Animal testing in biomedical research

El 2008, a Catalunya, per tal de millorar la salut humana, es van fer servir un total de 359.668 animals.

El benestar animal es defineix com l’estat de salut física i mental en el qual els animals es troben en harmonia amb el medi. Hi ha molts signes en el comportament dels animals que indiquen malestar, com per exemple el mal estat del pèl, postures antiàlgides, conductes anormals, etc.

Els animals d’experimentació són una peça clau en la recerca. S’utilitzen per provar si un fàrmac funciona en un organisme abans de testar-lo en humans. Una gran part de la recerca de nous fàrmacs, de nous tractaments i fins i tot les estratègies per a la prevenció d’una malaltia en concret, es proven en les persones, en teixits cel•lulars, en models computacionals i altres mètodes alternatius als animals.

No és permès que qualsevol persona treballi amb animals d’experimentació. Un investigador només pot treballar amb animals de laboratori si té un grau universitari en ciències de la vida i ha fet el curs específic. Addicionalment, totes les persones que treballen amb animals de laboratori han de rebre una formació específica com a cuidador, experimentador o assessor en benestar animal, i han d’estar acreditades per la Generalitat de Catalunya.

L’experimentació animal també és molt útil per a la formació de futurs cirurgians i per provar tècniques o materials d’intervenció quirúrgica en humans. Aquestes tècniques sovint són complicades i abans de provar-les directament en humans es testen en animals d’experimentació. Un exemple d’espècie utilitzada pels cirurgians per aprendre tècniques de cirurgia cardíaca són els porcs.

Sempre que és possible, l’assaig amb animals de laboratori és substituït per mètodes alternatius en els quals no s’utilitzen animals.

Les noves tecnologies han permès obtenir molta més informació a partir de cada animal, la qual cosa significa que, a mesura que avancem, es necessiten menys animals per aconseguir resultats. No es permet l’ús de més animals que els estrictament necessaris per obtenir les dades estadísticament significatives.

Els animals d’experimentació estan ben cuidats, s’adequa el seu entorn a les seves característiques biològiques i etològiques amb l’objectiu de garantir el seu benestar. Viuen en grups socials, tenen joguines o material que els aporten enriquiment ambiental i es vetlla perquè tinguin una bona qualitat de vida. Els animals són tractats curosament i amb respecte.

Cada experiment en el qual es volen utilitzar animals és avaluat prèviament pel Comitè Ètic d’Experimentació Animal, propi de cada centre de recerca. Les funcions del comitè són avaluar que el projecte de recerca està justificat i no és repetit, l’espècie animal i el nombre són els adequats, les tècniques aplicades als animals estan enfocades a evitar el patiment d’aquests i que hi ha uns criteris per vetllar l’estat de salut dels animals.

Cada institució ha de tenir un veterinari expert en animals de laboratori que supervisi la salut i el benestar dels animals.

La llei d’experimentació animal protegeix els vertebrats que són utilitzats en recerca. Els animals d’experimentació més utilitzats són els ratolins. També s’utilitza el peix zebra, ja que presenta molts avantatges com per exemple que l’embrió es desenvolupa fora del cos de la femella i és transparent. D’aquesta manera es pot seguir en directe el seu desenvolupament.

Gràcies a la recerca en medicina veterinària, els animals de laboratori contribueixen a millorar la salut i el benestar dels animals de les seves pròpies espècies, ja siguin animals de companyia com animals de granja. L’any 2011, per exemple, es va comercialitzar la primera vacuna per a la Leishmania canina, gràcies als estudis clínics fets amb gossos beagle de laboratori.

Si els resultats de la investigació no són satisfactoris és habitual no publicar-los en una revista científica. Això fa que hi pugui haver altres grups de recerca que repeteixin el mateix tipus d’experiments o tècniques en animals que ja s’han fet prèviament. Per això es recomana a la comunitat científica que també publiqui els resultats negatius.

Hi ha entitats i associacions que treballen per al desenvolupament de mètodes alternatius a l’ús d’animals d’experimentació. Així per exemple, per als estudis d’anatomia s’han creat models artificials, o per a tests d’irritació s’utilitzen ous embrionats en comptes d’animals de laboratori. Sempre que sigui científicament possible fer-ho, és prioritari utilitzar mètodes alternatius a l’experimentació animal.

