribar les seves aplicacions i hauríem d'anar molt en compte, ja que estem parlant de modificar les persones.

Erik Topol

Tinc 34 anys i sóc atleta olímpica. No tinc cap formació universitària de ciències i realment no sé gaire de biologia, però he llegit que amb això de la modificació genètica es podria arribar a crear persones amb un potencial físic molt superor al que tenim ara. Porto més de quinze anys entrenant-me molt dur per ser la millor i no em faria cap gràcia que ara es poguessin crear persones més atlètiques modifacant els seus gens.

Lin Nakamura

Tinc 23 anys, estic estudiant arquitectura i l'any passat em van detectar SIDA. La meva vida ha canviat radicalment: la gent em mira diferent, he d'anar molt al metge i tinc molts problemens per establir una relació amorosa. No vull que ningú hagi de passar el que estic passant jo, per això estic molt contenta que s'hagi descobert una manera d'evitar que la malaltia del SIDA es transmeti. Espero que amb els anys es pugui desenvolupar millor la modificació genètica per curar altres malalties.

Jennifer Stone

Sóc rector d'una parròquia catòlica a Tarragona. Al meu voltat hi veig molta gent malalta que pateix i sento una gran compassió. Tanmateix, sóc fidel a la doctrina catòlica, i crec que un embrió humà és una vida sagrada des del moment de la seva concepció, per la qual cosa és impossible acceptar qualsevol tipus d'investigació amb embrions. L'ésser humà ha estat creat per Déu i modificar-lo hauria de ser una feina només apta per Déu.

Mossén Francesc

Sóc exper en genètica de la Universitat de Pennsilvània i crec que l'expriment que ha realitzat aquest home és molt greu. És inadmissible, és un experiment amb éssers humans que no es pot defensar des de cap punt de vista ètic ni moral. Un embrió humà no és una eina d'experimentació, ni que tingui l'autorització dels pares.

Kiran Munsunuru

INFO CARDSISSUE CARDS

Pot salvar vides

La modificació genètica ofereixen un gran potencial per a tractar malalties que avui són incurables. Cal doncs potenciar la recerca d’aquesta nova tècnica sense posar-hi cap mena de limitació?

Ús d'embrions humans

La manipulació genètica s’ha realitzat utilitzant embrions humans, alguns investigadors estan a favor d’utilitzar-los i altres no, ja que hi ha gent que els considera vides humanes i gent que no.

És prou justificació?

La possibilitat de guarir malalties actualment incurables, és raó suficient per a justificar l’ús d’embrions humans en recerca?

D'on surten?

Els embrions que s’utilitzen en la investigació són embrions resultants d’altres estudis o processos i que ja no tenen utilitat. És prou justificació per experimentar amb ells?

Embrions

És dolent crear embrions només per a la recerca, mitjançant clonació o fecundació in vitro?

Limits morals

Els límits morals a la recerca són necessaris? Poden afectar el desenvolupament de la ciència?

Limitat els usos

Les Nacions Unides han proposat prohibir l’experimentació humana. La societat hauria de limitar certs usos de la ciència? O bé tot allò que sigui possible sempre s’acabarà fent?

Qui està implicat?

Qui hauria d’implicar-se en el desenvolupament de tecnologies i experiments amb embrions humans: el govern, les empreses o les institucions acadèmiques?

Recombinació Genètica

També conegut com a Enginyeria Genètica. Són un conjunt de tècniques que permeten introduir introduir canvis en l’ADN de diferents espècies. L’ADN és l’estructura responsable de la producció de proteïnes. A partir d’aquest principi, l’enginyeria genètica es fonamenta en la introducció de nous patrons d’ADN dins el sistema genètic d’un organisme per tal de fer-li sintetitzar proteïnes que altrament no sintetitzaria.

Usos de l'Enginyeria Genètica (I)

Indústria farmacèutica: s’utilitza l’enginyeria genètica per a produir medicaments. Per exemple, producció d’insulina a partir de bacteris modificats.

Medicina forense: s’utilitza per identificar individus a partir de mostres de sang, cabells, saliva o semen.

Agricultura i ramaderia: el seu ús rau en l’obtenció de plantacions més resistents a plagues, malalties o climes extrems, o bestiar amb més carn i menys greix

Usos de l'Enginyeria Genètica (II)

Millora del medi ambient: s’utilitza en la descontaminació de sols.

Seqüenciació d’ADN: és útil en la investigació de genomes, com el Projecte Genoma Humà.

Teràpia gènica: consisteix en l’ús de l’enginyeria genètica amb la finalitat de tractar una malaltia. S’utilitza majoritàriament en malalties hereditàries, però també en càncer

CRISPR - Cas 9

És una nova tècnica d’enginyeria genètica que s’utilitza des de fa 5 anys en laboratoris de biologia molecular de tot el món. Permet modificar el genoma de qualsevol ésser viu: es pot desactivar un gen i eliminar així el problema que estava causant, o fins i tot substituir un gen defectuós per la versió correcta, per tal de tractar o curar una malaltia.

Aplicacions del CRISP - Cas 9

CRISPR té múltiples usos i en una àmplia gamma de disciplines científiques. S’utilitza per desenvolupar millors biocombustibles, en el disseny de nous detergents, en el tractament d’aigües i en la fabricació de paper, per aconseguir conreus més resistents a les plagues i a la sequera, per criar animals amb més massa muscular i una carn més magra o en l’elaboració d’aliments més gustosos.

Riscos de CRISPR - Cas 9

La comunitat científica afirma que aquesta tècnica té molts riscos potencials, però encara difícils d’anticipar, ja que fa falta més experimentació per definir-los. Alguns d’aquests riscos podrien ser:
- Ús de la tècnica amb fins perversos, com la creació d’armes biològiques.
- Creació d'infants a la carta
- Alteració de l’ecosistema si el canvi genètic va a parar a la natura.

Bioètica

La bioètica tracta sobre els conflictes ètics de les ciències de la vida, des de què es pot fer i què no en la recerca mèdica fins a com volem que sigui la relació entre el metge i el pacient. En definitiva, la bioètica vol reflexionar i arribar a un consens sobre temes inexplorats i sovint polèmics com per exemple els drets i deures dels pacients, l’avortament, l’eutanàsia, la recerca o els drets sanitaris dels menors.

VIH

El virus de la immunodeficiència humana (VIH) danya el sistema immunitari mitjançant la destrucció dels glòbuls blancs que combaten les infeccions. Això posa en risc de contraure infeccions greus i certs tipus de càncer. La síndrome de la immunodeficiència adquirida (SIDA) és l’etapa final de la infecció del VIH. Les vies de transmissió del VIH són: via sexual, intercanvi d'agulles contaminades, durant l'embaràs, el part o l'alletament.

Resistència al VIH

Alguns individus han demostrat tenir una resistència més alta que d’altres a la infecció per VIH. És a dir, en cas d’exposició al virus, tenen menys probabilitats d’infectar-se o, si s’arriben a infectar, no arriben a desenvolupar els símptomes de la sida.

Comitè de bioètica en investigació

Les pautes ètiques internacionals i les regulacions i lleis de diversos països requereix que un comitè bioètic dugui a terme la revisió científica i ètica dels estudis d’investigació. La funció principal dels comitès d’ètica en investigació es protegir la dignitat, els drets, la seguretat i el benestar de les persones que participen en assajos clínics. Aquest comitè, ha de ser capaç d’avaluar els riscs i beneficis relacionats amb un estudi.

Register to download vote results of this PlayDecide game.Register