- La recerca que es vol desenvolupar té suficients mèrits científics.
- El benefici social és suficientment important com per justificar el patiment dels animals.
- Només s’utilitzen animals que hagin estat criats específicament per a això.
- El malestar dels animals durant els experiments és mínim.
- Es tenen unes pautes clares per detectar el moment en què hi ha patiment animal i s’han d’aturar els experiments.

Es requereix per llei que tots els fàrmacs han de ser provats en dues espècies diferents d’animals d’experimentació abans de ser testats en humans (voluntaris sans i malalts).

Actualment, no es disposa de tractaments adequats per al 70% de les malalties humanes conegudes.

A principis del 1900 es van fer els primers trasplantaments de còrnia en humans gràcies a l’experimentació animal feta en conills.

A la dècada de 1940 es va poder desenvolupar la bomba de circulació extracorporal gràcies als experiments fets en gossos.

L’any 1953 es va poder desenvolupar la vacuna contra la pòlio gràcies als experiments fets en rates i primats.

Actualment s’està provant en humans una vacuna contra l’Alzheimer que ha estat testada abans en rates.

A l’any 2012 la vacuna Ruti, contra la tuberculosi, ha entrat en una fase d’estudi clínic en humans, gràcies a l’efectivitat mostrada en estudis fets en ratolins, cobais i porcs.

Els animals d’experimentació se’ls identifica adequadament per tal de tenir un bon control. La identificació es pot fer de manera temporal (tenyint el pelatge o la pell amb un colorant o afaitant el pèl d’una zona) o bé de manera permanent utilitzant un microxip subcutani, un tatuatge o una perforació a l’orella.

Alguns experiments poden provocar que els animals emmalalteixin. Quan això succeeix en fases inicials de la malaltia, moltes vegades es pot preveure quin serà el resultat de l’experiment. S’aplica el criteri de punt final humanitari, sacrificant l’animal abans que pateixi. La persona responsable del sacrifici escull el mètode més adequat segons l’espècie. Mai no es fa en presència d’altres animals vius.

El cos dels humans i el dels animals és molt complex. Per tal d’estudiar les complicades interaccions que hi ha entre les cèl•lules i els teixits d’un organisme sencer cal utilitzar animals d’experimentació.

Els animals d’experimentació més comuns són criats i comercialitzats per centres de cria autoritzats específicament per a aquesta finalitat. Alhora, hi ha línies o soques específiques d’animals que les crien els mateixos centres de recerca, que també han d’estar autoritzats per a aquesta activitat.

El benestar dels animals d’experimentació està millorant contínuament. El nombre d’experiments amb animals que impliquen un desconfort sever, com per exemple una cirurgia major, està disminuint.

Les investigacions científiques demostren que els animals poden experimentar dolor i estrès.

Els fàrmacs poden causar efectes secundaris. Quan un fàrmac es comercialitza és perquè els efectes secundaris que produeix són mínims comparat amb els beneficis mèdics que genera. En realitat, molts dels fàrmacs que s’estan desenvolupant no arriben a comercialitzar-se perquè s’observa que no són prou segurs o no són absorbits correctament. Els experiments amb animals són molt importants perquè ens proporcionen aquesta informació.

Els mètodes alternatius poden afavorir l’ús de menys animals per a la recerca o generar menys patiment en els processos experimentals. Actualment, s’estan desenvolupant materials d’origen humà com per exemple el cultiu de cèl•lules, teixits, òrgans o parts d’òrgans fora del cos en un medi nutritiu de cultiu. Són les anomenades tècniques in vitro. També hi ha altres mètodes alternatius com per exemple l’ús de models matemàtics.

No tots els experiments amb animals comporten el desenvolupament d’un nou tractament farmacològic.

Els experiments amb animals no sempre demostren que un fàrmac és segur al 100%. Entre el 1957 i el 1961 es va receptar a les dones embarassades un sedant anomenat talidomina. Malgrat que el fàrmac es va testar en ratolins, la talidomina va causar malformacions a les extremitats, les orelles i als òrgans dels nadons. Actualment, es fan controls més estrictes i també testar els fàrmacs en un mínim de dues espècies diferents.

Alguns tractaments farmacològics, com per exemple la quimioteràpia, tenen efectes secundaris seriosos. Els experiments en animals ens ajuden a entendre aquests efectes secundaris a l’organisme.